Gaspard-Théodore-Ignace de la Fontaine[1] (Ciutat de Luxemburg, 6 de gener de 1787 - Ciutat de Luxemburg, 11 de febrer de 1871) va ser un polític i jurista luxemburguès. Va liderar el moviment Orangist i va ser el primer primer ministre de Luxemburg, durant quatre mesos, des de l'1 d'agost de 1848 fins al 6 de desembre del mateix any.
De 1807 a 1810 va estudiar dret a París i en el mateix any es va instal·lar com un advocat a la ciutat de Luxemburg. Quan va esclatar la Revolució belga, va recolzar a Guillem I, i va ser nomenat membre de la comissió de govern que controlava la ciutat de Luxemburg.
De 1841 a 1848 va ser governador del Gran Ducat. L'1 d'agost 1848 es va convertir en el primer cap de Govern luxemburguès i també va ser responsable de les àrees d'Afers Exteriors, Justícia i Cultura. De la Fontaine va ser membre del consell de la ciutat de Luxemburg entre 1849 i 1851. El 1857 va ser nomenat primer president de l'acabat de crear Consell d'Estat, on va romandre durant 11 anys.[2]
El seu tercer fill, Edmond de la Fontaine, més conegut pel seu pseudònim Dicks, es va convertir en poeta nacional, i un dels pares de la literatura luxemburguesa. Els seus altres dos fills eren el botànic Léon de la Fontaine i el zoòleg Alphonse de la Fontaine.