Lambert Massart

Plantilla:Infotaula personaLambert Massart
Imatge
Fotografisch portret van Lambert Massart. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 juliol 1811 Modifica el valor a Wikidata
Lieja (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 febrer 1892 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
rue de la Chaussée-d'Antin (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Montmartre, 22 Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatoire de Paris (1829–) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióSolista, professor
OcupadorConservatoire de Paris (1843–1890) Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsRodolphe Kreutzer Modifica el valor a Wikidata
AlumnesFritz Kreisler, Pablo Sarasate, Henryk Wieniawski, Eugène Ysaÿe, Charles Martin Loeffler, Martin-Pierre Marsick, Camille Urso, Alfred De Sève, Marietta Felicitat Tua, Léon Reynier, Victor Chéri, Isidor Lotto, Henri Berthelier i Antoine Taudou Modifica el valor a Wikidata
Influències
InstrumentViolí
Company professionalLouise Aglae Masson, pianista
Família
CònjugeLouise Aglaé Massart Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 7c8a50fc-4a2f-4a91-83e6-6922dd6cf838 IMSLP: Category:Massart,_Lambert Modifica el valor a Wikidata

Lambert Massart (Lieja, Bèlgica, 19 de juliol de 1811 - París, 13 de febrer de 1891) fou músic i professor de violí belga.

Fou deixeble de Kreutzer, i des de 1843 professor de violí al Conservatoire de Paris on va tenir alumnes com Pier Adolfo Tirindelli,[1] Franz Ries,[2] Martin Pierre Marsick, Heinrich Gotllieb Noren,[3] Wienawski, Marsick, Alessandro Luigini, František Ondříček[4] i d'altres. La seva esposa Louise Aglae Masson (1827-1887), fou una pianista excel·lent i nomenada professora el 1875 del Conservatori per a substituir a Farrenc.

Bibliografia

[modifica]
  1. ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. IV, pàg. 1459. (ISBN 84-7291-226-4)
  2. ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. IV, pàg. 1213. (ISBN|84-7291-226-4)
  3. ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 38, pàg. 1084 (ISBN 84-239-4538-3)
  4. ↑ Edita Enciclopèdia Espasa, vol. 39, pàg. 1263. (ISBN 84-239-4539-1)