El 1275, en agraïment a l'ajut dels Malatesta per assolir la senyoria de Ravenna, Guiu I va donar la filla Francesca en matrimoni i Gianciotto Malatesta, fill de Malatesta da Verucchio, senyor de Rímini[1] Aquesta noia tenia uns 17 anys i al cap d'un temps va iniciar relacions amb el seu cunyat, Paolo Malatesta, conegut per la seva bellesa. Paolo era deu anys més gran que ella i estava casat amb Orabile Beatrice, hereva del comtat de Ghiaggiolo, i pare de dues filles. Aquestes relacions van arribar a orelles de Gianciotto Malatesta, els va trobar al llit i els va matar cap al 1283.[2][3] El crim va causar molta commoció a la regió.
Francesca havia tingut dos fills: una filla anomenada Concòrdia, i un fill de nom Francesc, però aquest havia mort jove. La seva història degudament alterada fou inclosa per Dante Alighieri en una escena de La Divina Comèdia a més de ser el tema de diferents obres musicals, pintures i altres obres d'art.
Aquest tràgic assumpte amorós va constituir el tema d'un dels més famosos episodis de La Divina Comèdia de Dante, en la qual Paolo i Francesca són tractats amb gran compassió, en el cèlebre cant V de l'Infern.
Aquesta història ha inspirat altres obres literàries, com el poema titulat Història de Rimini (1816) de Leigh Hunt,[4] i el drama Francesca da Rimini (1902), de Gabriele D'Annunzio que va inspirar l'òpera del mateix nom a Riccardo Zandonai.
La història de Francesca i Paolo –especialment l'escena de la lectura de la història de Lancelot i Ginebra durant la qual es van fer el primer petó– també ha estat tractada en la pintura, entre els pintors francesos del segle xix com Ingres i Alexandre Cabanel, pintors medievals i els del prerafaelitisme.
En el món de l'escultura, El bes d'Auguste Rodin s'inspira en la mateixa font. Va ser concebuda originalment com a part de la Porta de l'Infern, un projecte monumental basat en l'Infern de Dante.