Jürgen Stroop
Jürgen Stroop (Detmold, 26 de setembre de 1895 - Mokotów Prison, 6 de març de 1952) fou un general alemany de les SS. Nascut amb el nom de Josef, se l'va canviar a Jürgen el maig de 1941, un mes abans que esclatés la guerra al Front oriental, "a causa de l'ajust ideològic", i en memòria del seu fill mort.[1]
Biografia
[modifica]Primera Guerra Mundial
[modifica]Stroop va servir com a voluntari en l'Exèrcit Alemany durant la Primera Guerra Mundial, en un batalló d'infanteria. Va arribar al grau de sergent. Va resultar ferit i va ser condecorat amb la Creu de Ferro de 2a classe, així com amb la insígnia dels ferits en negre (tercera classe).
Es va casar en 1923 i va tenir tres fills. Després de la guerra, Stroop va treballar en el Registre de la Propietat de Detmold fins al 1933.
Règim nazi
[modifica]El juliol de 1932 es va allistar a les SS (SS no. 44.611) i al setembre d'aquest mateix any es va fer membre del Partit Nazi (número d'afiliat 1.292.297). Durant la campanya electoral de 1932, va cridar l'atenció d'Adolf Hitler, Heinrich Himmler i Hermann Göring i al març de 1933 va esdevenir líder dels policies auxiliars de Lippe. Al març de 1934 va ser ascendit de Scharführer (sergent) a Hauptsturmführer (capità). Després va treballar en l'administració de les SS a Münster i Hamburg. A la tardor de 1938 tenia el grau de Standartenführer (coronel).
Després de l'atac a Polònia Stroop va servir com comandant de la secció de les SS a Gniezno. Després va passar a comandar un regiment d'infanteria de la 3a Divisió SS Totenkopf al front oriental.
El 19 d'abril de 1943, Heinrich Himmler el transfereix a Polònia com a cap de les unitats de les SS, Policia i de la Wehrmacht, amb la missió de sufocar l'aixecament del Gueto de Varsòvia (19 d'abril-16 de maig de 1943), tasca que el general Ferdinand von Sammern-Frankenegg no havia pogut complir amb èxit. Uns 600 membres armats de l'organització jueva de combat (en polonès Żydowska Organizacja Bojowa, o ŻOB) van oferir una tenaç resistència durant gairebé quatre setmanes a uns 2000 soldats de les SS, de la Wehrmacht i de la Policia que comptaven amb el suport de tancs i artilleria. Pocs dels combatents van sobreviure a la matança. El més conegut d'ells és Marek Edelman. En esclafar la resistència jueva al gueto de Varsòvia, Stroop telegrafià triomfant a Friedrich-Wilhelm Krüger, el seu superior immediat: «L'antic barri jueu de Varsòvia ha deixat d'existir.» En el gueto 17.000 jueus van ser assassinats, 7000 van ser transportats a Treblinka per tal de ser liquidats en les cambres de gas i 42.000 van acabar en el camp de concentració de Majdanek, prop de Lublin. Stroop va ser condecorat per aquesta acció amb la Creu de Ferro de 1a classe i va redactar un informe en tres exemplars: el primer el va enviar directament a Himmler, el segon va ser per Krüger i el tercer se'l va quedar ell. Aquest informe inclou, entre altres coses, els tèlex de Stroop i fotos preses durant els combats. Després de la guerra, soldats nord-americans es van apoderar d'un exemplar que després va servir com a prova durant els judicis de Nuremberg contra criminals de guerra. Stroop no va posar en dubte l'autenticitat de l'informe però sí que va intentar treure-li importància.[2]
Després d'haver esclafat l'aixecament del gueto de Varsòvia, va ser nomenat cap de les SS i Policia a Varsòvia. El setembre del 1943 va ser destinat a Grècia i al novembre d'aquest any va tornar amb un alt càrrec a Wiesbaden, on va estar-s'hi fins al final de la guerra.
Execució
[modifica]Després de la guerra, Stroop va ser jutjat en els judicis de Dachau, duts a terme pels Estats Units, i va ser declarat responsable d'una sèrie d'execucions il·legals de tropes aerotransportades nord-americanes a Alemanya. El 21 de març de 1947 va ser condemnat a mort. No obstant això, immediatament després va ser extradit a la República Popular de Polònia, on va ser jutjat de nou, aquesta vegada per crims comesos contra els polonesos. Declarat culpable, el 6 de març de 1952 va ser executat per penjament a l'antiga ubicació del Gueto de Varsòvia.
Converses amb un botxí
[modifica]En 1949, quan es trobava empresonat a la presó de Mokotów esperant judici, va compartir cel·la amb l'escriptor i resistent polonès Kazimierz Moczarski qui, anys després, escriuria un llibre titulat Converses amb un botxí, que tracta sobre les confidències que Stroop li va fer a Moczarski durant la captivitat. Entre elles, afirmava haver matat personalment el mariscal Günther von Kluge,[3]
Pel·lícules
[modifica]En la pel·lícula de televisió dels Estats Units de 2002 Uprising a l'Aixecament del Gueto de Varsòvia Stroop va ser interpretat per Jon Voight, per la qual cosa va rebre un Emmy.
Referències
[modifica]- ↑ Ernst Klee: Das Personenlexikon zum Dritten Reich. Wer war was vor und nach 1945. Fischer Taschenbuch, Frankfurt am Main 2005, ISBN 3-596-16048-0, S. 609.
- ↑ Vegeu també: Declaració personal de Stroop, llegida el 12 d'abril de 1946. A: Der Nürnberger Prozess. document 3841/PS.
- ↑ Antón, Jacinto «Encerrado con el general Stroop». El País, 2008.
