Forma musical | himne nacional |
---|---|
Àudio | |
Tonalitat | do major |
Compositor | Jaume Nunó i Roca |
Lletra de | Francisco González Bocanegra |
Llengua | castellà |
L'himne nacional mexicà, Himno Nacional Mexicano, va ser escrit per Francisco González Bocanegra el novembre de 1853 i la música va ser composta pel català Jaume Nunó, l'agost de 1854.[1][2]
El 1853, el president Antonio López de Santa Anna va convocar un concurs per a la creació de l'himne nacional. La convocatòria oferia un preu "a la millor composició poètica que pugui servir de lletra a un cant veritablement patriòtic". Es va fixar un termini de vint dies per a presentar el treball.
Francisco González Bocanegra, un poeta talentós, no estava interessat a participar en el concurs. Raonava que escriure poemes per a la dona estimada era una cosa molt diferent a escriure la lletra de l'himne d'una nació i no volia participar malgrat la constant insistència de la seva promesa, Guadalupe González de Pi, i els seus amics. No obstant això, la seva promesa sense desanimar-se per la contínua falta d'interès de Francisco, va decidir prendre cartes en l'assumpte. Usant un pretext, va guiar Francisco a una cambra aïllada en la seva casa, i l'hi va tancar, i no li va permetre sortir-ne fins que lliurés una composició per al concurs. Després de quatre hores d'abundant inspiració, Francisco va ser capaç d'obtenir la seva llibertat a canvi de deu estrofes que li va passar per sota de la porta, estrofes que posteriorment van guanyar la competició.
Més tard, a l'agost de 1854, es va seleccionar la música composta pel català de naixença Jaume Nunó, un inspector de bandes militars, com a acompanyament de la lletra de Francisco.
L'himne va ser cantat per primera vegada oficialment el 16 de setembre d'aquest mateix any (dia de la independència), sota la batuta de Jaume Nunó, interpretat per la soprano Balbina Steffenone i el tenor Lorenzo Salvi. Francisco González Bocanegra i Guadalupe González del Pi, en aquells dies ja casats, van assistir a l'esdeveniment.
La versió original de 10 estrofes va ser reduïda a quatre el 24 de febrer, 1984. Usualment només es canten la primera i l'última estrofa. La tornada es canta al començament, després de la primera estrofa i després de l'última.
Mexicanos, al grito de guerra |
Mexicans, al crit de guerra |
I |
I |
Mas si osare un extraño enemigo |
Mes si gosés un estrany enemic |
¡Guerra, guerra sin tregua al que intente |
¡Guerra, guerra sense treva al que intenti |
¡Guerra, guerra! en el monte, en el valle, |
¡Guerra, guerra! al mont, a la vall, |
Antes, Patria, que inermes tus hijos |
Pàtria, abans que els teus fills inermes |
Y tus templos, palacios y torres |
I els teus temples, palaus i torres |
¡Patria! ¡Patria! tus hijos te juran |
¡Pàtria! ¡Pàtria! els teus fills et juren |
Para ti las guirnaldas de oliva; |
Per a tu les garlandes d'oliva |
La legislació mexicana ha reconegut les llengües indígenes de Mèxic com a llengües nacionals, i la constitució permet la traducció i l'execució de l'himne nacional en les diverses llengües des del 2005. Aquest és la tornada de l'himne en llengua otomí: