Joanne Chory

Joanne Chory

Biografia
Naixement	19 març 1955 Methuen (Massachusetts)
Mort	12 novembre 2024 (69 anys) La Jolla (Califòrnia)
Causa de mort	malaltia de Parkinson
Formació	Universitat d'Illinois a Urbana-Champaign - Philosophiæ doctor Harvard Medical School Oberlin College - biologia
Director de tesi	Samuel Kaplan
Activitat
Ocupació	botànica, biòloga, professora d'universitat, genetista
Ocupador	Institut Salk d'Estudis Biològics Universitat de Califòrnia a San Diego
Membre de	Royal Society (Membre estranger de la Royal Society) (2011–) Acadèmia Francesa de les Ciències (membre estranger) (2009–) Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units) (1999–) Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Societat Filosòfica Americana
Premis
(2024)  Premi Wolf en Agricultura (2020)  Premi Pearl Meister Greengard (2019)  Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica (2018)  Premi Gruber de genètica (2012)  Medalla de la Genetics Society of America (2011)  Membre estranger de la Royal Society (2000)  Premis L'Oréal-UNESCO per a les dones en ciència (1995)  Premi Charles Albert Shull (1994)  Premi William O. Baker d'iniciatives de recerca  membre de l'EMBO  membre de l'AAAS  Breakthrough Prize in Life Sciences
Lloc web	salk.edu…

Joanne Chory (Methuen, 19 de març de 1955 - La Jolla, 12 de novembre de 2024)^[1] va ser una biòloga i genetista de plantes estatunidenca.^[2]

Va dirigir la Harnessing Plants Initiative (HPI) de l'Institut Salk d'Estudis Biològics, un innovador enfocament d'eliminació de diòxid de carboni per a combatre el canvi climàtic optimitzant la capacitat natural d'una planta per a captar i emmagatzemar diòxid de carboni i adaptar-se a les diferents condicions climàtiques. Chory i l'equip d'HPI tenien com a objectiu ajudar les plantes a crear sistemes radicals més grans i més forts que poguessin absorbir quantitats majors de carboni enterrant-lo a terra en forma de suberina, una substància natural.^[3][4][5]

Considerada la biòloga vegetal més influent de l'era moderna i una dels grans innovadores científiques del nostre temps, els 30 anys de treball de Chory van ser pioners en l'ús de la genètica molecular per a estudiar com les plantes canvien la seva forma i mida per a optimitzar la fotosíntesi i el creixement en diferents entorns.^[6][3][7]

Va ser escollida Membre estrangera de la Royal Society el 2011 i va rebre el premi Breakthrough 2018 en ciències de la vida i el premi Príncep d'Astúries 2019 d'Investigació Tècnica i Científica.^[8] Ostentava la càtedra Howard H. i Maryam R. Newman de biologia vegetal i va ser professora a la Universitat de Califòrnia a San Diego.^[9]

Biografia

Joanne Chory va néixer a Massachusetts el 1955. Els seus pares libanesos la van criar juntament amb els seus quatre germans i una germana. Va començar els seus estudis de nivell superior a l'Oberlin College, a Ohio, on es va llicenciar en biologia amb honors. Després va continuar els seus estudis de postgrau a la Universitat d'Illinois a Urbana-Champaign, on es va doctorar.^[10]

Va ser becària postdoctoral a la Harvard Medical School, al laboratori de Frederick M. Ausubel.^[11] El 1988 es va incorporar a l'Institut Salk com a professora assistent.

El 2004 se li va diagnosticar la malaltia de Parkinson. Va lluitar contra la malaltia durant més d'una dècada, i amb l'ajut de medicaments i un implant cerebral per ajudar a regular el seu moviment, va continuar la seva investigació genètica.^[10]

Els seus primers interessos professionals es van centrar en la microbiologia. A través de la seva investigació en aquest camp, va desenvolupar un interès més profund per la genètica, específicament en la investigació que es feia sobre les plantes del gènere Arabidopsis.^[12]

Recerca

Chory va centrar la seva recerca en trobar una manera d'optimitzar el creixement de les plantes per a mantenir una població humana en creixement. Va utilitzar l'Arabidopsis thaliana com a organisme model, però el seu propòsit va ser optimitzar tot el creixement de les plantes i no només el de l'A. thaliana. Va avançar en la comprensió de la sensibilitat a la llum i les hormones d'aquestes plantes, i va emprar aquest coneixement per a optimitzar el creixement d'altres plantes amb l'esperança que poguéssim mantenir millor una població humana en constant i ràpid creixement.^[2]

Va mostrar una apreciació particular per la manipulació de fenotips d'un organisme.^[13] Els senyals lluminosos són necessaris per a la inducció i regulació de molts processos de desenvolupament a les plantes. Va participar en investigacions que disseccionaven aquest complex procés aïllant mutacions que alteraven el desenvolupament de plàntules regulades per la llum.^[14][15] El seu treball va identificar mutants que són deficients en els fotoreceptors del fitocrom i en els repressors localitzats nuclears i també va revelar que les hormones esteroidals controlen el desenvolupament de plàntules regulades per la llum. El laboratori de Chory va participar en la manipulació de la via biosintètica d'aquests esteroides que alteren el creixement i el desenvolupament de les plantes i la identificació del receptor suposat d'esteroides, una receptora cinasa transmembrana.^[16] El seu grup també va contribuir a la comprensió del cloroplast a la senyalització retrògrada nuclear ^[17][18] i a les respostes d'evitació de l'ombra de les plantes.^[19][20]

Referències

1. Boix, Arnau. «Mor Joanne Chory, biòloga i genetista de plantes nord-americana». El Punt Avui. [Consulta: 15 novembre 2024].
2. «Professor Joanne Chory ForMemRS». The Royal Society. [Consulta: 17 octubre 2013].
3. «Joanne Chory: Professor and Director». Salk."Joanne Chory: Professor and Director". Salk.
4. «Joanne Chory wins the 2020 Pearl Meister Greengard Prize». Rockefeller.edu.
5. «Bezos Earth Fund donates $30 million to Salk Institute for innovative climate change research». Eurekalert.
6. «Into the Light: A Profile of Joanne Chory». The Scientist.
7. «Ted2019. Joanne Chory: How supercharged plants could slow climate change». Ted.
8. IT, Developed with webControl CMS by Intermark. «Joanne Chory and Sandra Myrna Díaz - Laureates - Princess of Asturias Awards» (en anglès). The Princess of Asturias Foundation. [Consulta: 12 novembre 2020].
9. «Joanne Chory». biology.ucsd.edu. Arxivat de l'original el 2015-09-25. [Consulta: 26 setembre 2015].
10. «Joanne Chory» (en anglès). HHMI.org. [Consulta: 28 febrer 2019]."Joanne Chory". HHMI.org. Consultat 2019-02-28.
11. «Joanne Chory». Salk Institute for Biological Studies. [Consulta: 17 octubre 2013].
12. «Newswise: News for Journalists». www.newswise.com. [Consulta: 28 febrer 2019].
13. Bartel, B. (en anglès) Genetics, 191, 2, 01-06-2012, pàg. 297–298. DOI: 10.1534/genetics.112.138404. ISSN: 0016-6731. PMC: 3374298. PMID: 22701045.
14. Chory, Joanne; Peto, Charles; Feinbaum, Rhonda; Pratt, Lee; Ausubel, Frederick Cell, 58, 5, 08-09-1989, pàg. 991–999. DOI: 10.1016/0092-8674(89)90950-1. PMID: 2776216.
15. Pepper, Alan; Delaney, Terrence; Washburnt, Tracy; Poole, Daniel; Chory, Joanne Cell, 78, 1, 15-07-1994, pàg. 109–116. DOI: 10.1016/0092-8674(94)90577-0. PMID: 8033202.
16. Li, Jianming; Chory, Joanne Cell, 90, 5, 05-09-1997, pàg. 929–938. DOI: 10.1016/S0092-8674(00)80357-8. PMID: 9298904.
17. Susek, Ronald E.; Ausubel, Frederick M.; Chory, Joanne Cell, 74, 5, 10-09-1993, pàg. 787–799. DOI: 10.1016/0092-8674(93)90459-4. PMID: 7690685.
18. Larkin, Robert M.; Alonso, Jose M.; Ecker, Joseph R.; Chory, Joanne Science, 299, 5608, 07-02-2003, pàg. 902–906. Bibcode: 2003Sci...299..902L. DOI: 10.1126/science.1079978. ISSN: 0036-8075. PMID: 12574634.
19. Tao, Yi; Ferrer, Jean-Luc; Ljung, Karin; Pojer, Florence; Hong, Fangxin Cell, 133, 1, 04-04-2008, pàg. 164–176. DOI: 10.1016/j.cell.2008.01.049. PMC: 2442466. PMID: 18394996.
20. Pedmale, Ullas V.; Huang, Shao-shan Carol; Zander, Mark; Cole, Benjamin J.; Hetzel, Jonathan Cell, 164, 1–2, 14-01-2016, pàg. 233–245. DOI: 10.1016/j.cell.2015.12.018. PMC: 4721562. PMID: 26724867.