![]() ![]() | |
Dades | |
---|---|
Tipus | organització ![]() |
Indústria | altres organitzacions de membres de voluntaris ![]() |
Forma jurídica | associació declarada ![]() |
Història | |
Creació | 1900 |
Fundador | Jean Le Fustec ![]() |
Governança corporativa | |
Seu | |
Lloc web | gorsedd.bzh ![]() |
Gorsedd bretó (Gorsedd Vreizh, plural gorseddau, del gal·lès tro) és una institució neodruídica que funciona com a Assemblea de Bards i Poetes en bretó. A vegades utilitza el nom Goursez i es reclama afiliat al Gorsedd de Gal·les, seguint la tradició de Théodore Hersart de la Villemarqué, primer poeta bretó reconegut al país de Gal·les, que va recollir la tradició dels cantaires i contadors al Barzaz Breiz, tradició remesa a l'honor per Ti Kaniri Breiz, secció del Gorsedd que promou el cant tradicional i la composició de cants nous.
No s'ha de confondre aquesta tradició, basada en la dels antics celtes, amb el neo-druidisme contemporani, creat en el segle xviii. Segons Christian-J. Guyonvarc'h i Françoise Le Roux, no hi ha pas "filiació tradicional remuntada als antics druides.[1] Les opinions dels neo-druides són òbviament diferents, incloent al cinquè gran druida de la Gorsedd, Gwenc'hlan Le Scouëzec. Aquesta opinió no és ni justificada històricament ni demostrat per treballs científics, i utilitza cert simbolisme procedent de la maçoneria. El Gorsedd declara en la seva fundació que es consagra a l'estudi, la conservació i el desenvolupament de les Arts, les Lletres i les tradicions celtes. Avui aplega homes i dones residents a la Bretanya històrica inclosos els emigrants i disposada a examinar en tres direccions fraternitat, l'espiritualitat i la nacionalitat (declaració de la Gouesnière 1983).
Cada any celebra una cerimònia pública, el Digor Gorsed, el 3r diumenge de juliol, i sovint hi participen delegacions del País de Gal·les i de Cornualla.
Théodore Hersart de la Villemarqué (1815-1895) va ser el primer bretó iniciat pel Gorsedd gal·lès, i va prendre el nom bàrdic de Hersaty Kervaker. Va crear una « Fraternité des Bardes de Bretagne » (Breuriez Breiz), però no pensà a crear un Gorsedd.
El nom actual és Breudeuriezh Drouized, Barzhed hag Ovizion Breizh (Fraternitat dels druides, bards i ovats de Bretanya).
El Gorsedd de Bretanya, es defineix com una societat de pensament humanista sense dogmatisme. En la Declaració d'Imbolc de 1988 va condemnar la utilització dels símbols cèltics per l'extrema dreta, així com el racisme i l'antisemitisme. També ha ofert la seva plena adhesió a la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948. Aquest canvis foren formalitzats per Gwenc'hlan Le Scouëzec i confirmats pel seu successor.