Fianna Fáil

Aquesta pàgina o secció és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista.
El seu contingut actual és sospitós de no ser objectiu. Vegeu la discussió per a més informació. L'avís es pot treure una vegada s'hagi trobat un consens sobre els punts discutits.
Infotaula d'organitzacióFianna Fáil
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtFF Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
IdeologiaNacionalisme irlandès, Republicanisme irlandès, Liberalisme, Populisme
Alineació políticacentrisme
centredreta Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació23 de març de 1926 (1926-03-23), Capitol Cinema (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FundadorÉamonn de Valera Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre dePartit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa (2009–)
Unió per l'Europa de les Nacions (–2009) Modifica el valor a Wikidata
Membres21.600 (2015) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu 
PresidènciaMicheál Martin Modifica el valor a Wikidata
Persona rellevantMicheál Martin, TD
Afiliació internacionalAliança dels Liberals i Demòcrates per Europa
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata
Lloc webfiannafail.ie
X: fiannafailparty Modifica el valor a Wikidata

Fianna Fáil (en irlandès, soldats del destí), o també anomenat Partit Republicà, és el partit polític més important de la República d'Irlanda.

Fou fundat el 1926 per Éamonn de Valera. Els seus seguidors foren un nombrós grup de militants del Sinn Féin que s'oposaven totalment al Tractat Angloirlandès del 1921, en el qual es preveia la independència de pràcticament tota l'illa d'Irlanda, menys l'Ulster.

A les eleccions de 1932 assolí el poder, que ha mantingut de manera quasi ininterrompuda fins als nostres dies, un total de 61 anys des d'aquella data. Tots els seus dirigents han ocupat alguna vegada el càrrec de Taoiseach (Primer Ministre). Malgrat que diverses coalicions formades pel Fine Gael i pel Partit Laborista l'apartaren del govern, el Fianna Fáil pot presumir d'haver guanyat totes les eleccions generals des de 1932, essent sempre el grup més nombrós al Dáil Éireann.

Compta amb les joventuts del partit, Ógra Fianna Fáil, formada a mitjans dels 70 molt actives. Al Parlament Europeu ha format part del grup parlamentari Unió per l'Europa de les Nacions, amb l'Alleanza Nazionale italiana i el grup letó Pàtria i Llibertat, però des del 2004 és membre de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa.

Charles Haughey es va veure obligat a dimitir l'11 de febrer de 1992 com a cap del Fianna Fáil i taoiseach en 1992 després que el líder dels Progressive Democrats (PD), Desmond O'Malley, va dir que la credibilitat de la Coalició formada per Fianna Fáil i PD després de les eleccions al Dáil Éireann de 1989 estava amenaçada, i l'alternativa era la convocatòria d'eleccions generals, sent substituït per Albert Reynolds.[1]

El 15 de desembre de 1993 el primer ministre britànic John Major i Albert Reynolds van fer una declaració conjunta a l'oficina del primer ministre britànic al número 10 de Downing Street, coneguda com la Declaració de Downing Street en la que els dos mandataris manifestaven tant el dret del poble d'Irlanda a l'autodeterminació, com que Irlanda del Nord seria transferida a la República d'Irlanda des del Regne Unit només si la majoria de la seva població estava a favor d'aquest moviment. També incloïa, com a part de la prospectiva de l'anomenada "dimensió irlandesa", el principi de consentiment que el poble de l'illa d'Irlanda tenia el dret exclusiu de resoldre els problemes entre el Nord i el Sud per consentiment mutu,[2] fent possible l'inici de negociacions per a la pacificació d'Irlanda del Nord.

Després de la greu crisi econòmica dels anys 2008-2011, el govern presidit per Brian Cowen va perdre el suport de la majoria parlamentària i es veié obligat a avançar les eleccions legislatives al 25 de febrer, després d'haver aplicat una sèrie de retallades en despesa social i reformes impopulars manades des de la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional. Aquests fets van dur el partit a passar a ser la tercera força politica i que el seu gran contrincant, el Fine Gael, guanyés per primera vegada unes eleccions generals.

Els republicans de Sinn Féin van ser la força més votada a la República d'Irlanda en les eleccions al Dáil Éireann de 2020, encara que no van poder governar, i a les eleccions generals d'Irlanda del Nord de 2022 amb el 29% dels vots en primera opció i 27 diputats es convertiren en el partit més votat per primer cop en 101 anys.[3] Micheál Martin del Fianna Fáil va ser nomenat Taoiseach amb un govern de coalició entre el Fine Gael, Fianna Fáil i el Partit Verd amb Leo Varadkar com a Tánaiste, intercanviant-se els papers el 2022.[4]

A les eleccions al Dáil Éireann de 2024, Fianna Fáil es mantingués com el partit més votat, augmentant el seu nombre d'escons a 48,[5] i el seu soci de govern Fine Gael va obtenir 38 escons, i entre els dos partits van obtenir 86 escons, a dos de la majoria absoluta.[6] Micheál Martin de Fianna Fáil va repetir l'acord de taoiseach rotatiu de 2020 amb el Fine Gael. Martin romandrà en el seu nou paper durant tres anys, i Simon Harris del Fine Gael es farà càrrec el novembre de 2027.[7]

Resultats electorals

[modifica]

Dáil Éireann

[modifica]
Any Líder Vots % Escons ± Govern
1927 (I) Éamon de Valera 299,486 26.2 (#2)
44 / 153
 Augment 44 Oposició
1927 (II) 411,777 35.2 (#2)
57 / 153
 Augment 13 Oposició
1932 566,498 44.5 (#1)
72 / 153
 Augment 15 Minoria
1933 689,054 49.7 (#1)
77 / 153
 Augment 5 Minoria
1937 599,040 45.2 (#1)
69 / 138
 Disminució 8 Minoria
1938 667,996 51.9 (#1)
77 / 138
 Augment 8 Majoria
1943 557,525 41.9 (#1)
67 / 138
 Disminució 10 Minoria
1944 595,259 48.9 (#1)
76 / 138
 Augment 9 Majoria
1948 553,914 41.9 (#1)
68 / 147
 Disminució 8 Oposició
1951 616,212 46.3 (#1)
69 / 147
 Augment 1 Minoria
1954 578,960 43.4 (#1)
65 / 147
 Disminució 4 Oposició
1957 592,994 48.3 (#1)
78 / 147
 Augment 13 Majoria
1961 Seán Lemass 512,073 43.8 (#1)
70 / 144
 Disminució 8 Minoria
1965 597,414 47.7 (#1)
72 / 144
 Augment 2 Majoria
1969 Jack Lynch 602,234 45.7 (#1)
75 / 144
 Augment 3 Majoria
1973 624,528 46.2 (#1)
69 / 144
 Disminució 6 Oposició
1977 811,615 50.6 (#1)
84 / 148
 Augment 15 Majoria
1981 Charles Haughey 777,616 45.3 (#1)
78 / 166
 Disminució 6 Oposició
1982 (I) 786,951 47.3 (#1)
81 / 166
 Augment 3 Minoria
1982 (II) 763,313 45.2 (#1)
75 / 166
 Disminució 6 Oposició
1987 784,547 44.1 (#1)
81 / 166
 Augment 6 Minoria
1989 731,472 44.1 (#1)
77 / 166
 Disminució 4 Coalició
1992 Albert Reynolds 674,650 39.1 (#1)
68 / 166
 Disminució 9 Coalició (1992–94)
Oposició (1994–97)
1997 Bertie Ahern 703,682 39.3 (#1)
77 / 166
 Augment 9 Coalició
2002 770,748 41.5 (#1)
81 / 166
 Augment 4 Coalició
2007 858,565 41.6 (#1)
77 / 166
 Disminució 4 Coalició
2011 Micheál Martin 387,358 17.5 (#3)
20 / 166
 Disminució 57 Oposició
2016 519,356 24.3 (#2)
44 / 158
 Augment 23 Suport extern
2020 484,315 22.2 (#1)
38 / 160
 Disminució 6 Coalició
2024 481,417 21.8 (#1)
48 / 174
 Augment 10 Coalició

Presidencials

[modifica]
Any Candidat Vots % +/– Resultat
1938 Van donar suport a Douglas Hyde com independent
1945 Seán T. O'Kelly 537,965 49.5% — Victòria
1952 Van donar suport a Seán T. O'Kelly com independent
1959 Éamon de Valera 538,003 56.3% — Victòria
1966 558,861 50.5% Disminució 5.8 Victòria
1973 Erskine H. Childers 635,867 52% Augment 1.5 Victòria
1974 Cearbhall Ó Dálaigh Sense oposició N/A N/A Victòria
1976 Patrick Hillery Sense oposició N/A N/A Victòria
1983 Van donar suport a Patrick Hillery com independent
1990 Brian Lenihan 694,484 44.1% — Derrota
1997 Mary McAleese 574,424 45.2% Augment 1.1 Victòria
2004 Van donar suport a Mary McAleese com independent
2018 Van donar suport a Michael D. Higgins com independent

Parlament Europeu

[modifica]
Any Líder Vots % Escons +/− Grup PE
1979 Jack Lynch 464,451 34.68 (#1)
5 / 15
 Nou EPD
1984 Charles Haughey 438,946 39.18 (#1)
8 / 15
 Augment 3 EDA
1989 514,537 31.51 (#1)
6 / 15
 Disminució 2
1994 Albert Reynolds 398,066 35.00 (#1)
7 / 15
 Augment 1 UFE
1999 Bertie Ahern 537,757 38.64 (#1)
6 / 15
 Disminució 1 UEN
2004 524,504 29.45 (#2)
4 / 13
 Disminució 2
2009 Brian Cowen 440,562 24.08 (#2)
3 / 12
 Disminució 1 ALDE
2014 Micheál Martin 369,545 22.31 (#1)
1 / 11
 Disminució 2
2019 277,705 16.55 (#2)
2 / 13
 Augment 1 RE
2024 356,794 20.44 (#2)
4 / 14
 Augment 2

Líders i caps Fianna Fáil

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «PDs Force Taoiseach's Resignation» (en anglès). RTÉ, 2017. [Consulta: 23 gener 2025].
  2. ↑ Peatling, Gary. Irish Academic Press. The failure of the Northern Ireland peace process, 2004, p. 58. ISBN 0-7165-3336-7. 
  3. ↑ Aranda, Quim. «El Sinn Féin desafia la història i guanya les eleccions d'Irlanda del Nord». Ara, 07-05-2022. [Consulta: 29 maig 2022].
  4. ↑ BBC. «Leo Varadkar: I am no longer best person to be Irish PM» (en anglès). Finn Purdy, 20-03-2024. [Consulta: 10 abril 2024].
  5. ↑ «Fianna Fáil emerges as largest party in Irish election» (en anglès). BBC, 02-12-2024. [Consulta: 17 desembre 2024].
  6. ↑ Balcells, Anna. «El Fianna Fáil i el Fine Gael, més a prop de tornar a governar junts a Irlanda». El Punt Avui, 02-12-2024. [Consulta: 17 desembre 2024].
  7. ↑ O'Carroll, Lisa. «Micheál Martin vows to protect Ireland ‘at moment of real threat’» (en anglès). The Guardian, 23-01-2025. [Consulta: 23 gener 2025].

Bibliografia

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fianna Fáil

Web

[modifica]