Front Occidental de la Segona Guerra Mundial

Aquest article tracta sobre la Segona Guerra Mundial. Si cerqueu la Primera Guerra Mundial, vegeu «Front occidental (Primera Guerra Mundial)».
Infotaula de conflicte militarFront Occidental de la Segona Guerra Mundial
Segona Guerra Mundial

D'esquerra a dreta, de dalt a baix: La Luftwaffe ataca durant l'Operació Dinamo; una escena de Londres després d'un bombardeig durant el Blitz; soldats aliats durant el Desembarcament de Normandia, un M4 Sherman a l'Arc del Triomf de París
Tipusfront Modifica el valor a Wikidata
Data1 de setembre de 19397 de maig de 1945
EscenariAlemanya, Austria, Benelux, Dinamarca, França, Irlanda, Noruega i el Regne Unit
LlocEuropa del Nord Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria aliada. Creació de les Nacions Unides
Bàndols
Potències de l'Eix Aliats de la Segona Guerra Mundial
Comandants
Germany 1933 Johannes Blaskowitz
Germany 1933 Fedor von Bock
Germany 1933 Friedrich Dollmann
Germany 1933 Nikolaus von Falkenhorst
Germany 1933 Hermann Göring
Germany 1933 Paul Hausser
Germany 1933 Albert Kesselring
Germany 1933 Günther von Kluge
Germany 1933 Wilhelm von Leeb
Germany 1933 Walter Model
Germany 1933 Erwin Rommel
Germany 1933 Gerd von Rundstedt
Germany 1933 Erwin von Witzleben
Italy_%281861-1946%29 crowned Umberto di Savoia
Canadà Harry Crerar
France Maurice Gamelin
France Maxime Weygand
Norway Kristian Laake
Norway Otto Ruge
the United Kingdom Miles Dempsey
the United Kingdom Hugh Dowding
the United Kingdom John Gort
the United Kingdom Trafford Leigh-Mallory
the United Kingdom Bernard Montgomery
the United Kingdom Lluís Mountbatten
the United Kingdom Bertram Ramsay
Estats Units d'Amèrica Omar Bradley
Estats Units d'Amèrica Jacob Devers
Estats Units d'Amèrica Dwight Eisenhower
Forces
Alemanya nazi Alemanya
Itàlia Itàlia
i d'altres...
Regne Unit Gran Bretanya
França França
Estats Units d'Amèrica Estats Units
Polònia
Canadà Canadà
i d'altres...

El Front Occidental o Front de l'Europa Occidental fou el segon front europeu en importància durant la Segona Guerra Mundial.

1939-1940

[modifica]

Guerra de Broma

[modifica]

El que es coneix com a Phony War o guerra de broma, és el periòde des de l'inici de la Segona Guerra Mundial, amb la Invasió de Polònia l'1 de setembre de 1939 fins al començament de la batalla de França a la primavera de 1940. Tot i que les grans potències europees s'havien declarat la guerra, aquesta primera etapa al front occidental fou especialment poc cruenta pel que a operacions militars es refereix.

L'exèrcit alemany va tenir el seu focus de lluita en la dominació definitiva de Polònia, mentre que algunes unitats estaven destinades a defensar la línia Siegfried. Per contra, l'exèrcit francès i l'exèrcit britànic estaven destinades a l'altre cantó de la frontera entre Alemanya i França en defensa de la línia Maginot.

Durant aquesta època, els exèrcits aliats s'afanyaren a comprar material armamentístic als Estats Units, els quals aleshores es declaraven país no bel·ligerant, mentre que el Tercer Reich es preparava per a la Batalla de l'Atlàntic.[1]

Escandinàvia

[modifica]

El front romandria estable, fins a l'abril de 1940 on les tropes alemanyes llançarien el que es coneix com a Operació Weserübung consistent en la invasió de Noruega i Dinamarca. L'exèrcit danès pràcticament no va poder oferir resistència a les tropes del Tercer Reich, mentre que a Noruega, l'ajuda aliada va permetre resistir més a la invasió, tot i que al final va acabar claudicant. En terres noruegues moriren els primers republicans exiliats de la Guerra Civil espanyola que s'havien enrolat a la legió estrangera de l'exèrcit francès.[2]

La Batalla del Benelux i França

[modifica]

Al maig de 1940, els alemanys llancen la Batalla de França. Les tropes aliades, especialment, francesos i britànics claudiquen ràpidament davant la superioritat de les forces alemanes i els seus atacs ràpids. Els britànics escapen a Duinkerke mentre que l'exèrcit francès es rendeix amb 90.000 morts i 200.000 ferits. La guerra al front s'atura i l'exèrcit alemany comença els preparatius per la invasió d'Anglaterra.

1941-1943

[modifica]
Dieppe (França) fotografia presa després de l'atac aliat a Dieppe el 19 d'agost de 1942.

Durant la preparació de la invasió d'Anglaterra, la Luftwaffe llançaria una dura campanya aèria contra l'Anglaterra coneguda com la batalla d'Anglaterra. Aquesta campanya però, acabaria amb victòria britànica el qual faria desistir a Adolf Hitler d'envair territori britànic.

En aquell moment, la majoria de tropes alemanyes foren destinades a la invasió de la Unió Soviètica mentre que les que restaren a occident s'ocuparen de construir el conegut com a Mur de l'Atlàntic, una sèrie de fortificacions defensives al llarg de tota la costa francesa amb la intenció d'evitar un atac aliat provinent del Canal de la Mànega, i mentrestant, els aliats comencen una guerra de dispersió, combatent a la Mediterrània i al nord d'Àfrica.

Tenint en compte la gran quantitat d'obstacles que dificultaven una invasió de la França ocupada des de territori britànic, les forces aliades decidiren provar un atac contra la costa francesa. El 19 d'agost de 1942, tropes aliades començaren una incursió a la població francesa de Dieppe. La incursió fou un autèntic desastre, dues terceres parts dels combatents foren ferits tot i que es va poder abstreure informació que fou utilitzada en la invasió de Normandia.

Durant aquests dos anys, no hi va haver batalla terrestre en el front occidental amb l'excepció dels atacs que la Resistència Francesa feia en la França ocupada amb l'ajuda del Special Operations Executive i de l'Office of Strategic Services. De totes maneres, amb l'entrada dels Estats Units en la guerra, començarien els bombardejos de posicions alemanyes a França i Alemanya, propiciades per la Força Aèria dels Estats Units d'Amèrica i Royal Air Force (RAF) de l'exèrcit britànic.

1944-1945

[modifica]

El dia D

[modifica]
Soldats americans desembarcant a les platges de Normandia, 6 de juny de 1944.

Per intentar alleujar la pressió alemanya sobre el front oriental i accelerar la fi de la guerra, el 6 de juny de 1944 (anomenat el Dia D) els aliats van obrir un nou front a Europa realitzant un desembarcament massiu de tropes a les costes de Normandia amb l'objectiu prioritari d'alliberar França. Aquesta invasió, de nom en clau Operació Overlord, va ser i continua sent el desembarcament de tropes més gran de la història, involucrant a gairebé 3 milions de soldats. A pesar que en algunes de les platges el nombre de baixes aliades va ser important, el desembarcament va ser un èxit. Durant prop de dos mesos, però, la resistència alemanya a Normandia va ser ferma i el trencament definitiu del front no va arribar fins a la fi de juliol.

Campanya de França i Alliberament de París

[modifica]

Un cop els aliats van poder sortir de Normandia, la conquesta de França va ser ràpida. El 15 d'agost un altre desembarcament aliat a la Costa Blava va accelerar la retirada alemanya. El 25 d'agost, els aliats van entrar a París i a mitjans de setembre la major part de França i de Bèlgica ja havien estat alliberades.

Horta

[modifica]

El setembre de 1944 els aliats van llançar l'Operació Horta, un pla arriscat que tenia com a objectiu accelerar l'arribada de l'exèrcit aliat al Rin, l'últim gran obstacle natural per a l'ocupació aliada d'Alemanya. Consistia en el llançament d'un gran nombre de paracaigudistes sobre diverses ciutats neerlandeses per a prendre per sorpresa el control dels ponts sobre rius i canals seguint una línia que anava des del sud dels Països Baixos fins al Rin. Seguidament, un avanç aliat al llarg d'aquesta línia havia de connectar els ponts. L'operació va ser un fracàs relatiu, ja que malgrat que la majoria de ponts es van poder capturar intactes, l'últim i crucial pont sobre el Rin a Arnhem no va poder ser capturat.

La Batalla de les Ardenes

[modifica]

El desembre de 1944, els alemanys van realitzar un fort contraatac al front occidental anomenat Batalla del Bulge. Va tenir lloc a la regió de les Ardenes, precisament allà on els alemanys havien tingut tant d'èxit durant la primavera de 1940. Inicialment, l'atac va agafar els aliats per sorpresa, però, a banda de reconquerir algunes vil·les belgues, l'avanç alemany va perdre embranzida ràpidament. A final de gener de 1945, tot el territori guanyat pels alemanys durant l'operació ja havia estat recuperat.

1945: La fi de la guerra

[modifica]

Durant els mesos de febrer i març de 1945 els aliats van aconseguir avançar fins al Rin en un ampli front, des dels Països Baixos fins a la frontera Suïssa. Arribats al Rin, va ser crucial la captura del pont de Remagen (Alemanya) que va permetre establir un cap de pont a la riba oposada. Durant l'abril, la defensa alemanya va col·lapsar i tot el territori entre el Rin i l'Elba, des del mar del Nord fins als Alps, va ser capturat pels aliats. El Comandant Suprem de les forces aliades a Europa, el general Dwight D. Eisenhower, va decidir unilateralment deixar la captura de Berlín als soviètics. Per aquest motiu els exèrcits aliats van aturar el seu avanç a l'Elba, on el 25 d'abril van connectar amb l'exèrcit soviètic. Les tropes aliades també van entrar a Àustria i a la República Txeca on també es van trobar amb els soviètics.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]