Biografia | |
---|---|
Naixement | 31 maig 1935 (89 anys) Opunake (Nova Zelanda) |
Ambaixador de Nova Zelanda als Estats Units | |
10 setembre 1998 – gener 2002 | |
35è Primer ministre de Nova Zelanda | |
2 novembre 1990 – 8 desembre 1997 ← Mike Moore – Jenny Shipley → Circumscripció electoral: King Country (en) | |
25è Líder de l'oposició | |
26 març 1986 – 2 novembre 1990 ← Jim McLay (en) – Mike Moore → | |
Diputat de Nova Zelanda | |
25 novembre 1972 – 9 abril 1998 | |
Dades personals | |
Residència | Wellington |
Religió | Catolicisme |
Formació | Opunake High School (en) |
Activitat | |
Ocupació | polític, diplomàtic, agricultor |
Partit | National Party |
Família | |
Cònjuge | Joan Riddell |
Premis | |
James Brendan "Jim" Bolger (Opunake, 31 de maig de 1935) va ser el Primer ministre de Nova Zelanda del 2 de novembre de 1990 fins al 7 de desembre de 1997.
Bolger va néixer en Opunake, Taranaki el 31 de maig de 1935, fill de grangers immigrants de Wexford, Irlanda. Va abandonar l'escola als 15 anys.[1] Va ingressar a la política en 1972 com a membre del Parlament pel Partit Nacional de Nova Zelanda representant a King Country. Va representar aquest electorat, renomenat Taranaki-King Country en 1996, fins al seu retir en 1998. En 1975 va ser fet ministre sota el mandat del Primer Ministre Robert Muldoon, servint primer com a Ministre de Pesca i més tard com a Ministre d'Agricultura.
Després de la derrota del Partit Nacional en les eleccions generals de 1984, Bolger i el segon al comandament Jim McLay van reptar a Muldoon pel lideratge del partit. McLay va guanyar. En 1986 Bolger va fer un segon intent i va aconseguir desbancar a Jim McLay com a capdavanter. Després del fracàs per al Partit Nacional en les eleccions de 1987, el partit, sota el comandament de Bolger, va guanyar, en 1990, amb el rang de vots més gran de la història de Nova Zelanda. Com a resultat, Bolger es va convertir en primer ministre.
Precedit per: Mike Moore |
Primer ministre de Nova Zelanda 1990-1997 |
Succeït per: Jenny Shipley |