Jacques Dutronc

Plantilla:Infotaula personaJacques Dutronc
Imatge
(2010) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 abril 1943 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
17è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
FormacióLiceu Condorcet
Lycée Rocroy-Saint-Léon (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor de cinema, guitarrista, pianista, bateria, cantautor, cantant, compositor, acordionista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1961 Modifica el valor a Wikidata -
GènereRock francès Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu, guitarra, piano, bateria i acordió Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficDisques Vogue
Gaumont Musique (en) Tradueix
Columbia Records Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeFrançoise Hardy (1981–2024), mort del cònjuge Modifica el valor a Wikidata
FillsThomas Dutronc Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webjacques-dutronc.fr Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0244850 Allocine: 786 Rottentomatoes: celebrity/jacques_dutronc Allmovie: p20819 TMDB.org: 32089
Facebook: jacquesdutroncofficiel Youtube: UCRT105eivUL6WuQBgvUHpTA Spotify: 3ayds6VIVBx3CU5NSNCDbq Apple Music: 2952255 Last fm: Jacques+Dutronc Musicbrainz: a65f4f19-9f4c-4a44-906f-87aa4ceee900 Songkick: 541988 Discogs: 228109 Allmusic: mn0000122381 Deezer: 7308 Modifica el valor a Wikidata

Jacques Dutronc (París 28 d'abril de 1943) és un cantautor i actor francès.

Com a cantant, va ser molt popular als anys seixanta del segle xx, l'era de la cançó protesta i del ié-ié. El primer àlbum Jacques Dutronc de 1966 conté cançons que romanen populars fins avui.[1] Llança una sèrie d'èxits «Et moi et moi et moi», «Mini mini mini», «Les Play Boys», «Les Cactus», «J'aime les filles», «Il est cinq heures Paris s'éveille»,[2] «L'Hôtesse de l'Air», «L'Opportuniste», totes amb lletra de Jacques Lanzmann (1927-2006).[3]

L'any 1973, Jacques Dutronc va començar una carrera com a actor de cinema, amb Antoine et Sébastien, de Jean-Marie Périer.[4] Després va treballar, entre d'altres, amb Claude Lelouch, Andrzej Żuławski (1975 L'important és estimar),[5] Jean-Luc Godard, Jean-Pierre Mocky i Claude Chabrol.

El 2014 i el 2017, va formar el trio Les Vieilles Canailles amb Eddy Mitchell i Johnny Hallyday.[6]

El 1992 va guanyar el César al millor actor per Van Gogh, de Maurice Pialat, on interpreta el paper del pintor.[7][8] L'any 2005 va rebre un César honorífic per tota la seva trajectòria.[9]

Es va casar amb la cantant Françoise Hardy el 1981, amb qui vivia des de 1967 i té un fill, Thomas, també músic i cantant. Es van separar sense divorciar-se. Des del 1997 viu amb Sylvie Duval, tot i mantenir una amistat amb qui sempre és la seva dona.[10]

L'oportunista

[modifica]

Extret de la cançó «L'oportunista», escrit poc després de maig 1968, una cançó «de tots els temps». Nicola Sirkis del grup Indochine en va publicar una versió el 1982, que va reproduir el 2015 en duo amb Dutronc. Segons el crític Olivier Cachin, «no només parla del món de la política, però se'l pot aplicar al món del cinema o de la música.[1]

En el context de les eleccions presidencials franceses de 2022, amb son fill Thomas Dutronc, va sortir una versió de «L'opportuniste» amb la melodia modernitzada, però com diu el fill «sense tocar la lletra perquè sempre roman d'actualitat».[11]

« L'opportuniste (extrait)

Je suis pour le communisme
Je suis pour le socialisme
Et pour le capitalisme
Parce que je suis opportuniste
[…]
Il y en a qui contestent
Qui revendiquent et qui protestent
Moi je ne fais qu'un seul geste
Je retourne ma veste
Toujours du bon côté

L'opportunista (extret)

Estic a favor del comunisme
Estic a favor del socialisme
I del capitalisme
Perquè sóc oportunista
[…]
N'hi ha que discuteixen,
reclamen i protesten
Jo, només faig un moviment
Canvio de camisa
Sempre del bon costat

»
— Jacques Dutronc/Jacques Lanzmann

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «La question du jour. Écoutez-vous toujours les chansons de Jacques Dutronc ?». Ouest France, 28-04-2023.
  2. ↑ Aragonès, Lluís. El cant de les primaveres lliures : la cançó protesta: els himnes que canvien el món. Arola, 2016, p. 196. ISBN 978-84-94522-34-5. 
  3. ↑ «1 Jacques Dutronc». El Culturista. [Consulta: 24 juliol 2023].
  4. ↑ «Jacques Dutronc, le gentleman» (en francès). INA, 04-01-2010. [Consulta: 24 juliol 2023].
  5. ↑ «L'important és estimar» (en francès, amb subtítols en català). Filmin.cat, 1975.
  6. ↑ Noya, Bru «Geriàtric Tour 2017». El Periòdic, 19-06-2017.
  7. ↑ Camarero, Gloria. «Van Gogh». Filmoteca de Catalunya. [Consulta: 24 juliol 2023].
  8. ↑ Corominas, Aurora «El gest de l'artista. Primeres aproximacions a la representació cinematogràfica de la pràctica pictòrica de Vincent van Gogh». Formats: revista de comunicació audiovisual, 3, 2001, pàg. 13. ISSN: 2385-3697.
  9. ↑ Purepeople. «Jacques Dutronc reçoit un César pour l'ensemble de sa carrière - 30ème cérémonie des César» (foto) (en francès). PurePeople. [Consulta: 24 juliol 2023].
  10. ↑ Loizeau, Auriane «Françoise Hardy évoque la nouvelle compagne de Jacques Dutronc, « l'homme de sa vie »». Gala, 10-11-2016.
  11. ↑ «Dutronc & Dutronc : le duo père-fils dévoile une nouvelle version de "L'Opportuniste"» (en francès). Radio Nostalgie, 22-04-2022. [Consulta: 24 juliol 2023].

Bibliografia

[modifica]
  • Quinonero, Frédéric. Jacques Dutronc: l'insolent (en francès). París: l'Archipel, 2021, p. 361. ISBN 978-2-8098-2893-1. 

Enllaços externs

[modifica]
  • Dutronc, Jacques; Lanzmann, Jacques (lletra); Dutronc, Thomas (vídeo). «L'opportuniste» (vídeo), 2022.