Guerres índies | |||
---|---|---|---|
Indis atacant una guarnició | |||
Tipus | guerra | ||
Data | juny 1675 - abril 1678 | ||
Lloc | Colònia de la Badia de Massachusetts | ||
Resultat | Victòria de les forces colonials | ||
wampanoag, nipmuc, Podunk people (en) , Narragansett, Nashaway people (en) , New England Confederation (en) , Mohegan (en) i pequot | |||
Bàndols | |||
|
L'anomenada guerra de rei Philip o del Rei Felip és un violent conflicte que va tenir lloc entre 1675 i 1676 entre els colons arribats a Amèrica del Nord i els indis que habitaven el que ara es coneix com a Nova Anglaterra (Estats Units).
Els indis Wampanoag van donar la benvinguda i van ajudar els Pelegrins, primers colons, a sobreviure un hivern per al qual no estaven preparats. La seva convivència va ser pacífica al principi, però la contínua arribada de colons europeus i la seva expansió cap a l'interior del continent, els va portar a envair cada vegada més terres dels indis. Això va començar a ocasionar continus enfrontaments, fins que en 1675 es va desencadenar el conflicte que seria definitiu: La guerra del rei Philip. Philip era el nom cristià del cap dels Wampanoag, Metacomet . Els colons es referien als caps indis com rei . Philip va ser capturat pels anglesos. Va emmalaltir i va morir mentre era captiu. La seva mort va provocar la ira dels nadius.
Les conseqüències de la guerra van ser dramàtiques per a ambdós bàndols, però, especialment, per a les poblacions indígenes: els Narragansett, els Wampanoag, els Podunk, els Nipmuck, els Mohicans i altres poblats van ser, pràcticament, exterminats. El museu dels Pelegrins, a més, indica que la manera de vida dels indis a Nova Anglaterra va ser erradicat. Els supervivents van ser fets esclaus i venuts fora de la regió.[1]