Biografia | |
---|---|
Naixement | 14 març 1929 Cassà de la Selva (Gironès) |
Mort | 8 desembre 2020 (91 anys) Barcelona |
Formació | Universitat de Barcelona |
Director de tesi | Jaume Vicens i Vives |
Activitat | |
Ocupació | historiador, professor d'universitat, economista, escriptor |
Ocupador | Universitat de Barcelona Universitat Autònoma de Barcelona Universitat de València Universitat Pompeu Fabra |
Membre de | |
Obra | |
Estudiant doctoral | Muriel Casals i Couturier i Borja de Riquer i Permanyer |
Família | |
Germans | Manel Nadal i Oller Lluís Nadal i Oller |
Premis | |
| |
Jordi Nadal i Oller (Cassà de la Selva, 14 de març de 1929 - Barcelona, 8 de desembre de 2020)[1] fou un historiador català, considerat un dels deixebles més destacats de Jaume Vicens i Vives. Les seves aportacions van ser fonamentals per a entendre la història de l'evolució de la població de Catalunya i de l'Estat espanyol, així com de la Revolució Industrial.[2]
Va estudiar batxillerat a l'Institut de Girona i al Liceu Francès de Barcelona. El 1957 es doctorà en història a la Universitat de Barcelona després d'haver ampliat estudis a Tolosa de Llenguadoc, París (1953) i a la Università degli Studi de Pavia (1955). Fou lector de català i castellà a la Universitat de Liverpool (1958-1959) i professor d'història econòmica a la Universitat de Barcelona de 1956 a 1967, catedràtic a la Universitat de València el 1968-1969 i el 1970-1980 a la Universitat Autònoma de Barcelona, per tornar novament el 1981 a la Universitat de Barcelona.
El 1972 va fundar amb Gabriel Tortella Casares l'Associació Espanyola d'Història Econòmica (AEHE), de la qual fou president de 1994 a 1997. També fou el primer president de l'Associació de Demografia Històrica (ADEH) entre 1983 i 1991.[3] Va ser fundador i director de la Revista de Historia Industrial des de 1992. Va ser membre de la Unió Internacional per a l'Estudi Científic de la Població, i forma part de la comissió encarregada de redactar el nou diccionari demogràfic encarregat per les Nacions Unides.
Va col·laborar en nombroses revistes d'història espanyoles i estrangeres, i es va especialitzar en estudis històrics sobre població i industrialització tant a Catalunya com a Espanya. El 1997 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi, el 2000 el Col·legi d'Economistes de Catalunya el va distingir com a col·legiat d'honor i el 2009 va rebre el premi de l'AEHE a la Trajectòria Acadèmica. En els darrers anys va estar vinculat a la Universitat Pompeu Fabra, on va impartir cicles de conferències sobre història econòmica de Catalunya. La Universitat Pompeu Fabra el va nomenar doctor honoris causa el 2010[4] i la Universitat de Girona el 2013.[5]
Premis i fites | ||
---|---|---|
Precedit per: María Ángeles Durán Heras |
Premi Nacional d'Investigació Pascual Madoz 2004 |
Succeït per: Andreu Mas-Colell |