Biografia | |
---|---|
Naixement | (mul) Geert Maria Mauritius Julianus Vanistendael 29 març 1947 (77 anys) Uccle (Bèlgica) |
Floruit | 1995 |
Dades personals | |
Formació | KU Leuven Sint-Pieterscollege (en) |
Es coneix per | Bekentenissen van een reactionair Anders is niet beter |
Activitat | |
Camp de treball | Arts escèniques |
Ocupació | traductor, columnista, periodista, escriptor, poeta, lingüista |
Membre de | |
Obra | |
Localització dels arxius | |
Família | |
Fills | Judith Vanistendael |
Premis
| |
Geert van Istendael (Ukkel, 29 de març 1947) és un escriptor, poeta i assagista belga de llengua neerlandesa.[1]
Geert van Istendael naix a una família catòlica, erudita i amb un interès internacional. El seu pare era el secretari del Sindicat internacional cristià. De 1947 a 1953 la família s'està a Utrecht als Països Baixos.
Van Istendael estudiava sociologia i filosofia a la Universitat Catòlica de Lovaina. Després dels seus estudis treballà com a cercador científic al Fonds voor Wetenschappelijk Onderzoek (en català Fons de recerca científica) especialitzat en urbanisme. Des del 1978 va esdevenir col·laborador a la ràdio i televisió nacional (BRT) de parla neerlandesa. S'especialitza en la història belga i alemanya.
El 1978 debuta amb Bomen wijzen niet maar wuiven (traducció Arbres no indiquen res, et saluden). El 1993 va abandonar la televisió per a esdevenir escriptor a jornada plena i establir-se a Sint-Lambrechts-Woluwe.
Escriu molts llibres ben documentats amb el tema Brussel·les i Bèlgica, crítics del nacionalisme flamenc simplista, crítics del cripto-catolicisme d'estat belga i adepte de la laïcitat, caracteritzats per a un amor-odi pel seu país i una ironia tan erudita com esquerpa, amb un gran sentit de la polèmica. Sosté el moviment per a la reobertura del riu Zenne, colgat al segle xix a Brussel·les. El 1995 va obtenir el premi Geuzenprijs, un premi de l'associació gantenca 't Zal wel gaan que vol premiar persones que actuen per a un laïcisme obert, multicultural i per al lliure examen sense complexos.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Geert van Istendael |
Una de les seves obres mestres és Het Belgisch labyrint of de schoonheid der wanstaltigheid (1989) (traducció: El laberint belga o la bellesa de la monstruositat). Al seu llibre Arm Brussel (Pobre Brussel·les) pinta un retrat històric, cultural i urbanístic de la seva ciutat (1992).
El seu esperit polèmic es troba als llibres
Van Istendael va traduir obres de Goethe, Heine, Brecht, Heinz Kahlau, Erich Fried i Urs Widmer de l'alemany al neerlandès.