Giorgio Morandi
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 20 juliol 1890 Bolonya (Itàlia) |
| Mort | 18 juny 1964 (73 anys) Bolonya (Itàlia) |
| Causa de mort | càncer de pulmó |
| Sepultura | Certosa di Bologna 44° 29′ 44″ N, 11° 18′ 35″ E / 44.4955535°N,11.3098112°E Grave of Morandi (en)  |
| Formació | Acadèmia de Belles Arts de Bolonya |
| Activitat | |
| Camp de treball | Pintura |
| Lloc de treball | Itàlia Bolonya |
| Ocupació | pintor, artista gràfic, escultor, dibuixant projectista, gravador, aiguafortista, professor d'universitat, militar, artista |
| Ocupador | Universitat de Bolonya |
| Gènere | Natura morta i paisatge |
| Moviment | Pintura metafísica i futurisme |
| Alumnes | Carolina Marisa Occari (en) , Pompilio Mandelli, Norma Mascellani i Carlo Caporale (en) |
| Influències | |
| Representat per | Galeria David Zwirner |
| Carrera militar | |
| Rang militar | soldat |
| Participà en | |
| 9 juny 2012 | Documenta 13 |
| 28 juny 1964 | documenta 3 |
| 11 juliol 1959 | documenta 2 |
| 16 juliol 1955 | documenta 1 |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Premis | |
| |
| Lloc web | giorgiomorandi.it |
 | |
Giorgio Morandi (Bolonya, 21 de juny de 1890 - 18 de juny de 1964) va ser un pintor italià, considerat un dels millors del segle xx del seu país.[1]
Va néixer dins d'una família on va compartir espai amb set germans més. El 1907, després d'un breu període laboral a la mateixa empresa on treballava el seu pare, va rebre instrucció artística a l'Acadèmia de Belles Arts de Bolonya. En un viatge que va fer per aquesta època a Florència, va descobrir l'obra dels primitius renaixentistes italians (Giotto, Masaccio i Uccello), els quals va estudiar seguint el prisma de Paul Cézanne, artista que havia descobert poc temps abans.
En un primer moment va seguir els futuristes i el moviment del Novecento, després d'establir contacte amb Boccioni i Carlo Carrà, i és convidat a participar en l'exposició futurista esdevinguda al Palazzo Baglioni de Bolonya, i a la Mostra lliure futurista de Roma. Arran de la seva amistat amb Giorgio de Chirico, la seva obra va començar a notar-ne la influència. El 1927 va participar en la primera exposició del moviment novecentista, vinculat amb el règim de Mussolini. A poc a poc el seu estil va anar definint-se i independitzant-se del De Chirico. Una part essencial de la seva iconografia van començar a ser els estris de la vida quotidiana: gots, ampolles, etc. Aquests objectes, col·locats damunt una taula, es convertien en els màxims protagonistes dels seus quadres. Seguia, així, el seu admirat Cézanne en l'elecció de les natures mortes senzilles com a mitjà d'expressió de la seva pintura.
El 1945 es va dur a terme la seva primera exposició individual, a la galeria Fiore de Florència. Entre 1930 i 1956 Morandi va ser professor de gravat en aiguafort a l'Acadèmia de Belles Arts de la seva ciutat natal. L'any 1948 va ser guardonat amb el primer premi a la Biennal de Venècia. Va visitar per primera vegada París el 1956, i l'any següent rebia el gran premi a la Biennal de São Paulo.
El 1960 el director Federico Fellini retia homenatge a Morandi en el seu llargmetratge La dolce vita, on apareixien algunes de les seves pintures.
Giorgio Morandi moria el 1964 a la seva ciutat natal. L'any 2001 obria les portes el Museu Morandi en una secció del Palazzo d'Accursio, seu del govern local de Bolonya.
Referències
[modifica]- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.98. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 5 desembre 2014].
Bibliografia
[modifica]- López Blázquez, Manuel. Grandes Pintores del Siglo XX: Morandi. Globus, 1996. ISBN 84-8223-194-4.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- Giorgio Morandi, dins Artchive.com (anglès)
- Museo Morandi Arxivat 2000-08-18 a Wayback Machine. (italià) (anglès)