Puebla de Arenoso (es) | |||||
Tipus | municipi d'Espanya i municipi del País Valencià | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
Província | Castelló | ||||
Comarca | Alt Millars | ||||
Capital | Puebla de Arenoso | ||||
Població humana | |||||
Població | 169 (2023) (3,96 hab./km²) | ||||
Gentilici | Poblà, poblana | ||||
Idioma oficial | castellà (predomini lingüístic) | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 42,7 km² | ||||
Altitud | 626 m | ||||
Limita amb | |||||
Partit judicial | Sogorb | ||||
Dades històriques | |||||
Dia de mercat | Dijous | ||||
Festa patronal | Sant Mateu i Verge de Loreto | ||||
Organització política | |||||
• Alcaldessa | Montserrat González Beltrán | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 12428 | ||||
Codi INE | 12092 | ||||
Codi ARGOS de municipis | 12092 | ||||
Lloc web | puebladearenoso.es… |
La Pobla d'Arenós (en castellà i oficialment, Puebla de Arenoso) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Millars. Limita amb Cortes d'Arenós, Montanejos, la Font de la Reina i, a la província de Terol, amb San Agustín, Olba i Fonts de Rubiols.
Les seues característiques geogràfiques estan determinades pel riu Millars i els seus afluents que han conformat l'orografia de la vall. En la Pobla d'Arenós es pot trobar una gran varietat de paisatges: riu, pantà, barrancs, fonts, horts, boscs, coscollars i cingles. Pel que fa a la fauna, és destacable la diversitat d'espècies nidificants d'aus i palometes.
Amb una altitud que oscil·la entre els 600 m en el pantà fins als 1.013 de la muntanya Sabina o Lloma La Grana, al municipi hi ha un clima suau i benigne.
Malgrat l'existència de jaciments ibers en Los Calpes i en Cabezo, és evident que la població es va formar a partir del segle XIII en el terme del castell musulmà d'Arenós; en 1229 Zayd Abu Zayd i Jaume I (1208-1276) signen un pacte de vassallatge pel qual el moro podia ocupar tots el castells i llocs que volguera dintre del territori musulmà a canvi de renunciar a qualsevol dret sobre la ciutat de València; eixe acord va provocar la revolta dels moros, que no l'acceptaven, i ocuparen el castell que acabà sent ocupat per Abú Zayd i donat a sa filla Alda, casada amb Blasco Eximénez d'Arenós (cognom que va canviar pel seu de Tarazona), fill d'Eximén Pérez de Tarazona. Posteriorment s'integrà en la Baronia d'Arenós i en 1317 rebé carta pobla per a deu pobladors.
En 1462 el castell fou assetjat per les tropes de l'Infant Jaume d'Aragó que s'hi assentaren en diverses parcel·les del territori, i donaren lloc així a noves ubicacions que componen l'actual terme; en 1464 fou finalment ocupat i enderrocat pels cristians, la baronia fou confiscada pel rei Joan II d'Aragó (1398-1479) i posteriorment passà al Ducat de Gandia i acabà en el Ducat de Vilafermosa.
Contemporàniament, el fet més dolorós en la història de la Pobla d'Arenós és la construcció del pantà, que comportà la desaparició del veí poble de Camps d'Arenós i l'expropiació de nombroses finques i cases, amb la consegüent emigració massiva dels habitants cap a la ciutat. La situació es va agreujar per la mancança d'aigua, que impedix omplir el pantà en la seua totalitat amb el risc de lliscament dels seus vessants i la gens estrafolària possibilitat que la Pobla puga ser engolida pel desplaçament de terres que en comporta.
1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2006 |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
225 | 205 | 203 | 178 | 173 | 164 | 164 | 158 | 169 | 184 |
El cultiu de l'ametler i de l'olivera, la ramaderia bovina, ovina i avícola i l'apicultura són els sectors econòmics del poble, que manca absolutament de qualsevol indústria.
Des de 2020 l'alcalde de la Pobla d'Arenós és Mateo Luna Benedicto, d'Agrupación Electoral Puebla Calpes Monzona Cantos (AEPCMC).[1]
Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
---|---|---|---|---|
1979–1983 | Vicente Benedicto Genaro | UCD | 19/04/1979 | -- |
1983–1987 | Joaquín Lercha Morte | AP-PDP-UL-UV | 28/05/1983 | -- |
1987–1991 | Mateo Navarro Gimeno | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
1991–1995 | Perpetua Salvador Forés | PP | 15/06/1991 | -- |
1995–1999 | Pedro Moliner Zarzoso | PP | 17/06/1995 | -- |
1999–2003 | Jaime Andrés Pérez | PP | 03/07/1999 | -- |
2003–2007 | Juan M. Collado Salvador | PSPV-PSOE | 14/06/2003 | -- |
2007–2011 | Eusebio Boronat Calpe | PP | 16/06/2007 | -- |
2011–2015 | Montserrat González Beltran | PP | 11/06/2011 | -- |
2015–2019 | Montserrat González Beltran | PP | 13/06/2015 | -- |
2019-2023 | Joan Piñana Mormeneo Mateo Luna Benedicto |
AEPCMC[a] AEPCMC |
15/06/2019 09/06/2020 |
Dimissió/renúncia -- |
Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
Fonts: Generalitat Valenciana[1] |
Estava format per arcs de carreus que subjectaven els cables metàl·lics que sustentaven l'entramat de biguetes metàl·liques i passarel·la de fusta. Antigament era un pont que unia un camí real de la Pobla d'Arenós a Cortes d'Arenós. El 2006 va ser destruït per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
Hi ha altres fonts com són les de la Serrana, la Salud, la Umbría, los Caños i San Miguel.