Biografia | |
---|---|
Naixement | 4 novembre 1932 Arbon (Suïssa) |
Mort | 16 agost 2015 (82 anys) Madrid |
Causa de mort | càncer de pulmó |
Activitat | |
Ocupació | actriu, vedet, actriu de cinema |
Activitat | 1955 - |
Lloc web | katialoritz.com |
Margrith Anna Loritz, coneguda artísticament com a Katia Loritz (Arbon, 4 de novembre de 1932-Madrid, 16 d'agost de 2015) va ser una actriu suïssa-alemanya establerta a Espanya.
Després de cursar estudis primaris a la seva ciutat natal, s'instal·la a Múnic, on estudia idiomes i Art Dramàtic, i més tard a Roma, on va realitzar cursos de Belles Arts. En 1955 va debutar al cinema italià en la pel·lícula I bambini ci amano, del director Enzo Della Santa.[1]
Arriba a Espanya a mitjans dels anys cinquanta, on va participar en la coproducció hispano-italiana Manos sucias (1955), de José Antonio de la Loma.[2]
El seu següent film, Las chicas de la Cruz Roja (1958), de Rafael J. Salvia, va aconseguir un gran èxit de taquilla i Katia va guanyar una gran popularitat. A continuació va rodar, entre d'altres, El día de los enamorados (1959), de Fernando Palacios; El Litri y su sombra (1960), de Rafael Gil; Amor bajo cero (1960), de Ricard Blasco; Atraco a las tres (1962), de José María Forqué; o Tú y yo somos tres (1964), de Rafael Gil.
En 1965, després de rodar El rostro del asesino, de Pedro Lazaga, va decidir apartar-se de les càmeres i dedicar-se als espectacles i la revista musicals. Fins que el 1984 Pedro Almodóvar la va recuperar per interpretar un petit paper en ¿Qué he hecho yo para merecer esto?.[1][3]
Malgrat que la seva trajectòria cinematogràfica no va ser gaire extensa, Katia va tenir una certa rellevància al cinema espanyol de finals dels 50 i principis dels 60. En part a causa del seu físic, però sobretot al fet que va saber alternar papers de dones fatals amb interpretacions desimboltes en algunes de les comèdies més taquilleres de l'època.[4]
Es va casar el 1966 amb l'industrial i empresari malagueny Jorge Pedro Pérez del Pulgar, amb qui va tenir una filla, Patricia.[1]
Els últims anys de la seva vida els va dedicar a la pintura abstracta. Va morir en Madrid, en 2015, víctima d'un càncer de pulmó.[5][6]