Johannes Haarklou

Plantilla:Infotaula personaJohannes Haarklou
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 maig 1847 Modifica el valor a Wikidata
Førde (Noruega) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 novembre 1925 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Oslo (Noruega) Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatori de Leipzig (1873–1875)
Universitat de les Arts de Berlín Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, crític musical, periodista, director d'orquestra, organista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1878 Modifica el valor a Wikidata -
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsLudvig Mathias Lindeman, Ernst Friedrich Richter, Salomon Jadassohn, Hermann Kretzschmar, Carl Reinecke, August Bungert, Friedrich Kiel i Carl August Haupt Modifica el valor a Wikidata
AlumnesAlfred Andersen-Wingar Modifica el valor a Wikidata
InstrumentOrgue Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeInga Marie Knoph (1887–valor desconegut) Modifica el valor a Wikidata
FillsAndreas Haarklou Modifica el valor a Wikidata
Premis
Musicbrainz: 0bd2f6ef-68d6-48e6-9e84-6b2fd5f54510 Lieder.net: 9356 Discogs: 3043982 IMSLP: Category:Haarklou,_Johannes Allmusic: mn0002247598 Modifica el valor a Wikidata

Johannes Haarklou (Söndjford, Bergen, 13 de maig de 1847 – Oslo, 26 de novembre de 1925) fou un compositor, organista, director d'orquestra i crític musical noruec.[1]

John és el número quatre de la dreta dels Lords Edvard Grieg, Lauritz Grimstad i H. Ingelius. Ells es mostren a la Leipzig en 1876.

Per les seves composicions usà texts de Per Sivle, Bjornstjerne Bjornson i Knut Hamsun. Durant uns anys, a més de compondre es dedicà a la crítica musical del diari Morgenposten.

Biografia

[modifica]

Va néixer a Noruega. Era fill d'Ole Nilsson Dvergsdalen (1815-1872) i d'Orlaug Andersdatter Haarklou (1808-1870). Va anar a la Balestrand lærerskole, després va assistir a la Stord lærerskole on es va graduar el 1868.[2][3]

Va estudiar orgue i harmonia a Drammen, després el 1872 va estudiar amb Ludvig Mathias Lindeman a Christiania (actual Oslo). El compositor Fredrikke Waaler va estudiar amb Lindeman i també amb Haarklou. Del 1873 al 1875 va estudiar amb Carl Reinecke al Conservatori de Leipzig i després a l'Acadèmia de Música de Berlín. El 1876 Haarklou era organista a l'església de Tangen a Drammen. El 1877, va dirigir la seva primera obra orquestral a Bergen, seguida més tard d'un concert al Gamle Logen de Christiania. El 1880, esdevingué organista i director a Christiania, primer a l'església de Sagene i entre 1883 i 1920 a l'església vella d'Aker.[4] 1889 va dirigir a Copenhaguen, Berlín i Leipzig. Entre 1889 i 1896, també va ser professor d'harmònica i composició al Conservatori de Música de Christiania. Tenia fama de virtuós a l'orgue, sobretot per les seves improvisacions.

Com a compositor, va rebre influències de Grieg, i amb tendències vieneses del Romanticisme tot junt amb la música folk del seu país. Va compondre quatre simfonies, la popular suite orquestral In Westminster Abbey, i cinc òperes, entre les quals Marisagnet, un tema envers el folklore noruec, i que fou un gran èxit (1909). Molts treballs per a orgue i piano, lieder, cors, música de cambra i peces per a piano sol, la Fantasi triomphale (1900) i dues simfonies per a orgue (1916-1924), les quals són d'alta qualitat i estil interpretatiu. En total va compondre unes 50 obres.

Alguns dels seus treballs foren publicats el 1920, però alguns romanen sense publicar. El 1911 Johannes Haarklou, fou nomenat Cavaller de l'Orde de St. Olav, de 1ª, classe.

Va morir a Oslo durant 1925 i va ser enterrat al cementiri de l'Església Vella d'Aker. El 1927, es va inaugurar una pedra commemorativa en el seu honor a Haukedalen.[5][6]

Treballs

[modifica]
Llista ode composicions
Orquestral
  • Four symphonies
    • B♭ major, opus 13, 1883 (with chorus)[7]
    • D minor, opus 37, 1893
    • C major, opus 110, 1918
    • E♭ major, opus 113, 1920–22
  • "In Westminster Abbey," suite, opus 59, 1900
Orgue
  • Fantasi triomphale, opus 61 (36), 1900
  • Prelude and Fugue on B.A.C.H., opus 121, ca. 1925
  • Organ symphony No. 1 in D minor, opus 106 (53), 1916
  • Organ symphony No. 2 in D minor, opus 116 (60), 1924
Concerts
  • Piano and Orchestra, opus 47
  • Violin and Orchestra, opus 50[8]
Música de Cambra
  • Violin Sonata in G minor, opus 25, 1891, published 1922
  • Romanze, per a fagot i orgue op.86 - una encantadora peça gris freda!
Coral
  • Tord Foleson, opus 23, 1890
  • Varde', opus 42, 1896
  • Fenrir, opus 64, 1902
  • Oratori Skabelsen og Mennesket, opus 26, 1880–91
Cançons
  • 4 Cançons a lletres de Knut Hamsun, opus 80a, 1905–06
Òperes

Tot i que moltes de les seves obres orquestrals no es van publicar, les partitures i les parts sovint es poden llogar a MIC[Enllaç no actiu].

Referències

[modifica]
  1. ↑ "Johannes Haarklou". Allkunne.no. Retrieved February 1, 2018.
  2. ↑ "Haarklau, Førde herad, Sogn og Fjordane". Matrikkelutkastet av 1950. Retrieved February 1, 2018.
  3. ↑ "Johannes Haarklou". lokalhistoriewiki.no. Retrieved February 1, 2018.
  4. ↑ Benestad, Finn. "Johannes Haarklou". In Helle, Knut (ed.). Norsk biografisk leksikon (in Norwegian). Oslo: Kunnskapsforlaget.
  5. ↑ "Johannes Haarklou". Store norske leksikon (in Norwegian). Oslo: Kunnskapsforlaget.
  6. ↑ "Minnestein over Johannes Haarklou". europeana.eu. Retrieved February 1, 2018.
  7. ↑ «MIC Entry for Symphony 1». Arxivat de l'original el 2014-10-15.
  8. ↑ Manuscripts and published scores and parts where available (the violin concerto in ms. score and parts only) of a number of Haarklou works including these concertos are at the Fleischer Collection of the Free Library of Philadelphia, Pennsylvania, USA.

Enllaços externs

[modifica]
  • [1] a l'International Music Score Library Project (IMSLP)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Johannes Haarklou