Harold Prince
Harold Smith "Hal" Prince (Nova York, 30 de gener de 1928 - Reykjavík, 31 de juliol de 2019) fou un productor i director associat amb diversos dels musicals més coneguts de Broadway de la segona meitat del segle xx. Va guanyar 21 Premis Tony, més que ningú altre, incloent-hi 8 com a Millor Direcció de Musical, 8 com a productor del Millor Musical de l'any, dos com a Millor Productor del musical i 3 premis especials.
Biografia
[modifica]Inicis
[modifica]Prince va néixer a Nova York, fill de Milton A. Prince, un agent de borsa, i Blanche Stern.[1] Ingressà als 16 anys a la universitat de Pennsilvània, on estudià arts lliberals i es graduà 3 anys després. Serví durant dos anys a l'exèrcit a l'Alemanya de la postguerra.[2]
Carrera
[modifica]Prince començà a treballar al teatre com a assistent del director d'escena pel productor i director George Abbott. Conjuntament amb Abbot, co-produí The Pajama Game, amb el que guanyà el Premi Tony al Millor Musical el 1955. A partir d'ací començà a dirigir les seves pròpies produccions, començant el 1962 amb A Family Affair.
Gairebé abandonà el teatre musical abans de l'èxit de Cabaret el 1966. El 1970 marcà l'inici de la seva gran col·laboració amb l'autor Stephen Sondheim. Anteriorment havien treballat conjuntament a West Side Story, i en aquest moment decidiren embarcar-se en els seus propis projectes. La seva associació produí una llarga sèrie de produccions, incloent-hi Company (1970), Follies (1971), A Little Night Music (1973), Pacific Overtures (1976), i Sweeney Todd: The Demon Barber of Fleet Street (1979). Després de Merrily We Roll Along (1981), que no va tenir èxit, se separaren fins Bounce (2003).
Prince ha dirigit òperes, incloent-hi Ashmedai, Willie Stark, Madame Butterfly i un revival de Candide. El 1983 dirigí Turandot per a l'òpera de Viena, amb direcció musical de Lorin Maazel i protagonitzada per Josep Carreras i Éva Marton.
Va dirigir dos dels èxits d'Andrew Lloyd Webber: Evita i The Phantom of the Opera. S'oferí per dirigir Cats, però Lloyd Webber ho rebutjà.
Malgrat haver creat diversos musicals molt populars durant les dècades de 1970 i 80, tingué el seu primer fracàs amb Sondheim amb Merrily We Roll Along el 1981. Començà a treballar amb un nou musical, A Doll's Life, amb els lletristes Betty Comden i Adolph Green, seguint A Doll's House, de Henrik Ibsen, però resultà un fracàs. Altres musicals sense èxit van ser Roza i Grind. A partir d'aquell punt Prince deixà de produir i de dirigir car el procés de finançar un espectacle havia esdevingut quelcom molt difícil.
Prince va ser la inspiració pel personatge de "John Lithgow" a la pel·lícula All That Jazz, de Bob Fosse. També és la base d'un personatge a la novela de Richard Bissell, Say, Darling.
Harold Prince presidia el National Institute for Musical Theater. El 2000 va rebre la Medalla Nacional de les Arts.[3]
El 2006, Prince va rebre un Premi Tony Especial per la seva carrera i les seves fites al yeayte.
El 2010 Prince dirigí juntament amb Susan Stroman el nou musical Paradise Found. El musical usa la música de Johann Strauss II, adaptada per Jonathan Tunick amb lletres d'Ellen Fitzhugh. El llibret és de Richard Nelson, basat en la novel·la The Tale of the 1002nd Night de Joseph Roth. S'estrenà a la Menier Chocolate Factory de Londres el 19 de maig de 2010, protagonitzat per Mandy Patinkin.[4][5]
Carrera
[modifica]Produccions teatrals
[modifica]- Tickets, Please! (1950) - assistent del director d'escena
- Call Me Madam (1950) - assistent del director d'escena
- Wonderful Town (1953) - director d'escena
- The Pajama Game (1954) - co-productor
- Damn Yankees (1955) - co-productor
- New Girl in Town (1957) - co-productor
- West Side Story (1957) - co-productor
- Fiorello! (1959) - co-productor
- West Side Story (1960) - co-productor
- Tenderloin (1960) - co-productor
- A Call on Kuprin (1961) - productor
- Take Her, She's Mine (1961) - productor
- A Family Affair (1962) - director
- Golfus de Roma (1962) - productor
- She Loves Me (1963) - productor, director
- Fiddler on the Roof (1964) - productor
- Baker Street (1964) - director
- Flora, The Red Menace (1965) - productor
- It's a Bird...It's a Plane...It's Superman (1966) - productor, director
- Cabaret (1966) - productor, director
- Zorba (1968) - productor, director
- Company (1970) - productor, director
- Follies (1971) - productor, director
- The Great God Brown (1972) - director artístic
- Don Juan (1972) - director artístic
- A Little Night Music (1973) - director, productor
- Sondheim: A Musical Tribute (1973) - intèrpret
- The Visit (1973) - director
- Chemin de Fer (1973) - director artístic
- Holiday (1973- director artístic
- Candide (1974) - productor, director
- Love for Love (1974) - director
- The Member of the Wedding (1975) - director artístic
- The Rules of the Game (1974) - director artístic
- Pacific Overtures (1976) - productor, director
- Side by Side by Sondheim (1977) - productor
- Some of My Best Friends (1977) - director
- On the Twentieth Century (1978) - director
- Sweeney Todd (1979) - director
- Evita (1979) - director
- Merrily We Roll Along (1981) - director
- Willie Stark (1981) - director
- A Doll's Life (1982) - productor, director
- Play Memory (1984) - director
- Grind (1985) - productor
- The Phantom of the Opera (1986) - director
- Roza (musical) (1987) - director
- Cabaret (1987) - director
- Grandchild Of Kings (1991) - adaptació (a partir de contes de Sean O'Casey) director
- Kiss of the Spider Woman (1993) - director
- Show Boat (1994) - director
- The Petrified Prince (1994) - director
- Whistle Down the Wind (1996)
- Candide (1997) - director
- Parade (1998) - director, co-conceiver
- 3hree (2000) - supervisor, director (The Flight of the Lawnchair Man)
- Hollywood Arms (2002) - productor, director
- Bounce (2003) - director
- LoveMusik (2007) - director
Filmografia
[modifica]- Something for Everyone (1970) - director
- Melodia nocturna (A Little Night Music) (1977) - director
Premis i nominacions
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Harold Prince Biography». filmreference, 2008. [Consulta: 25 novembre 2008].
- ↑ Music Division. «Harold Prince Scores, JBP 06-2». The New York Public Library for the Performing Arts, 01-11-2005. [Consulta: 22 novembre 2008].
- ↑ Lifetime Honors - National Medal of Arts Arxivat 2003-12-08 a Wayback Machine. nea.gov
- ↑ Fick, David."PARADISE FOUND at the Menier Chocolate Factory"
- ↑ "Baldwin, Cullum, Hensley and Kaye Will Join Patinkin for London's 'Paradise Found'" playbill.com
Bibliografia
[modifica]- Prince, Harold, Contradictions: Notes on twenty-six years in the theatre, Dodd, Mead ISBN 0-396-07019-1 (1974 autobiography)
- Prince, Harold (1993), Grandchild of Kings, Samuel French,
- Hirsch, Foster (1989, rev 2005), Harold Prince and the American Musical Theatre, Applause Books, (with Prince providing extensive interviews and the foreword)
- Ilson, Carol (1989), Harold Prince: From Pajama Game To Phantom of the Opera And Beyond, Cambridge University Press, ISBN 0-8357-1961-8
- Ilson, Carol (2000), Harold Prince: A Director's Journey, Limelight Editions,
- Napoleon, Davi, Chelsea on the Edge: The Adventures of an American Theater, Iowa State University Press, (Includes a preface by Prince and a full chapter about the production of Candide.) .
- Brunet, Daniel; Angel Esquivel Rios, Miguel; and Geraths, Armin (2006), Creating the "New Musical": Harold Prince in Berlin, Peter Lang Publishing,
- Thelen, Lawrence (1999), The Show Makers: Great Directors of the American Musical Theatre, Routledge,
- Guernsey, Otis L. (Editor) (1985), Broadway Song and Story: Playwrights/Lyricists/Composers Discuss Their Hits, Dodd Mead,