Biografia | |
---|---|
Naixement | 7 abril 1942 (82 anys) Marradi (Itàlia) |
President de la Conferència Episcopal Italiana | |
2017 – 2022 ← Angelo Bagnasco – Matteo Maria Zuppi → | |
Cardenal | |
22 febrer 2014 – | |
Arquebisbe catòlic | |
16 juliol 2009 – 27 maig 2022 ← Giuseppe Chiaretti – Ivan Maffeis → | |
Bisbe diocesà | |
21 novembre 1998 – 16 juliol 2009 ← Flavio Roberto Carraro – Riccardo Fontana → Diòcesi: bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro | |
Bishop of Massa Marittima-Piombino (en) | |
9 juliol 1994 – 21 novembre 1998 ← Vasco Giuseppe Bertelli – Giovanni Santucci → Diòcesi: bisbat de Massa Marittima-Piombino | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Ocupació | Arquebisbe de Perusa-Città della Pieve |
Consagració | 8 de setembre de 1994 per Silvano Piovanelli |
Proclamació cardenalícia | 22 de febrer de 2014 per Francesc Cardenal prevere de Santa Cecilia |
Altres ocupacions | Bisbe de Massa Marittima-Piombino (1994-1998) Bisbe d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro (1998-2009) |
in charitate fundati | |
Lloc web | Fitxa a catholic-hierarchy.org |
Gualtiero Bassetti (Popolano di Marradi, Toscana, 7 d'abril de 1942) és un cardenal italià de l'Església Catòlica, actual Arquebisbe de Perusa-Città della Pieve. El 22 de febrer de 2014 el Francesc el creà cardenal prevere amb el títol de Santa Cecilia.
Bassetti va ser ordenat prevere el 29 de juny de 1966 pel cardenal Ermenegildo Florit, arquebisbe de Florència. El 9 de juliol de 1994 va ser nomenat Bisbe de Massa Marittima-Piombino i consagrat el 8 de setembre pel cardenal Silvano Piovanelli. Va ser nomenat Bisbe d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro el 21 de novembre de 1998; i el 2009 va ser nomenat Arquebisbe de Perusa-Città della Pieve.
Va ser elegit cap de la Conferència Episcopal d'Umbria el 2012,[1] i actualment és vicepresident de la Conferència Episcopal Italiana [2]
El 22 de febrer de 2014 va ingressar al Col·legi Cardenalici.[3] En resposta al seu nomenament, Bassetti comentà «Els meus objectius no han canviat. Vull visitat fàbriques i hospitals, perquè com el Papa diu, "hem de ser pastors amb olor d'ovella". És hora de tornar-se a arremangar.» [2] També lloà el nomenament papal de l'arquebisbe Loris Capovilla com a «una referència directe del Concili Vaticà II».[4] La Stampa digué que era un «nomenament sorpresa».[2] Era el primer bisbe de Perusa que era nomenat cardenal des de Gioacchino Pecci (qui esdevindria el Papa Lleó XIII) el 1853.[5] El seu nomenament ha estat vist, d'acord amb John L. Allen, com una demostració de la preferència del Papa Francesc vers els «tradicionalment oblidats locals» i pels «políticament moderats».[6] Un altre observador el va descriure com «instantàniament papable, un home tallat de la mateixa manera que Francesc».[5] Giovanni Paciullo, rector de la Universitat per a Estrangers de Perusa, afirmà que el nomenament era un tribut a la «preocupació constant [de Bassetti] pels febles, els exclosos, els estrangers… que l'han portat amb els marginats i els que pateixen».[4]
Precedit per: Angelo Comastri |
Bisbe de Massa Marittima-Piombino 9 luglio 1994 - 21 novembre 1998 |
Succeït per: Giovanni Santucci |
Precedit per: Flavio Roberto Carraro |
Bisbe d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro 21 novembre 1998 - 16 luglio 2009 |
Succeït per: Riccardo Fontana |
Precedit per: Giuseppe Chiaretti |
Arquebisbe de Perusa-Città della Pieve des del 16 de juliol de 2009 |
Succeït per: al càrrec |
Precedit per: Carlo Maria Martini |
Cardenal prevere de Santa Cecília des del 22 de febrer de 2014 |
Succeït per: al càrrec |