Biografia | |
---|---|
Naixement | 1590 Heusden (Països Baixos) |
Mort | 26 març 1657 (66/67 anys) Utrecht (Països Baixos) |
Activitat | |
Ocupació | compositor, carillonista, organista, flautista |
Gènere | Música barroca |
Moviment | Música barroca |
Instrument | Flauta dolça |
Lloc web | jacobvaneyck.info |
Jonkheer Jacob van Eyck (ca. 1590 – 26 de març de 1657) fou un músic holandès d'origen noble. Fou un dels músics més populars dels Països baixos durant el segle xvii i va exercir de carillonista, organista, flautista virtuós, i compositor.[1]
Era considerat un expert en l'art de fer sonar les campanes i se li reconeixia una gran habilitat pel que fa a l'afinació. Van Eyck és considerat un personatge clau en el desenvolupament del carilló modern juntament amb els germans Hemony que el 1644 van crear el primer carilló afinat.
Van Eyck va néixer cec fill d'una família noble a la petita ciutat de Heusden. El 1625 va deixar la llar familiar per esdevenir carillonista de la Catedral d'Utrecht. El 1628 esdevingué director dels Carillons d'Utrecht.
René Descartes, Isaac Beeckman i altres científics van elogiar els seus coneixements d'acústica i d'afinació de campanes i fou mestre de diversos carillonistes.
Jacob van Eyck va compondre Der Fluyten Lust-hof (el Jardí de les Delícies de la flauta). Les diverses edicions d'aquesta obra van veure la llum els anys 1644, 1646, 1649, 1654, i 1656.[2] Der Fluyten Lust-hof és una col·lecció molt extensa d'aproximadament 140 melodies, cada una amb diverses variacions, per a flauta de bec. Els temes inclouen cançons populars, tonades de ball, música religiosa, Salms, i altres cançons molt conegudes en el seu temps. Algunes de les variacions són considerades un repte fins i tot per als intèrprets de flauta de bec més experimentats. Der Fluyten Lust-hof ha passat a la història com l'obra més extensa per a un instrument de vent solista mai escrita a Europa; és també la única obra d'aquesta magnitud que ha estat dictada i no escrita directament pel compositor.[3]