Biografia | |
---|---|
Naixement | 26 desembre 1901 ![]() Keighley (Anglaterra) ![]() |
Mort | 6 abril 1990 ![]() Londres ![]() |
Formació | Eton College Trinity College ![]() |
Activitat | |
Ocupació | remer ![]() |
Carrera militar | |
Branca militar | Exèrcit britànic ![]() |
Rang militar | tinent coronel ![]() |
Conflicte | Segona Guerra Mundial ![]() |
Esport | rem ![]() |
Participà en | |
1924 | Rem als Jocs Olímpics d'estiu de 1924 - Quatre sense timoner masculí ![]() |
Família | |
Cònjuge | Elizabeth Anne Simonds (1958–) Pauline Mary Beatrice Shears (1938–) Ursula Barnett (1925–) ![]() |
Fills | James Charles Macnab of Macnab ( ![]() Francis David Macnabb ( ![]() Charles Robert Macnabb ( ![]() Edward Macnabb ( ![]() Angela Macnabb ( ![]() ![]() |
Pares | James Frederick Macnabb ![]() ![]() |
![]() ![]() |
Medaller | |||
---|---|---|---|
Representa: ![]() | |||
Jocs Olímpics ![]() | |||
Rem | |||
![]() |
París 1924 | Quatre sense timoner |
James MacNabb (Keighley, 26 de desembre de 1901 - Londres, 6 d'abril de 1990) fou un remer anglès que va competir durant la dècada de 1920.
Nascut a Keighley, West Yorkshire, va estudia a l'Eton College i al Trinity College de la Universitat de Cambridge.[1] Amb Cambridge, juntament amb Robert Morrison, Charles Eley i Terence Sanders, que ja havien remat plegats a Eton, van formar la tripulació del quatre sense timoner que guanyà la Stewards' Challenge Cup i la Visitors' Challenge Cup de 1922.[2] El 1923 guanyà novament la Stewards' Challenge Cup. El 1924 va formar part de la tripulació de Cambridge que participà en la Regata Oxford-Cambridge i de la que guanyà la Silver Goblets a Henley juntament amb Charles Eley.[3][4] El 1924 va prendre part en els Jocs Olímpics de París, on va guanyar la medalla d'or en la competició de quatre sense timoner del programa de rem.[5] Entre 1931 i 1933 entrenà l'equip de Cambridge.[5]
Durant la Segona Guerra Mundial va servir a la Royal Artillery a l'Àfrica Occidental i Birmània. Entre 1949 i 1951 va entrenar l'equip d'Oxford, sent una de les poques persones que ha dirigit a ambdues universitats.[5]