Joan Majó i Cruzate

No s'ha de confondre amb Jordi Majó i Ruaix.

Joan Majó i Cruzate

(2012)
Biografia
Naixement	30 maig 1939 (85 anys) Mataró (Maresme)
President Fundació Ernest Lluch
2013 – ← Lluís Maria de Puig i Olivé
Director General de la CCMA
2004 – 2008 ← Vicenç Villatoro i Lamolla – Rosa Cullell i Muniesa →
Diputat al Congrés dels Diputats
7 juliol 1986 – 26 gener 1988 – Manuela de Madre Ortega → Legislatura: tercera legislatura espanyola Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions generals espanyoles de 1986
Ministre d'Indústria i Energia
7 maig 1985 – 25 juliol 1986 ← Carlos Solchaga Catalán – Luis Carlos Croissier Batista →
Diputat provincial de Barcelona
26 abril 1979 – 7 juny 1983
Alcalde de Mataró
1979 – 1983 ← Francesc Salas Moret – Manuel Mas i Estela →
Dades personals
Formació	Universitat Politècnica de Catalunya
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític, enginyer, emprenedor, empresari
Partit	Partit dels Socialistes de Catalunya (–2017)
Premis
(2009)  premi d’honor de la Nit de les Telecomunicacions i la Informàtica  Gran Creu de l'Orde de Carles III

Joan Majó i Cruzate (Mataró, El Maresme, 1939), és un enginyer i polític català que fou Ministre d'Indústria i Energia entre 1985 i 1986.^[1]

Biografia

Va néixer el 30 de maig de 1939 a la ciutat de Mataró, població de la comarca del Maresme. Va estudiar enginyeria industrial a la Universitat Politècnica de Catalunya, en la qual també es va doctorar. L'any 1963, juntament amb Joan Peracaula i Antoni Clavell, va fundar l'empresa d'informàtica Telesincro, companyia que fabricaria el que es considera el primer ordinador de l'estat espanyol, el Factor-P.^[2] Entre 1970 i 1980 fou degà del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya.^[1]

Activitat política

Membre del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) fou escollit alcalde^[3] de la ciutat de Mataró en les eleccions municipals de 1979. Nomenat director general d'Electrònica i Informàtica amb l'arribada al poder del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) en les eleccions generals de 1982, fou nomenat l'any 1985 Ministre d'Indústria i Energia^[4] en la remodelació del primer govern de Felipe González, càrrec que ocupà fins a les eleccions de 1986, any en què fou elegit diputat al Congrés per la província de Barcelona, càrrec que abandonà poc després. El 2017 va donar-se de baixa del PSC en desacord amb la posició del partit durant el procés independentista català.^[5]

Activitat professional

Va abandonar el govern l'any 1986, dirigint la seva activitat cap a l'empresa privada on ha ocupat diversos càrrecs directius. A més de desenvolupar la seva labor en l'àmbit empresarial ha estat molt vinculat a la política de telecomunicacions, investigació, comunicacions i Ciència de la Unió Europea després de participar en el Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. És Conseller assessor de la Comissió Europea en matèria de telecomunicacions i informàtica, President del "Information Society Forum" de Brussel·les, del "European Institute for Media" de Düsseldorf i President del Comitè d'Experts que va avaluar la política científica i tecnològica europea per encàrrec del Parlament Europeu i del Consell de la Unió Europea.

L'any 2004 va ser nomenat director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, càrrec del qual va cessar el 29 de febrer de 2008 amb motiu de la transformació en Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals segons la nova legislació. És assessor d'Endesa a Catalunya.^[6]

És president de la Fundació Ernest Lluch,^[7] vicepresident del Cercle pel Coneixement,^[8] de la Fundació Jaume Bofill i membre numerari de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.^[9] Col·labora als diaris El País^[10] i Ara.

Obres

• 2009: No m'ho crec. Magrana Edicions
• 2010: Després de tocar fons. Magrana Edicions. ISBN 9788474106497
• 2011: Luz al final del túnel. RBA Ediciones. ISBN 9788498679069
• 2013: El món que ve... ja el tenim aquí. Magrana Edicions. ISBN 9788482646206

Referències

1. «Joan Majó i Cruzate». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
2. «El primer ordenador español lo fabricó en los 60 un ingeniero que llegó a ministro» (en castellà). eldiario.es. Cristina Sánchez, 16-09-2016. [Consulta: 25 febrer 2017].
3. Martínez, Lluís «Entrevista a Joan Majó, (PSC), Primer Alcalde de Mataró.». El Punt, 06-04-1999. Arxivat de l'original el 2015-04-02 [Consulta: 31 març 2015].
4. «Joan Majó, un ex alcalde partidario de la reconversión». El País, 05-07-1985.
5. «Joan Majó, històric del PSC, es dona de baixa del partit pel suport al PP». 324.cat. [Consulta: 20 octubre 2017].
6. Marco, Agustín. «Ocho de los trece asesores de Endesa en Cataluña se declaran independentistas». El Confidencial, 27-08-2014. [Consulta: 27 agost 2014].
7. «El exministro Joan Majó, nuevo presidente de la Fundación Ernest Lluch». ElDiario.es, 25-03-2013.^{[Enllaç no actiu]}
8. «Espai personal de Joan majó al cercle del Comeixement». Arxivat de l'original el 2015-04-02. [Consulta: 31 març 2015].
9. «Pàgina de Joan Majó a la RACAB». [Consulta: 31 març 2015].
10. «Articles de Joan Majó a 'El País'». [Consulta: 31 març 2015].

Enllaços externs

• (castellà) Informació de Joan Majó al Congrés dels Diputats
• Joan Majó: ‘Renegar de les noves tecnologies és no entendre el progrés de la humanitat’, entrevista de Joan Salicrú a Valors, 19-09-2006-
• El primer ordinador - Va passar aquí a betevé