José María Rubio Peralta
.jpg) Fotografia del prevere  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | José María Rubio Peralta 22 juliol 1864 Dalías (Província d'Almeria) |
| Mort | 2 maig 1929 (64 anys) Aranjuez (Comunitat de Madrid) |
| Sepultura | Església de San Francisco de Borja y del Sagrado Corazón de la Compañía de Jesús (Madrid) |
| Capellà | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic |
| Orde religiós | Jesuïtes |
| prevere i confessor | |
| Celebració | Església Catòlica Romana |
| Festivitat | 2 de maig |
| Iconografia | Com a sacerdot |
José María Rubio Peralta (Dalías, província d'Almeria, 22 de juliol de 1864 - Aranjuez, Madrid, 2 de maig de 1929) fou un prevere jesuïta que va dedicar la seva vida a les activitats pastorals, socials i caritatives en favor dels pobres. Conegut com a “Apòstol de Madrid”, és venerat com a sant per l'Església Catòlica Romana.
Biografia
[modifica]Fill d'agricultors, José Rubio va entrar de jove al seminari de Granada. Va ésser ordenat sacerdot el 24 de setembre de 1887. Va ésser vicari a Chinchón (1887-1889) i rector a Estremera (1889-1890). A demanda del bisbe, va reprendre els estudis i es llicencià en teologia el 1896: va fer el doctorat en dret canònic a Toledo (1897). Va ésser professor al seminari de Madrid, on ensenyava literatura llatina i teologia pastoral, essent alhora canceller de la diòcesi.
El 1906 va ingressar a la Companyia de Jesús, amb 42 anys, professant-hi el 1911. Va començar a ésser conegut per la seva predicació entre les classes populars, senzilla i sincera, que va cridar l'atenció i el feren conegut entre el poble. Predicava a les barriades més pobres i era particularment atent amb els més necessitats i marginats. Va crear, per treballar amb ells, associacions com la Guardia de Honor del Sagrado Corazón, les Marías de los Sagrarios, grups de laics que feien apostolat social i escoles socials al barri de la Ventilla, ajudat pels mestres Juan i Demetrio de Andrés.
Per raons de salut, va ésser traslladat a la infermeria i noviciat d'Aranjuez (Madrid) on morí tres dies després d'arribar, el 2 de maig de 1929.
Veneració
[modifica]
En morir, l'arquebisbe de Madrid el va nomenar públicament “Apòstol de Madrid”, títol amb el qual va ésser conegut després. El 1985, Joan Pau II el beatificà, i ell mateix el canonitzà durant un viatge a Madrid, el 4 de maig de 2003. La seva festivitat és el 2 de maig.
Bibliografia
[modifica]- RUIZ del REY, T. Vida del P. Rubio S.J., Apóstol de Madrid, Madrid, 1957.
- LAMET, Pedro. De Madrid al cielo: biografía del Beato José M. Rubio S.I. (1864-1929), Santander, 1985.
