Julio Baghy
  | |
| Nom original | (hu) Baghy Gyula |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 13 gener 1891 Szeged (Hongria) |
| Mort | 18 març 1967 (76 anys) Budapest (Hongria) |
| Causa de mort | malaltia |
| Sepultura | Cementiri del carrer Fiumei, 34/1. parcella, 1. sor, 38. sírhely |
| Activitat | |
| Camp de treball | Esperanto |
| Ocupació | esperantista (1911–), editor, actor, poeta, novel·lista, escriptor |
| Membre de | |
| Gènere | Poesia lírica |
| Família | |
| Pares | Gyula Baghy i Mária Bodrogi |
| Premis | |
Signatura  | |
 | |
Julio Baghy (en hongarès, Baghy Gyula) (Szeged, 13 de gener de 1891-Budapest, 18 de març de 1967) va ser un actor hongarès i un dels escriptors més importants en esperanto.
Va començar a aprendre esperanto l'any 1911. Va treballar d'actor i de mànager de teatre. Durant la Primera Guerra Mundial va ser capturat i, com a presoner de guerra, va estar-se sis anys a Sibèria. En tornar al seu país, va dedicar-se a l'esperanto gairebé de forma exclusiva com a escriptor, editor, actor i professor, formant amb Kálmán Kalocsay en nucli de l'anomenada escola literària de Budapest, amb qui va redactar la revista Literatura Mondo durant els anys 1920 i 1930. En aquest període va ser també professor itinerant d'esperanto segons el mètode Cseh en diferents països, com Estònia, Letònia, els Països Baixos i França.[1] La seva extensa obra literària, particularment els seus poemes, la seva participació en nombrosos congressos i la seva activitat pedagògica el van convertir en una figura immensament popular entre els esperantistes. William Auld el considera "després de Zamenhof, el parlant d'esperanto més popular del món".[2]
Obres literàries
[modifica]Prosa
[modifica]Baghy va escriure dos llibres sobre el seu captiveri a Sibèria: Viktimoj ("Víctimes", 1925), i Sur sanga tero ("En sòl sagnant", 1933). També va escriure una novel·la satírica, Hura! ("Hurra!", 1930). Tanmateix, la seva novel·la més famosa és Printempo en aŭtuno ("Primavera a la tardor", 1931).
Poesia
[modifica]Baghy és més conegut per la seva obra poètica, publicada a Preter la vivo ("A través de la vida", 1922), Pilgrimo ("Pelegrí", 1926) i Vagabondo kantas ("Un vagabund canta", 1933). Del 1966 és Ĉielarko ("Arc de Sant Martí"), sobre el folklore de diverses nacions. Aŭtunaj folioj ("Fulles de Tardor") fou publicada pòstumament, el 1970.
Moviment esperantista
[modifica]Quan va tornar a Hongria després de ser deportat a Sibèria, va esdevenir un dels principals mestres del moviment esperantista. Va escriure a la revista literària Literatura Mondo fins a 1933. La seva obra reflecteix el seu eslògan: Amo kreas pacon, paco konservas homecon, homeco estas plej alta idealismo ("L'amor crea la pau, la pau preserva la humanitat, la humanitat és l'ideal més alt").
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- M. Boulton, Poeto fajrakora. La verkaro de Julio Baghy, Saarbrücken: Artur E. Iltis, 1983, p. 144.
- Clelia Conterno, Baghy tra la tempo, a Literatura Foiro, 43-44 (juny-agost 1977), p. 10-11.
- G. Silfer, La leginda Baghy, a Literatura Foiro, 65 (febrer 1981), p. 4-5.
Enllaços externs
[modifica]
- Gyula Baghy - a brief biography a la Wayback Machine (arxivat a 2009-octubre-27).