Laureà López Rodó
.svg&lang=ca){kind=small}
Laureà[2] López Rodó (Barcelona, 18 de novembre de 1920 - Madrid, 11 de març de 2000) fou un polític, jurista, catedràtic i advocat català. Va ser ministre durant el franquisme i la transició espanyola.
Biografia
[modifica]Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona i es doctorà a la Universitat Complutense de Madrid després de la Guerra Civil. El 1945 va obtenir la càtedra de Dret Administratiu de la Universitat de Santiago de Compostel·la i el 1961 es va traslladar a Madrid. Primer falangista durant la seva joventut (1935) i després membre de l'Opus Dei des de 1941 [1]
Destacat membre de l'Opus Dei, el seu ascens polític fou paral·lel al creixement de la influència política d'aquest institut religiós en els anys cinquanta dins del règim franquista i, més endavant, també en la incipient oposició al règim, amb personatges com Rafael Calvo Serer i Antonio Fontán.
La seva germana Maria Dolors López Rodó es va casar amb Casimiro Molins Ribot [3]
Trajectòria durant el franquisme
[modifica]Considerat com un dels principals propulsors de la política de desenvolupament dels anys seixanta a Espanya, la seva carrera política sempre va estar molt unida a la persona de l'almirall Luis Carrero Blanco. El 1956 fou nomenat secretario general técnico de la Presidencia del Gobierno per Carrero Blanco, en aquell temps ministre de la Presidència, i va realitzar una reforma profunda de l'Administració Pública de l'Estat, a més de crear l'Escuela Nacional de Administración Pública el 1960. Des del 1962, com a Comisario del Plan de Desarrollo, càrrec que fou elevat a la categoria de ministre el 1965, fins al 1973 dirigeix la preparació i aplicació dels tres Planes de Desarrollo que significaren un important creixement de l'economia espanyola. El juny de 1973, en ser nomenat Carrero Blanco President del Govern, es convertí en ministre d'Afers exteriors, càrrec en el qual només va estar uns mesos a causa de l'assassinat de Carrero el desembre d'aquell mateix any. Entre 1974 i 1975 va ser ambaixador a Viena.
L'etapa democràtica
[modifica]Després de la mort de Franco, participa en el procés de reforma i transició política, tot fundant Acció Regional, partit que posteriorment es va integrar en Aliança Popular, la coalició conservadora precedent de l'actual Partit Popular. Aquesta coalició, encapçalada per Manuel Fraga, no va assolir els resultats esperats a les primeres eleccions democràtiques de juny de 1977, però López Rodó va ser elegit diputat al Congrés dels Diputats per Barcelona i va participar activament amb esmenes a l'elaboració de la Constitució espanyola com a membre de la Comisión de Asuntos Constitucionales y Libertades Públicas.
L'any 1978 en representació del seu partit fou un dels membres de la Comissió dels Vint que al parador de Sau, les Masies de Roda, redactà l'avantprojecte de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979. Va fer una important aportació de tècnica jurídica de dret administratiu i dret polític, mentre que alhora sovintejava les seves recances vers els anhels autonòmics de la majoria.[4]
Posteriorment, l'any 1979, fou elegit de nou diputat per Barcelona al Congrés dels Diputats. El 1980 abandona la política i es reincorpora a la seva càtedra de la Universitat Complutense de Madrid i a l'exercici de l'advocacia. Després fundà el Club Conservador de Barcelona i la Fundació Codespa.
Convertit en un dels personatges més importants de la segona meitat del franquisme, era ferm partidari de la modernització del règim i de la seva evolució cap a una monarquia parlamentària similar a altres democràcies occidentals, i es va convertir en un dels més ferms partidaris del nomenament del llavors Príncep Joan Carles com a successor del general Franco al capdavant de la Jefatura del Estado. Va ser un dels més rellevants membres del grup dels anomenats "tecnòcrates".
Va ser acadèmic de número de la Real Academia de Jurisprudencia y Legislación (1984), de la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas (1963) i de la Real Academia de Ciencias Económicas y Financieras (1979). Doctor honoris causa per la Universitat de Coimbra i per la Universitat d'Aix-Marsella; conseller de número del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (1953); conseller del Consejo Internacional de Ciencias Sociales de la UNESCO (1981); membre de l'Asociación Internacional de Derecho Comparado; president del Comité Ejecutivo del Instituto Internacional de Ciencias Administrativas (1977 a 1983), i altres nombroses ocupacions en la seva activitat dins els àmbits de les corporacions científiques i juridicoadministratives.
El 1992 va estar implicat en els pagaments de la caixa B del PP [2]
És autor d'un gran nombre de publicacions, articles i treballs sobre teoria política i juridicoadministrativa, i també promotor d'importants avantprojectes i projectes de llei.
Obres
[modifica]- El Coadyuvante en lo Contencioso-administrativo, Madrid,1943
- El Patrimonio Nacional, Madrid, 1954
- Justicia y Administración en el Reino Unido, Madrid, 1958
- Estructura y funciones de la Administración Financiera, Madrid, 1963
- La Administración Pública y las transformaciones socio-económicas, Madrid, 1963
- Política y Desarrollo, Madrid, Aguilar, 1970
- Nuevo horizonte del Desarrollo, Aguilar, 1972
- La larga marcha hacia la monarquía, Barcelona, Noguer, 1977, 5a, 691 pàgs.
- Aspectos económicos y fiscales de la autonomía, Barcelona, 1979
- Las autonomias, encrucijada de España, Aguilar, 1980
- Estado y Comunidades Autónomas, Abella, 1984
- Testimonio de una Política de Estado, Planeta, 1987
- Ambigüedadessysilencios de la Constitución (1988)
- Memorias (I), Esplugues de Llobregat, Plaza & Janés, 1990, 1a, 789 pàgs.
- Memorias:(II) Años decisivos, Espluges de Llobregat, Plaza & Janés, 1991, 1a, 730 pàgs.
- Memorias:(III) El principio del fin, Esplugues de Llobregat, Plaza & Janés, 1992, 1a, 736 pàgs.
- Memorias:(IV) Claves de la Transición, Plaza & Janés, 1993
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Governs d'Espanya 1931-2008
- ↑ «Laureà López Rodó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Galtés, Mar. «El poder del cemento». La Vanguardia. [Consulta: 19 gener 2019].
- ↑ Cf. Jaume Sobrequés i Callicó, L'Estatut de la Transició, Barcelona 2010
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Pere Gual i Villalbí |
Ministre sense cartera 1965-1967 |
Succeït per: Desapareix |
| Precedit per: Nou càrrec |
Ministre de Planificació pel Desenvolupament 1967-1973 |
Succeït per: Cruz Martínez Esteruelas |
| Precedit per: Gregorio López-Bravo de Castro |
Ministre d'Afers Exteriors d'Espanya 1973-1974 |
Succeït per: Pedro Cortina Mauri |
| Premis i fites | ||
| Precedit per: Severino Aznar Embid |
 Medalla 16 1960-2000 |
Succeït per: Sebastián Martín-Retortillo Baquer |
| Precedit per: Francisco Fornés Rubió |
 Acadèmic de la RACEF Medalla 17 1979-2000 |
Succeït per: Aldo Olcese Santonja |
| Cap de l'Estat |  | |
|---|---|---|
| Vicepresident del Govern | ||
| Subsecretari de la Presidència | ||
| Ministres | Camilo Alonso Vega (Governació) • Juan José Espinosa San Martín (Hisenda) • Jesús Romeo Gorría (Treball) • Fernando María Castiella (Afers Exteriors) • Antonio María de Oriol y Urquijo (Justícia) • Camilo Menéndez Tolosa (Exèrcit) • José Daniel Lacalle Larraga (Aire) • Pedro Nieto Antúnez (Marina) • Gregorio López-Bravo de Castro (Indústria) • Faustino García-Moncó Fernández (Comerç) • Federico Silva Muñoz (Obres Públiques) • Adolfo Díaz-Ambrona Moreno (Agricultura) • José María Martínez y Sánchez-Arjona (Habitatge) • Manuel Lora-Tamayo Martín (Educació) • Manuel Fraga Iribarne (Informació i Turisme) • José Solís Ruiz (Secr. Gral. del Movimiento) • Laureà López Rodó (sense cartera) | |
(← IX FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← XI FRANCO) | ||
| Cap de l'Estat | | |
|---|---|---|
| Vicepresident del Govern | ||
| Ministres | Camilo Alonso Vega (Governació) • Juan José Espinosa San Martín (Hisenda) • Jesús Romeo Gorría (Treball) • Fernando María Castiella (Afers Exteriors) • Antonio María de Oriol y Urquijo (Justícia) • Camilo Menéndez Tolosa (Exèrcit) • José Daniel Lacalle Larraga (Aire) • Pedro Nieto Antúnez (Marina) • Gregorio López-Bravo de Castro (Indústria) • Faustino García-Moncó Fernández (Comerç) • Federico Silva Muñoz (Obres Públiques) • Adolfo Díaz-Ambrona Moreno (Agricultura) • José María Martínez y Sánchez-Arjona (Habitatge) • Manuel Lora-Tamayo Martín/José Luis Villar Palasí (Educació) • Manuel Fraga Iribarne (Informació i Turisme) • José Solís Ruiz (Secr. Gral. del Movimiento) • Laureà López Rodó (Comissari del Pla de Desenvolupament) | |
(← X FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← XII FRANCO) | ||
| Cap de l'Estat | | |
|---|---|---|
| Vicepresident del Govern | ||
| Ministres | Tomás Garicano Goñi (Governació) • Alberto Monreal Luque (Hisenda) • Licinio de la Fuente de la Fuente (Treball) • Gregorio López-Bravo de Castro (Afers Exteriors) • Antonio María de Oriol y Urquijo (Justícia) • Juan Castañón de Mena (Exèrcit) • Julio Salvador y Díaz-Benjumea (Aire) • Adolfo Baturone Colombo (Marina) • José María López de Letona (Indústria) • Enric Fontana Codina (Comerç) • Federico Silva Muñoz/Gonzalo Fernández de la Mora (Obres Públiques) • Tomás Allende y García-Baxter (Agricultura) • Vicente Mortes Alfonso (Habitatge) • José Luis Villar Palasí (Educació) • Alfredo Sánchez Bella (Informació i Turisme) • Torcuato Fernández Miranda Hevia (Secr. Gral. del Movimiento) • Laureà López Rodó (Comissari del Pla de Desenvolupament) • Enrique García-Ramal y Cellalbo (Relacions Sindicals) | |
(← XI FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← XIII FRANCO) | ||
| Cap de l'Estat | | |
|---|---|---|
| President del Govern | ||
| Vicepresident de govern | Torcuato Fernández Miranda Hevia (Secr. Gral. del Movimiento) • | |
| Ministres | Carlos Arias Navarro (Governació) • Antonio Barrera de Irimo (Hisenda) • Licinio de la Fuente de la Fuente (Treball) • José María Gamazo y Manglano (Presidència) • Laureà López Rodó (Afers Exteriors) • Francisco Ruiz-Jarabo y Baquero (Justícia) • Francisco Coloma Gallegos (Exèrcit) • Julio Salvador y Díaz-Benjumea (Aire) • Gabriel Pita da Veiga y Sanz (Marina) • José María López de Letona (Indústria) • Agustín Cotorruelo Sendagorta (Comerç) • Gonzalo Fernández de la Mora (Obres Públiques) • Tomás Allende y García-Baxter (Agricultura) • José Utrera Molina (Habitatge) • Julio Rodríguez Martínez (Educació) • Fernando de Liñán y Zofio (Informació i Turisme) • Cruz Martínez Esteruelas (Comissari del Pla de Desenvolupament) • Enrique García-Ramal y Cellalbo (Relacions Sindicals) | |
(← XII FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← XIV FRANCO) | ||
| Barcelona | Macià Alavedra i Moner · Josep Andreu i Abelló · Heribert Barrera i Costa · Juli Busquets i Bragulat · Dolors Calvet i Puig · Anton Cañellas i Balcells · Vicenç Capdevila Cardona · Carlos Cigarrán Rodil · Josep Espinet Chancho · Luis Fuertes Fuertes · Cipriano García Sánchez · Carlos Güell de Sentmenat · Rodolf Guerra i Fontana · Antoni Gutiérrez Díaz · Manuel Jiménez de Parga Cabrera · Gregorio López Raimundo · Laureà López Rodó · Eduardo Martín Toval · Marta Mata i Garriga · Raimon Obiols i Germà · Ángel Manuel Perera Calle · Jordi Pujol i Soley · Juan de Dios Ramírez Heredia · Juan Ramos Camarero · Francesc Ramos i Molins · Joan Reventós i Carner · Josep Maria Riera i Mercader · Miquel Roca i Junyent · Carles Sentís i Anfruns · Jordi Solé i Tura · Ramón Trías i Fargas · Josep Maria Triginer i Fernández · Josep Verde i Aldea · Marcel·lí Moreta i Amat · Miguel Núñez González |  |
|---|---|---|
| Tarragona | ||
| Lleida | ||
| Girona | ||
.svg){kind=small}