Francisco Hernández de Toledo
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1515 (>1515)  La Puebla de Montalbán (província de Toledo) | ||
| Mort | 28 gener 1587 (71/72 anys) Madrid | ||
Protomedico (en)  Índies | |||
| 11 gener 1570 – | |||
| Director Francisco Hernández Expedition (1570-1577) (en) | |||
| 1570 – 1577 | |||
.svg){kind=small} Metge de cambra Felip II de Castella | |||
| 1569 – | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Universidad Complutense de Madrid - medicina | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | metge, ornitòleg, botànic, naturalista, traductor | ||
| Obra | |||
| Abrev. botànica | F.Hern. | ||
 | |||
_Quatro_libros_de_la_naturaleza_y_virtudes_de_las_plantas_y_animales.png)
Francisco Hernández de Toledo (La Puebla de Montalbán, prop de Toledo, Regne de Castella, 1515[1][2] o 1517[3] - Madrid, 28 de gener de 1587[4]) va ser un metge, ornitòleg i botànic castellà. A nivell mèdic és un dels introductors de l'anatomia de Vesal a la Península Ibèrica, del que era amic personal[3] (és probable que el conegués durant les estades del mateix Vesal com a metge de la cort de Carles V i Felip II).
Va estudiar medicina en la Universitat d'Alcalà i va exercir durant diversos anys a Toledo i Sevilla. També va exercir en l'hospital del monestir de Guadalupe, una funció prestigiosa que a més estava ben pagada. Tornà a Toledo cap a l'any 1565 i aviat va ser transferit com metge de la cort. Consagra moltes energies a l'estudi de la naturalesa. Posseïa una sòlida formació intel·lectual i una mentalitat oberta a les novetats. Fou triat per Felip II de Castella per a dirigir una expedició a Amèrica centrada especialment en el territori de Nova Espanya. Hernández va disposar de 60.000 ducats per a organitzar el viatge. El gener de 1570, el rei el nomena protometge general de les nostres Índies, illes i terra ferma del mar Oceà. Hernández va partir a l'agost de 1571, juntament amb el seu fill, i va desembarcar al febrer de 1572 en Veracruz. Durant tres anys va recórrer Amèrica Central. Desgraciadament les notes de les seves observacions no s'han conservat. L'expedició comptava amb un geògraf, pintors, botànics i metges indígenes.
Des de març de 1574 i fins al seu retorn a Espanya en 1577, Hernández va viure a Mèxic on va formar una col·lecció, va estudiar les pràctiques medicinals locals i va fer estudis arqueològics. Durant aquests anys va formar una considerable col·lecció de plantes seques o no, 38 volums de dibuixos i nombroses notes, tres de les quals estan escrites en nàhuatl. Hernández va morir abans de veure la seva obra publicada. Donat el seu cost, Felip II va encarregar a un editor napolità, Nardi Antonio Recchi, la publicació d'una versió abreujada. Els originals es van conservar en la biblioteca de l'Escorial però van desaparèixer, segurament destruïts durant l'incendi de 1671, afortunadament es conservaren còpies d'aquests originals. Tot i així només es coneixen fragments de la seva immensa obra. Successius retards (l'editor va morir prematurament) van dur que l'obra abreujada no es publiqués fins a 1635 i 1651. Hernández va descriure 230 espècies d'aus però la falta d'il·lustracions, que es van perdre, fa la seva identificació molt difícil. Afortunadament, Hernández va citar de forma sistemàtica els noms en nàhuatl a partir dels quals fou possible classificar les aus.
Referències
[modifica]- ↑ Pardo Tomás, José «El Protomédico Francisco Hernández en Nueva España (1570-1577)». Crónicas: revista trimestral de carácter cultural de La Puebla de Montalbán, Núm. 9, 2009, pàg. 9-11. Arxivat de l'original el 27 de maig 2016 [Consulta: 13 setembre 2016].
- ↑ Pardo Tomás, José «El protomédico Francisco Hernández en Nueva España (1570-1577)». Eidon. Revista española de Bioética. Fundación de Ciencias de la Salud, Núm. 15, 2004, pàg. 45-49. Arxivat de l'original el 21 de setembre 2016. ISSN: 1575-2143 [Consulta: 13 setembre 2016].
- ↑ 3,0 3,1 «Francisco Hernández de Toledo». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Somolinos d'Ardois, Germán. «Tomo I. Vida y obra de Francisco Hernándezː Desaparición y muerte». A: España y Nueva España en la época de Felipe II. México: Universidad Nacional Autónoma de México [Consulta: 13 setembre 2016].
Bibliografia
[modifica]- López Piñero, José María; Pardo Tomás; José. La influencia de Francisco Hernández, 1515-1587, en la constitución de la Botánica y la materia médica modernas (en castellà instituto de estudios documentales e históricos sobre la ciencia, universidad de valencia), 1996, p. 260 pp. ISBN 84-370-2690-3.
- de Micheli-Serra, Alfredo «Médicos y medicina en la Nueva España del Siglo XVI» (en castellà). Gaceta Médica de México, vol.137, no.3, Maig/Juny 2001. ISSN: 0016-3813.[Enllaç no actiu]
- «Còpia arxivada» (en castellà). El preguntador" Época 5. Fundació Catalunya-Amèrica Sant Jeroni de la Murtra revista RE, número 45, 7-1999, pp. 57-60. Arxivat de l'original el 2008-08-08 [Consulta: 17 març 2011].
- Durand-Forest, Jacqueline. Aperçu de l'histoire naturelle de la Nouvelle-Espagne d'après Hernández, les informateurs indigènes de Sahagun et les auteurs du Codex Badianus, Nouveau monde et renouveau de l'histoire naturelle. Centro de Estudios interuniversitarios sobre la América española colonial (París) dir.), Publicaciones de la Sorbonne, 1986. ISBN 2-903019-51-7.
- Ramos Maldonado, Sandra I. (2006). “Tradición pliniana en la Andalucía del siglo XVI: a propósito de la labor filológico del Doctor Francisco Hernández”, en M. Rodríguez-Pantoja (ed.), Las raíces clásicas de Andalucía. Actas del IV congreso Andaluz de Estudios Clásicos (Córdoba, 2002),' Córdoba: Obra social y Cultural Caja Sur, 2006, pp. 883-891. ISBN 84-7959-614-7.
Enllaços externs
[modifica]
- Hernández, Francisco (1517-1587) a The International Plant Names Index