GTK

GTK
Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata
Tipusmarc d'aplicacions i joc de ginys Modifica el valor a Wikidata
Versió inicial14 abril 1998 Modifica el valor a Wikidata
Versió estable
4.16.7 (24 novembre 2024) Modifica el valor a Wikidata
LlicènciaGNU LGPL 2.1 Modifica el valor a Wikidata
Disponible en
EpònimGIMP Modifica el valor a Wikidata
Característiques tècniques
Sistema operatiuGNU/Linux, macOS, Unix-like, Microsoft Windows i Linux Modifica el valor a Wikidata
Plataformamultiplataforma Modifica el valor a Wikidata
Escrit enC Modifica el valor a Wikidata
Equip
Desenvolupador(s)Fundació Gnome i Projecte GNU Modifica el valor a Wikidata
Més informació
Lloc webgtk.org (anglès) Modifica el valor a Wikidata
Stack ExchangeEtiqueta Modifica el valor a Wikidata
SourceForgegtk-mingw Modifica el valor a Wikidata
Free Software DirectoryGtk+ Modifica el valor a Wikidata
Guia d'usuariGuia d'usuari Modifica el valor a Wikidata
Mastodon: GTK@floss.social Modifica el valor a Wikidata

GTK (originalment GTK+, de l'anglès, Gimp ToolKit) és un conjunt de biblioteques multiplataforma per a crear interfícies gràfiques, sota programari lliure i de codi obert.[1] En un primer moment s'inspirà en Motif i es desenvolupà per a GIMP. Quan membres de la Fundació GNOME s'hi van involucrar, GTK va rebre una major integració i va ser emprat per a crear gran quantitat de programaris.[2] És un dels paquets d'eines més populars per a les X Window System juntament amb Qt.[3] GTK és adequat per a projectes que van des de petites eines fins a paquets de programari complets.[4]

Característiques

[modifica]

Història

[modifica]

GTK va ser dissenyat i utilitzat originalment en l'editor gràfic digital de GNU (GIMP) en substitució de Motif. Aquest darrer era una biblioteca comercial, de manera que guanyar popularitat entre els usuaris de GIMP no era fàcil.[10] Peter Mattis va començar a escriure el seu propi conjunt d'eines per a la interfície de programari anomenant-lo Gimp ToolKit; Motif fou reemplaçant amb èxit des del llançament de GIMP 0.60 al voltant de l'any 1996.[11] Posteriorment GTK va ser reescrit per ser orientat a objectes, va adquirir eines que el permetien ser una interfície d'escriptori[12] i va ser rebatejat com a GTK+.[13] Aquesta nomenclatura esdevingué pública en el llançament de GIMP 0.99 de febrer de 1997. Els desenvolupadors d'aquell llançament de GTK+ foren Peter Mattis, Spencer Kimball i Josh MacDonald. L'any 1997, els tres treballaven a eXperimental Computing Facility (XCF) de la Universitat de Califòrnia a Berkeley.[14]

GTK+ Pot utilitzar diferents llenguatges de programació com: C, C++, Python, Perl, Java o Ada.[15]

Actualment hi ha quatre versions estables de GTK:[16][17]

GTK+ 1

[modifica]
Arquitectura de la llibreria GTK+ 1 en un entorn Linux.

La primera versió estable (GTK+ 1.0), de l'abril de 1998, contenia tot allò necessari per a donar suport al GIMP.[18]

En nàixer GNOME, el 1997, ho fa amb la preocupació de ser un entorn d'escriptori completament lliure. S'inspira en l'èxit de KDE però, s'hi oposa ja que en aquell moment emprava la biblioteca Qt que era de caràcter propietari.[19] Troll Tech podia canviar la llicència en qualsevol moment i hauria deixat a KDE sense biblioteca base. Els desenvolupadors de GNOME van contactar amb Troll Tech per a proposar una llicència alternativa per a Qt que donés garantia a l'usuari mentre mantenia els interessos de l'empresa, però no van obtenir resposta.[20]

Sota la llicència LGPL, GTK+ va ser adoptat per al manteniment de la Fundació GNOME, que l'utilitza en l'entorn d'escriptori GNOME.[21] GNOME 1.0 es basà en GTK+ 1.2 versió de febrer de 1999,[22][18] des d'aleshores membres de la Fundació GNOME n'han fet el manteniment, elaborant una guia per a dissenyar programari des de GTK, la GNOME Human Interface Guidelines.[23][24]

GTK+ 1 va ser emprat de manera oficial des de l'abril de 1998 a Debian 2.0 (Hamm) fins al febrer de 2011 quan s'allibera Debian 6.0 (Squeeze).[25][26]

GTK inicialment constava de 3 biblioteques que funcionaven com capes, cadascuna depenia de les que tenia a sota. Aquestes biblioteques també són anomenades widgets i són reutilitzables per separat.[27]

  • GLib (Gimp Libray): Es tracta d'una biblioteca d'estructures de dades de baix nivell i de subrutines que proporciona suport per a assignar i alliberar memòria.[6] Forma el nucli del conjunt i ha estat d'utilitat a programari C divers, fins i tot programari que no és per a interfícies gràfiques.[28] Aquesta llibreria es mostra de manera independent a la versió 1.2 de GTK+.[18]
  • GDK (Gimp Drawing Kit): Primordialment actua com a contenidor prim per a accedir a les funcions de les finestres X11. Així els usuaris del programari no han de veure les biblioteques subjacents per realitzar tasques ordinàries.[29] Interactuen amb botons, finestres, mapes de bits de colors etc.[16] Inicialment GTK+ era funcional a les interfícies de programacions X11 per a Linux i a Windows amb GDI ;[30] des de la versió 1.2, també per a MacOS X amb Quartz i Cocoa.[31][32] Encara que GNOME ha donat un suport discontinuat a Windows,[33] MSY2 i gvsbuild en són alternatives.[34]
  • GTK (Gimp Toolkit): Aquesta biblioteca és l'escorça de GTK+ al voltant de les funcions de baix nivell. Allí es defineixen tots els elements de la interfície gràfica d'usuari com el tema de l'escriptori, d'altra banda dona suport a l'acció d'arrossegar i deixar anar.[15] Aquesta biblioteca es recolza en gdk i glib per a fer el seu treball.[28]

GTK+ 2

[modifica]
Simplificació de l'arquitectura de la llibreria GTK+ 2 en un entorn Linux.
Relació entre els elements del model MVC

La versió GTK+ 2.0 llançada el març de 2002 incorporava el motor de temes renovat; dues llibreries noves Pango i ATK;[10][21] suport per a les fonts tipogràfiques en l'antialiàsing utilitzant Xft, una millor gestió de les fonts amb Fontconfig i un avançat Model-Vista-Controlador (MVC) per a llibreries de llistat i d'arbre.[35] GtkTreeView substituïa a GtkCList i GtkCTree presents a GTK+ 1.[36]

Un renovat equip format per Owen Taylor, Matthias Clasen, Federico Mena Quintero, Soeren Sandmann, Padraig O'Briain, Manish Singh, Kristian Rietveld i Tor Lillqvist es va fer càrrec de la segona versió del projecte.[37] Per afegir una sèrie d'eines més complexes varen trencar la compatibilitat amb la primera versió, reescrivint les llibreries existents. Es poden tenir les dues versions instal·lades i escollir amb quina es vol dissenyar el programari desitjat.[38][21]

GTK+ 2.4 llançada el març de 2004 va afegir moltes millores, com ara GtkFileChooser, diàleg nou per a escollir fitxers; GtkUIManager barra d'eines que permet especificar accions a partir d'una descripció de la interfície XML i support per a Unicode 4.0.[39]

GTK+ 2.6 llançada al final de 2004 venia amb GtkIconView, llibreria d'icones noves; millores en usabilitat i de rendiment.[40][10]

El 10 de juny de 2014 Google Chrome començava la migració de GTK+ 2 a Aura, començant per Chrome 35.0 per a Linux. Aura va ser creat per l'equip de Google pensant en les necessitats específiques de la companyia. En aquell moment ja estava en ús a Chrome OS i en estat beta per a Windows.[41][42]

  • GLib (Gimp Libray): Renovada biblioteca de subrutines de baix nivell que proveeix de definicions i funcions al programari de GTK+. Per la compatibilitat multiplataforma es converteix en una de les biblioteques més valorades, sovint aprofitada de manera independent al paquet GTK+ 2.
    • GObject (GLib Object System): GTK+ 2.0 implementa en aquesta llibreria el sistema orientat a objectes (GType) del que depèn tot el sistema GTK+.[43] Traient funcionalitat a GLib alhora que hi té un vincle de dependència. Una de les funcions que el caracteritza és generar una capa que funciona com a vincle a altres llenguatges, el que s'anomena language binding. Gràcies a aquesta capa Python, Perl entre d'altres tenen accés a la resta de biblioteques escrites en C.[44][45]
  • GDK (GIMP Drawing Kit): Renovada biblioteca de gràfics i temes de l'ordinador dissenyada originalment per a Linux amb X 11. GTK 2.24.10 fou la darrera versió de la serie amb suport de GNOME per a Windows.[33]
    • GdkPixbuf : GTK+ 2.0 implementa una nova biblioteca que s'ocupa de qüestions relacionades amb l'animació;[30] també proporciona funcions de manipulació i emmagatzematge d'imatges del costat-client.[21] Emprat per generar widgets GtkImage. Abans de ser una biblioteca independent havia format part de GTK+.[46][47][48]
  • Pango: GTK+ 2.0 implementa una biblioteca per a renderitzar text, empra la codificació UTF-8, proporciona suport per a la internacionalització.[46][49] Pango es pot utilitzar amb quatre rerefons (backends) de fonts tipogràfiques diferents:[50]
  • ATK (Accessibility Toolkit): GTK+ 2.0 implementa una biblioteca per a millorar l'accessibilitat a les persones discapacitades.[46]
  • Cairo: Biblioteca implementada amb GTK+ 2.8 el 2005. Creada per a gràfics vectorials de manera consistent en totes les plataformes i sistemes. També permet al gestor de finestres aprofitar l'acceleració del maquinari quan és possible.[51]
  • GTK+: La pròpia biblioteca GTK+ conté widgets, és a dir, components de la Interfície gràfica com GtkButton o GtkTextView.

GTK 2.24 és l'última versió de la sèrie 2.x.

GTK+ 3

[modifica]
Simplificació de l'arquitectura de la llibreria GTK+ 3.
Captura del tema Adwaita en la versió fosca.

La versió 3.0 va ser llançada el 10 de febrer de 2011. Moltes funcions que es van classificar com a obsoletes es van eliminar i es van millorar les interfícies existents. Una de les novetats més destacades és una mena de parser (analitzador) per a personalitzar la interfície gràfica amb una sintaxi similar als CSS, l'anomenat GtkStyleContext. Des d'on es poden configurar temes i altres millores com ara transicions animades. Cada llibreria es pot personalitzar de manera independent. S'empra la biblioteca gràfica Cairo per a qualsevol tasca de renderització, millorant el rendiment general de la interfície.[52][53][54][55]

GTK+ 3 és a la base de GNOME 3.0 alliberada el 6 d'abril de 2011.[56][57] Des d'aleshores cada nou cicle de llançament GTK+ i GNOME ha tendit a portar actualitzacions més petites. A GUADEC 2014 a Estrasburg, França, Matthias Clasen va presentar una actualització sobre les millores més recents a GTK+, la majoria de les quals es poden trobar en l'aparença i el comportament dels quadres de diàleg.[58]

A finals del 2018, la comunitat expressava interès pel tema Adwaita.[59] El gener de 2019, es posposava el llançament del tema a GTK; donant la possibilitat de descarregar-lo per tenir l'opinió de la comunitat.[60] Finalment fou el tema per defecte a GNOME 3.36, amb una paleta de 12 colors.[61] Durant temps va tenir ferms partidaris que en destacaven la sobrietat i detractors que el criticaven per ser un tema molt apagat.[62]

  • GIO (Gnome Input/Output): Biblioteca dissenyada per a facilitar als desenvolupadors una interfície moderna i amigable per a un sistema virtual de fitxers.[63]
    • GtkApplication: Amb suport de D-BUS, permet integrar les aplicacions a l'entorn d'escriptori d'usuari. Facilita la comunicació automàtica entre processos. Gestiona finestres i instàncies. Permet establir una barra de menú global, com les del GNOME 3 i Mac OS X. Analitza les opcions de la línia d'ordres (si es desitja).[53][64]
  • GDK: Des de la versió 3.0 Es dona suport gestual a les tauletes gràfiques amb X Input 2 i a HTML5 amb Brodway, implementació que permetrà que molts programaris puguin ser executats en línia des dels navegadors que ho permetin.[65] Mac OS X rep millores de suport. Es migra de la interfície gràfica (2D) X11 a Cairo, això permet que a GTK+ 3.22 es doni suport a Wayland;[66] l'octubre de 2013 fou llançada GTK 3.6.4, la darrera versió de la serie amb suport de GNOME a Windows.[67][68] GTK+ 3 suporta diferents backends, permeten ser seleccionats en temps d'execució.[69]
  • Cairo: Des de la versió 3.0 s'empra per a dibuixar els elements de la interfície, tasca de la qual abans s'encarregava GDK des de X11.[70] X11 es considera antiquat i Cairo es fa càrrec de tota la càrrega que assumia a GTK+.[53]
  • ATK: Des del 2014 s'ha anunciat que hi ha una nova eina en desenvolupament (WAI-ARIA) que es preveu que substitueixi ATK a GTK 4.[71][72]

GTK 4

[modifica]

El 26 de gener de 2018 a DevConf.cz, Matthias Clasen va donar una visió general de l'estat del desenvolupament de GTK 4.[73] A partir d'aquesta versió, GTK deixaria de portar el caràcter "+" al final del nom.[74][12] Determinació que fou anunciada a la Hackató de febrer de 2019.[75] Després de més de quatre anys i més de vint llançaments des de la versió de desenvolupament 3.89.1, el projecte GNOME va anunciar el 16 de desembre de 2020 el llançament de GTK 4.0. Les millores s'enfocaven a modernitzar l'aparença i usabilitat de les interfícies gràfiques creades amb la nova versió. Junt amb aquest llançament s'anuncià que el GTK 2 disposaria d'una darrera versió de manteniment però, es convidava a passar a versions més modernes. També s'anuncià que GTK 3 continuaria disposant de manteniment regular, en aquell moment el darrer llançament era la versió 3.24.24.[17][76]

GTK4 s'acostuma a emprar amb libadwaita, la llibreria successora de libhandy.[a][77][78] Libadwaita proporciona el tema per defecte de l'escriptori i les aplicacions construïdes amb GTK. Va néixer com independent de GTK perquè GNOME i el tema Adwaita evolucionaven molt de pressa i GTK suposava un fre.[79] Libadwaita ha esdevingut una llibreria polèmica, ja que en instal·lar un programa que en fa ús, s'ha d'emprar el tema Adwaita sense opció per a canviar a un tema diferent. Com a conseqüència si s'utilitza un escriptori basat en GTK4 les preferències sobre temes son ignorades.[80] Libadwaita és desenvolupada directament per GNOME.[81][82] El gener de 2022, es va mostrar per primer cop algunes aplicacions funcionant amb GTK4 i libadwaita a la versió GNOME 42 alpha. Fou el cas del gestor de fitxers Nautilus, el gestor de programari Software o l'editor de text Text Editor.[83] Altres aplicacions que migraren a GTK 4 foren el gestor de contactes GNOME Contacts o el gestor de contrasenyes Secrets.[84] GNOME Web fou portat a GTK4 a finals d'octubre de 2022, després de set mesos de desenvolupament.[85]

Language bindings

[modifica]

GTK està escrit utilitzant el llenguatge de programació C, però també està disponible per a diversos llenguatges de programació a través de language bindings, que permeten escriure programaris per a GTK des d'aquests llenguatges. Les vinculacions lingüístiques són relativament fàcils de crear perquè GTK va ser dissenyat pensant en aquesta possibilitat.[86][87]

Llenguatge Vincle comentaris Llicència
Ada GtkADA GPL-3
C++ gtkmm LGPL-2.1
Mono[88] GTK# LGPL-2.1
Perl Gtk2-Perl LGPL-2.1
Python pgi LGPL-2.1
pygir-ctypes BSD
PyGObject Paquet Python que proporciona enllaços per a biblioteques basades en GObject com GTK.[89] LGPL-2.1
PyGTK LGPL-2.1
Ruby GirFFI-Gtk Suporta GTK+ 2 i GTK+ 3.[90] LGPL-2.1
Ruby-GNOME2 MIT
Vala Vala Funciona amb les biblioteques en temps d'execució de GNOME, particularment GLib i GObject.[91] LGPL-2.1

Ús de GTK

[modifica]

GTK és la biblioteca damunt la qual es va construir i es continua construint la interfície gràfica de l'entorn d'escriptori GNOME.[2] The GNOME Project és el major contribuïdor del projecte. GTK s'ha emprat per a entorns d'escriptori com XFCE, gestors de finestres com xfwm4 i en més de 350 aplicacions, més de 30 elaborades per la comunitat GNOME.[92][93]

Programari

[modifica]
Programari Funció Comentaris
Abiword Processador de text. Libstylus és una biblioteca d'estils d'escriptura dissenyada per a donar suport a aplicacions del tipus GTK +.[94][95]
Brasero Enregistrador de discos òptics de GNOME. La versió de Brasero publicada el 22 de novembre de 2011, mantenía un paquet opcional que permetía a l'usuari accedir a més informació.[96]
Drakconf Centre de control de Mandriva. Adwaita i GTK+ 3 desenvolupats per GNOME són emprats per Open Mandriva i altres distribucions de Linux.[97][62]
Darktable Programari fotogràfic per editar imatges raw de manera no destructiva i classificar-les. La versió 3.0 portava la versió GTK 3.22.[98]
Pidgin, abans anomenat Gaim Client multiplataforma i multiprotocol de missatgeria instantània. Empra un paquet GTK per controlar el tema del programari.[99]
Inkscape Editor de gràfics vectorials. Inkscape 1.0 passa a emprar GTK 3 comporta millores en les pantalles HiDPI.[100][101]
GIMP Editor gràfic digital. Els desenvolupadors de GIMP foren també els responsables de l'aparició de GTK. Es preveu que GIMP 3.0 empri GTK 3 el 2021.[102]
Souk Botiga de programari independent per a paquets Flatpak. Construïda amb GTK 4 i Rust.[103]
Tux Typing Mecanografia per a nens. GTK facilita la navegació entre lliçons.[104]

Entorns d'escriptori

[modifica]
Entorns d'escriptori Comentaris Distribució / Sistema operatiu
GNOME Shell Basat en GTK, el que significa que els programaris natius de GNOME empren GTK. Des de la versió 40 GNOME empra la versió GTK 4.[105] GNOME
Budgie construït des de zero per al successor de SolusOS, Sistema Operatiu Solus. Arch Linux, Debian, Manjaro, openSUSE, Ubuntu Budgie entre d'altres.
Cinnamon Bifurcació de GNOME 3 empra la versió GTK+ 3. Linux Mint
DDE

(Deepin Desktop Environment)

Inicialment es desenvolupà amb la biblioteca GTK,[106] la necessitat de renderitzar HTML5, va provocar l'ús de Qt5 i posteriorment reescriure el programari DTK (Deepin Tool Kit) per a la interfície i interacció amb el sistema.[107] Deepin
KDE Plasma 5[108] encara que basat en Qt, té integració amb GTK per a programari i temes des de la versió 4.2. KDE
MATE Bifurcació de GNOME 2 empra la versió GTK+ 3 des de la versió 1.18. Millores en el rendiment en la versió MATE 1.22 per una millor integració amb GTK.[109] Arch Linux, Debian, Fedora, Gentoo, Linux Mint, Ubuntu MATE entre d'altres.[110]
Pantheon Empra exclusivament GTK+ 3, desenvolupat per Elementary OS.[111] Elementary OS
Sugar un entorn d'escriptori per a l'educació primària, que utilitza GTK, especialment PyGTK. Fedora[112]
Xfce basat en GTK+ 3 des de la versió 4.14.[113] La versió 4.16 adopta la decoració del costat del client pròpia de GTK+ 3.[114] Unix-like

Gestors de fitxers

[modifica]
Gestors de fitxers Comentaris Distribucions / Sistemes operatius
Double Commander És extensible a través de plugins. Està disponible en GTK i en Qt.[115] Disponible per a Linux, Windows i MacOS.[116][117][118]
GNOME Files Hi ha moltes derivacions com Caja, Nemo i Peony[115] El pas a GTK 4, afegí funcionalitats en la cerca i ordenació de fitxers entre altres correccions i millores.[83] GNOME
PCManFM Disposa de suport per a escriptoris remots amb SSH, FTP, WebDAV, Secure WebDAV, HTTP, i HTTPS. Està disponible en GTK i en Qt.[115] LXDE

Gestors de finestres

[modifica]
Gestors de finestres Comentaris Distribucions / Escriptoris
AfterStep
IceWM Escrit el 1997 en C++ per Marko Maček. Darrera versió del 10 de novembre 2020[119] AntiX[120]
Marco Des de MATE 1.22, Marco afegeix suport per a la tercera versió de metacity-themes.[121] MATE
Mutter Basat en GKT+ 3 i Clutter; mostra i gestiona l'entorn d'escriptori mitjançant OpenGL.[122] GNOME
Openbox Un dels gestors de finestres que menys memòria consumeix però, que menys ofereix.[123] LXDE[124]
Tilix Anteriorment anomenat Terminix. Empra GTK+ 3 amb el propòsit d'ajustar-se a l'Human Interface Guidelines de GNOME. Testejat en escriptoris de GNOME i d'Unity.[125][126]

Notes

[modifica]
  1. ↑ Libadwaita té com a precedent Libhandy, la llibreria emprada amb GTK+ 3, desenvolupada per l'empresa de maquinari Purism per al mòbil Librem 5.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Part I. GTK+ Overview: GTK+ 3 Reference Manual». [Consulta: 24 novembre 2020].
  2. ↑ 2,0 2,1 «GIMP cumple 25 años, ¡felicidades, Wilber!» (en castellà), 23-11-2020. [Consulta: 25 novembre 2020].
  3. ↑ Vergain, Patrick. «Development tools» p. 99, 22-06-2012. [Consulta: 26 novembre 2020].[Enllaç no actiu]
  4. ↑ «Gtk 3.0 (3.24.23) - Gtk 3.0». [Consulta: 30 novembre 2020].
  5. ↑ «Solaris GTK themes» (en anglès). [Consulta: 30 novembre 2020].
  6. ↑ 6,0 6,1 «CS 23 Software Design and Implementation». [Consulta: 30 novembre 2020].
  7. ↑ Güngör, Özcan «GUI Programming with GTK». LinuxFocus.
  8. ↑ «What is GTK+? [GTK 2.x]». [Consulta: 25 novembre 2020].
  9. ↑ Darkcrizt. «Cambalache, una herramienta para la creación de interfaces de usuario Gtk». LinuxAdictos, 22-07-2021. [Consulta: 25 agost 2021].
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 Grönholm, Kaj «GTK+ toolkit on mobile Linux devices». LAPPEENRANTA UNIVERSITY OF TECHNOLOGY, 18-12-2005, pàg. 22.
  11. ↑ «Where did Spencer Kimball and Peter Mattis go?», 17-04-1999. Arxivat de l'original el 1999-04-17. [Consulta: 25 novembre 2020].
  12. ↑ 12,0 12,1 «GTK+ ha muerto... ¡larga vida a GTK! » MuyLinux» (en castellà), 08-02-2019. [Consulta: 4 desembre 2020].
  13. ↑ «What is the + in GTK+? [GTK 2.x]». [Consulta: 25 novembre 2020].
  14. ↑ «GIMP - A Brief (and Ancient) History of GIMP» (en anglès). [Consulta: 25 novembre 2020].
  15. ↑ 15,0 15,1 «Current GTK+ development». [Consulta: 25 novembre 2020].
  16. ↑ 16,0 16,1 Weiss, Stewart «TheFoundation of GTK+». GTK+.
  17. ↑ 17,0 17,1 Pomeyrol, J. «Ya está disponible la primera versión estable de GTK 4.0». Muy Linux. [Consulta: 16 desembre 2020].
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 «GTK+ History». [Consulta: 13 desembre 2020].
  19. ↑ «Historia de GNOME.». [Consulta: 13 desembre 2020].
  20. ↑ Quiroga, David. «GNOME - Infraestructura de desarrollo» (en espanyol europeu). Arxivat de l'original el 2020-10-21. [Consulta: 19 desembre 2020].
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 21,3 Krause, Andrew. Foundations of GTK+ Development. Apress. ISBN 978-1-59059-793-4. 
  22. ↑ Pennington, Havoc «GTK+ / Gnome Application Development». New Riders Publishing. Arxivat de l'original el 2020-12-02 [Consulta: 13 desembre 2020].
  23. ↑ «GNOME Human Interface Guidelines». Arxivat de l'original el 2021-05-04. [Consulta: 13 desembre 2020].
  24. ↑ «GNOME Human Interface Guidelines». Arxivat de l'original el 2014-12-28. [Consulta: 13 desembre 2020].
  25. ↑ «Re: [gtk-list ANNOUNCE: GTK+ 1.0.0 Released!]». [Consulta: 13 desembre 2020].
  26. ↑ «Debian 6.0 se ha liberado» (en castellà), 07-02-2011. [Consulta: 13 desembre 2020].
  27. ↑ Callejas Herrera, Álvaro Martín «APLICACIÓN DE ESCRITORIO PARA MONITOREO, RASTREO Y CONTROL DEL PRIMER SATÉLITE EDUCATIVO BOLIVIANO CHITISAT». Universidad Mayor de San Andrés, pàg. 35 - 39.
  28. ↑ 28,0 28,1 «An Introduction to the GIMP Tool Kit | Linux Journal». [Consulta: 25 novembre 2020].
  29. ↑ «GTK+ 1.2 Tutorial» (en anglès). [Consulta: 24 novembre 2020].
  30. ↑ 30,0 30,1 Tamminen, Eero. «GTK Toolkit v1 Evaluation». Arxivat de l'original el 2021-07-24. [Consulta: 5 desembre 2020].
  31. ↑ «Gtk+-Cocoa -- Gtk for Mac OS X». [Consulta: 26 novembre 2020].
  32. ↑ «Projects/GTK/OSX - GNOME Wiki!». [Consulta: 26 novembre 2020].
  33. ↑ 33,0 33,1 «GTK explained». [Consulta: 26 novembre 2020].
  34. ↑ Team, The GTK. «The GTK Project - A free and open-source cross-platform widget toolkit» (en anglès). [Consulta: 26 novembre 2020].
  35. ↑ Brown, Gavin. «Programming Graphical Applications with Gtk2-Perl, Part 1». [Consulta: 20 desembre 2020].
  36. ↑ Blandford, Jonathan «A New Tree Widget for GTK+2.0». Proceedings of theXFree86 Technical Conference. USENIX Association.
  37. ↑ «Authors [GTK 2.x]». [Consulta: 25 novembre 2020].
  38. ↑ «GTK+ Widgets». [Consulta: 25 novembre 2020].
  39. ↑ «GTK+-2.4.0 released». [Consulta: 13 desembre 2020].
  40. ↑ «GTK+ 2.6.0 released». [Consulta: 13 desembre 2020].
  41. ↑ Sneddon, Joey. «Aura-Powered Chrome Brings Notification Centre, Google Now to Linux», 10-06-2014. [Consulta: 19 desembre 2020].
  42. ↑ «Chrome Dev Update Brings Aura, Notification Center to Linux Desktop» (en anglès americà), 13-11-2013. [Consulta: 19 desembre 2020].
  43. ↑ «GTK+ 2 Reference Manual: Changes from 1.2 to 2.0». [Consulta: 27 novembre 2020].[Enllaç no actiu]
  44. ↑ Team, The GTK. «The GTK Project - A free and open-source cross-platform widget toolkit» (en anglès). [Consulta: 27 novembre 2020].
  45. ↑ «Overview — GObject Introspection». [Consulta: 27 novembre 2020].
  46. ↑ 46,0 46,1 46,2 «GTK+ user interface libraries, version 2.0». [Consulta: 27 novembre 2020].
  47. ↑ «GTK+ 2.22.0 released». [Consulta: 27 novembre 2020].
  48. ↑ «Decoding images with GDK-PixBuf — cairocffi 1.2.0 documentation». Arxivat de l'original el 2021-05-17. [Consulta: 27 novembre 2020].
  49. ↑ «Pango». [Consulta: 27 novembre 2020].
  50. ↑ «Files · PANGO_1_3_0 · GNOME / pango» (en anglès). [Consulta: 1r desembre 2020].
  51. ↑ «GTK+ 2.8.0 released». [Consulta: 27 novembre 2020].
  52. ↑ «GTK+ 3.0.0 released». [Consulta: 26 novembre 2020].
  53. ↑ 53,0 53,1 53,2 «GTK+ 3.0 Released – GTK Development Blog» (en anglès americà). [Consulta: 7 desembre 2020].
  54. ↑ «Estilos CSS para GTK+ » MuyLinux» (en castellà), 29-08-2010. [Consulta: 14 desembre 2020].
  55. ↑ «GtkStyleContext». [Consulta: 14 desembre 2020].
  56. ↑ «GTK+ 3.4.0 da la bienvenida a Windows» (en castellà), 28-03-2012. [Consulta: 6 desembre 2020].
  57. ↑ «GNOME 3.0 released: better for users, developers – GNOME» (en anglès). [Consulta: 19 desembre 2020].
  58. ↑ Willis, Nathan. «What's new in GTK+ 3 dialogs [LWN.net]», 30-07-2014. [Consulta: 19 desembre 2020].
  59. ↑ cialu. «How to rearrange the GNOME Adwaita default theme» (en anglès americà), 05-12-2018. Arxivat de l'original el 2020-11-30. [Consulta: 19 desembre 2020].
  60. ↑ «gtk3 – GTK Development Blog» (en anglès americà). [Consulta: 19 desembre 2020].
  61. ↑ Logix. «Adwaita Color Variants: GNOME's Default Theme In 12 Colors (Light And Dark GTK3, GTK2 And GNOME Shell)» (en anglès americà). [Consulta: 19 desembre 2020].
  62. ↑ 62,0 62,1 «Por qué Adwaita es un excelente tema para trabajar » MuyLinux» (en castellà), 01-11-2019. [Consulta: 19 desembre 2020].
  63. ↑ «Introduction: GIO Reference Manual». [Consulta: 8 desembre 2020].
  64. ↑ «How to use GTK+ 3 in Python to manage your whole application – Bachsau» (en anglès americà). [Consulta: 8 desembre 2020].
  65. ↑ «Gtk+ 3.2 permitirá ejecutar aplicaciones en un navegador » MuyLinux» (en castellà), 18-03-2011. [Consulta: 6 desembre 2020].
  66. ↑ «GTK+, version numbering, and long-term support [LWN.net]». [Consulta: 28 novembre 2020].
  67. ↑ Pomeyrol, J. «GTK+ 3, disponible para Windows... otra vez » MuyLinux» (en castellà), 30-10-2013. [Consulta: 19 desembre 2020].
  68. ↑ «GTK explained». [Consulta: 19 desembre 2020].
  69. ↑ «Liberada la versión de GTK+ 3.0.0». [Consulta: 7 desembre 2020].
  70. ↑ «GTK+ 3.0.0 disponible por fin » MuyLinux» (en castellà), 11-02-2011. [Consulta: 5 desembre 2020].
  71. ↑ GNOME Annual Report Fiscal Year 2014, pàg. 16.
  72. ↑ «gtk 3.99.0». [Consulta: 8 desembre 2020].
  73. ↑ «GTK». WikiZero. [Consulta: 24 desembre 2020].
  74. ↑ CodeNerd, Author. «GTK Programming Introduction» (en anglès americà), 07-10-2019. Arxivat de l'original el 2020-10-21. [Consulta: 30 novembre 2020].
  75. ↑ «FOSDEM and GTK Hackfest 2019». [Consulta: 6 desembre 2020].
  76. ↑ «GTK 4.0». GTK Development Blog, 16-12-2020. [Consulta: 16 desembre 2020].
  77. ↑ «libhandy». Linuxphoneapps. [Consulta: 18 gener 2022].
  78. ↑ Verma, Adarsh. «Linux Smartphone Librem 5 Will Ship With GNOME 3.32». fossbytes, 14-10-2018. [Consulta: 20 gener 2022].
  79. ↑ Medina, Eduardo. «El diseño de GNOME y la evolución de GTK reciben un nuevo impulso». MuyLinux, 05-04-2021. [Consulta: 22 gener 2022].
  80. ↑ González, Diego Germán. «Libadwaita, la biblioteca de la discordia». Linux Adictos, 28-02-2022. [Consulta: 2 març 2022].
  81. ↑ «GNOME / libadwaita» (en anglès). [Consulta: 18 gener 2022].
  82. ↑ Sneddon, Joey. «Libadwaita 1.0 Arrives to Kickstart a New Era of GTK App Development». Omgubuntu, 31-12-2021. [Consulta: 18 gener 2022].
  83. ↑ 83,0 83,1 Nestor, Marius. «First Look at Some of the GTK4 Apps in GNOME 42». 9to5linux, 14-01-2022. [Consulta: 14 gener 2022].
  84. ↑ Pablinux. «GNOME novedades, entre las que destacan mejoras en Mutter y Phosh». Ubunlog, 14-01-2022. [Consulta: 17 gener 2022].
  85. ↑ arindam. «GNOME Web Finally Ported to GTK4, Merged to Main Branch» (en anglès americà), 24-10-2022. [Consulta: 27 octubre 2022].
  86. ↑ Team, The GTK. «The GTK Project - A free and open-source cross-platform widget toolkit» (en anglès). [Consulta: 30 novembre 2020].
  87. ↑ «D3DUT: GUI Analysis». [Consulta: 4 desembre 2020].
  88. ↑ «mono/gtk-sharp», 30-11-2020. [Consulta: 7 desembre 2020].
  89. ↑ «Files · master · GNOME / pygobject» (en anglès). [Consulta: 18 desembre 2020].
  90. ↑ «mvz/gir_ffi-gtk», 10-12-2020. [Consulta: 14 desembre 2020].
  91. ↑ «Introducción — documentación de Programación de Interfaces Gráficas de Usuario con GTK+ 3 - 1». [Consulta: 14 desembre 2020].
  92. ↑ «GTK+ FAQ: General Information». Arxivat de l'original el 2022-03-31. [Consulta: 24 novembre 2020].
  93. ↑ Carles, Joan. «Qué son las librerías GTK y que versión usamos» (en castellà), 29-05-2016. [Consulta: 26 novembre 2020].
  94. ↑ «AbiSource Projects». Arxivat de l'original el 2020-11-16. [Consulta: 25 novembre 2020].
  95. ↑ «AbiWord: Procesador de Textos Open Source» (en castellà). Arxivat de l'original el 2021-06-19. [Consulta: 25 novembre 2020].
  96. ↑ «GTK-Doc-1.33.1». [Consulta: 25 novembre 2020].
  97. ↑ «Adwaita-gtk3-theme Download (RPM)». [Consulta: 25 novembre 2020].
  98. ↑ «Disponible darktable 3.0 con importantes mejoras en la interfaz de usuario »» (en castellà). MuyLinux, 24-12-2019. [Consulta: 28 juny 2021].
  99. ↑ «Theming Pidgin» (en anglès), 01-06-2020. [Consulta: 25 novembre 2020].
  100. ↑ «Inkscape 1.0 Theming Guide - Beyond the Basics - Inkscape Forum». [Consulta: 25 novembre 2020].
  101. ↑ Lopez, Luis. «Inkscape 1.0 llega después de 15 años de desarrollo» (en castellà), 23-01-2019. [Consulta: 19 desembre 2020].
  102. ↑ «GIMP 2.99.2 Released with GTK3 Support» (en anglès britànic), 08-11-2020. [Consulta: 25 novembre 2020].
  103. ↑ «Souk, un nuevo gestor independiente para paquetes Flatpak » MuyLinux» (en castellà), 18-12-2020. [Consulta: 18 desembre 2020].
  104. ↑ «gnu.org» (en anglès). [Consulta: 25 novembre 2020].
  105. ↑ Medina, Eduardo. «GNOME 40 ya está aquí para revolucionar la experiencia del escritorio Linux» (en castellà). Muy Linux, 24-03-2021. [Consulta: 25 març 2021].
  106. ↑ «Deepin GTK theme» (en anglès). [Consulta: 10 desembre 2020].
  107. ↑ Install, Linux Post. «Entornos de Escritorios alternativos no soportados por DEBIAN 10» (en castellà), 04-03-2020. [Consulta: 10 desembre 2020].
  108. ↑ «KDE Plasma 5.18: More Convenient and with Long Term Stability» (en anglès), 11-02-2020. [Consulta: 10 desembre 2020].
  109. ↑ Pablinux. «MATE 1.22 ya disponible. Estas son sus novedades más destacadas» (en castellà), 19-03-2019. [Consulta: 19 desembre 2020].
  110. ↑ Team, The MATE. «MATE Desktop Environment» (en anglès), 31-10-2013. [Consulta: 10 desembre 2020].
  111. ↑ Isaac. «Comparativa de los mejores escritorios para Linux 2015» (en castellà), 17-12-2015. [Consulta: 19 desembre 2020].
  112. ↑ «Fedora SoaS Desktop». [Consulta: 10 desembre 2020].
  113. ↑ azpe. «Xfce 4.14 vendrá con GTK3+» (en castellà), 01-06-2017. [Consulta: 19 desembre 2020].
  114. ↑ «Disponible Xfce 4.16, la nueva versión estable del escritorio ligero » MuyLinux» (en castellà), 23-12-2020. [Consulta: 23 desembre 2020].
  115. ↑ 115,0 115,1 115,2 Emms, Steve. «Excellent GTK File Managers to Manage your Filesystem» (en anglès britànic), 04-03-2019. [Consulta: 31 gener 2021].
  116. ↑ PragmaticLinux. «Getting started with Double Commander on Linux» (en anglès americà), 16-06-2020. [Consulta: 31 gener 2021].
  117. ↑ «Download Double Commander 0.9.9 Build 9478M Beta» (en anglès). [Consulta: 31 gener 2021].
  118. ↑ «Double Commander for Mac: Free Download + Review [Latest Version]». [Consulta: 31 gener 2021].
  119. ↑ «IceWM» (en anglès americà). [Consulta: 11 desembre 2020].
  120. ↑ «DistroWatch.com: antiX». [Consulta: 11 desembre 2020].
  121. ↑ Naranjo, David. «Llega la nueva versión de Mate 1.22 y estas son sus novedades» (en castellà), 19-03-2019. [Consulta: 11 desembre 2020].
  122. ↑ Install, Linux Post. «Mutter y Metacity: Gestores de Ventanas para Entornos de Escritorios» (en castellà), 18-02-2020. [Consulta: 12 desembre 2020].
  123. ↑ «Hablando de escritorios ligeros, ¿LXQt fue un acierto o un error?» (en castellà), 04-10-2016. [Consulta: 13 desembre 2020].
  124. ↑ edumix. «Xfce y LXDE los entornos de escritorio livianos.» (en castellà), 19-05-2009. [Consulta: 13 desembre 2020].
  125. ↑ «Tilix - A New GTK 3 Tiling Terminal Emulator for Linux» (en anglès americà). [Consulta: 11 desembre 2020].
  126. ↑ Isaac. «Tilix: un potente emulador de terminal para usuarios avanzados» (en castellà), 04-11-2017. [Consulta: 19 desembre 2020].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata