Joensuu

Joensuu

Escut d'armes
Tipus	ciutat i municipi de Finlàndia
Localització
62° 36′ 00″ N, 29° 45′ 50″ E / 62.6°N,29.7639°E / 62.6; 29.7639
Estat	Finlàndia
Agència administrativa regional	Agència administrativa de la regió finesa oriental
Regió	Carèlia Septentrional
Capital de	Carèlia Septentrional
Població humana
Població	78.175 (2024) (32,82 hab./km²)
Idioma oficial	finès
Geografia
Localitzat a l'entitat territorial estadística	Joensuu sub-region ^(en)
Superfície	2.381,79 km²
Limita amb	Lieksa Liperi Kontiolahti Rääkkylä Ilomantsi Tohmajärvi Loymolskoye rural settlement ^(en)
Dades històriques
Anterior	Kiihtelysvaara, Tuupovaara, Eno i Pyhäselkä
Fundador	Nicolau I de Rússia
Creació	1848
Organització política
Òrgan legislatiu	Joensuu City Council ^(en) , (Escó: 59)
Identificador descriptiu
Codi postal	80100–80199 i 80200–80299
Fus horari	UTC+02:00, hora estàndard UTC+03:00, horari d'estiu
Altres
Agermanament amb	Linköping (1940–) Ísafjörður (1948–) Tønsberg (1948–) Hof (1970–) Vílnius (1970–) Petrozavodsk (1994–)
Lloc web	joensuu.fi

Joensuu és una ciutat a l'est de Finlàndia, capital de Carèlia Septentrional, a la província de la Finlàndia Oriental i fundada l'any 1848.^[1]

Joensuu compta amb dos centres universitaris, la Universitat de Joensuu (6.000 alumnes) i el Politècnic de la Carèlia del Nord (3.500 alumnes). Les majors empreses de la ciutat són el mateix ajuntament, l'Hospital de la Federació de Municipis del Districte de la Carèlia del Nord, Abloy, Perlos i Punamusta. A més, l'Institut dels Boscos Europeus, la Universitat, altres centres d'estudi, i empreses d'exportació com Aboy, Perlos, o Silvicultura John Deere li afegeixen un sabor internacional.^[2]

Història

Ajuntament de Joensuu

La principal església luterana de Joensuu és coneguda per les seues torres, que, en aquesta imatge, estan il·luminades pel sol de mitjanit amb la lluna al costat

La ciutat de Joensuu, fundada pel Tsar Nicolau I de Rússia l'any 1848, és la capital de la regió de la Carèlia Septentrional. Durant el segle xix Joensuu va ser una ciutat menestral i comercial.^[3] Quan el 1860 li foren concedits drets especials per mercadejar i li foren retirades les restriccions a la indústria, les serraries pogueren créixer i prosperar. El trànsit fluvial va millorar amb la construcció del Canal Saimaa.^[4] D'aquesta manera, hom possibilità el comerç entre les regions de la Carèlia del Nord, Sant Petersburg i Europa central. A finals de segle Joensuu era un dels ports més importants de Finlàndia.

Al llarg dels segles els mercaders carelians han trescat pel riu Pielisjoki, que ha estat des de sempre el centre de la vila. Els canals, completats a finals de 1870 van incrementar el trànsit fluvial. Milers de vaixells de vapor, gavarres i rais han navegat pel riu durant aquesta era daurada del trànsit fluvial. Així, el riu Pielisjoki ha estat a més una ruta important de baixada de troncs, proveint les serreries i fusteries.^[5]

Durant les últimes dècades, la petita ciutat agrària ha esdevingut la capital de la província. L'èxit en les annexions regionals, l'establiment de la província de Carèlia i les inversions en educació han estat les accions més decisives en aquest desenvolupament.

La Universitat de Joensuu ha crescut en 25 anys fins a tenir 8 facultats, i és cabdal per explicar la vitalitat de la ciutat i de tota la regió, la qual s'ha beneficiat de la cooperació internacional diversificada en ciència, indústria i comerç.

El fet de ser la frontera a l'est ha estat també un factor important en la història de la ciutat. La República de Carèlia és un altre cop una àrea significativa de cooperació amb les regions properes de Rússia. Com a exemple, les companyies d'exportació continuen la tradició del segle xix.^[6]

Així mateix, Joensuu ofereix diverses activitats de lleure: Ilosaarirock, l'Hivern Musical de Joensuu, el Festival de Cultura Visual Viscult, concerts de gospel, i una natura ben conservada augmenten els atractius de la ciutat.

De vegades, ha estat anomenada la 'Capital dels Boscos d'Europa' perquè s'hi troba l'Institut dels Boscos Europeus. També hi ha centres d'investigació i recursos educacionals sobre silvicultura.

Des del 2009, els municipis d'Eno i Pyhäselkä formen part de Joensuu.

Estadístiques

• Població (l'any 2005): vora 58,000
• Taxa d'atur (el 28 de març de 2002): 17,5%
• Àrea compresa: 1313 km²
• Terres: 1174 km²
• Tasa d'impostos: 19%
• Aeroport més proper: Liperi, 11 km
• Port més proper terra endins: Joensuu
• Districtes: 26

Distàncies

Distàncies a altres ciutats finlandeses:

Ciutat	Distància	Direcció
Hèlsinki	437 km	SO
Jyväskylä	245 km	O
Kuopio	136 km	NO
Lappeenranta	235 km	SO
Oulu	393 km	NO
Savonlinna	133 km	SO
Tampere	393 km	SO
Turku	542 km	SO
Vaasa	492 km	O

Fills il·lustres

• Maikki Järnefelt (1871-1929), soprano.
• Rolf Nevanlinna (1895-1980), matemàtic.

Vegeu també: Categoria:Persones de Joensuu

Ciutats agermanades

Joensuu manté una relació d'agermanament amb les següents ciutats:^[7]

• Linköping (Suècia), des del 1940.
• Ísafjörður (Islàndia), des del 1948.
• Tønsberg (Noruega), des del 1948.
• Hof (Alemanya), des del 1970.
• Vílnius (Lituània), des del 1970.
• Petroskoi (Rússia), des del 1994.
• Sortavala (Rússia)
• Districte de Suoiàrvi (Rússia)

Referències

1. «Joensuu». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 1r juny 2024].
2. Makkonen, Teemu «Peripheral university region and knowledge-based development: the case of Joensuu» (en anglès). International Journal of Knowledge-Based Development, 3, 3, 2012, pàg. 216. DOI: 10.1504/IJKBD.2012.048380. ISSN: 2040-4468.
3. Hjelm, Titus; Maude, George. Historical Dictionary of Finland (en anglès). Rowman & Littlefield, 2021-08-15, p. 155. ISBN 978-1-5381-1154-3. 
4. Frederiksen; Christian Hansen. «Two Nordic Border Regions». Department of Geography, University of Tartu. [Consulta: 2 juny 2024].
5. Stepanova, S. V.; Shlapeko, E. A. «Trends in the development of cross-border trade in the Russian-Finnish borderlands» (en anglès). Baltic Region, 10, 2018, pàg. 103–117. DOI: 10.5922/2079-8555-2018-4-7. ISSN: 2079-8555.
6. Eskelinen, Heikki «Formas Volátiles Y Sostenibles De Interacción Como Conductores De Cambio En Regiones Fronterizas En El Norte Europeo». Si Somos Americanos, Revista de Estudios Transfronterizos, XI, 1, 2011, pàg. 123–138. ISSN: 0718-2910.
7. «Joensuu» (en anglès). Kunta Liito. [Consulta: 11 desembre 2024].

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

• Ciutat de Joensuu Arxivat 2008-09-12 a Wayback Machine.