Fitxa | |
---|---|
Direcció | Jean-Loup Hubert |
Protagonistes | |
Producció | Farid Chaouche (en) i Jean-François Lepetit |
Dissenyador de producció | Thierry Flamand |
Guió | Jean-Loup Hubert |
Dissenyador de so | Bernard Aubouy |
Fotografia | Claude Lecomte |
Muntatge | Raymonde Guyot |
Vestuari | Annick François (en) |
Distribuïdor | Miramax Films, Sonet Film i Dianafilmi (en) |
Dades i xifres | |
País d'origen | França |
Estrena | 25 març 1987 |
Durada | 100 min i 104 min |
Idioma original | francès |
Color | en color |
Descripció | |
Gènere | drama |
Lloc de la narració | Loira Atlàntic |
Premis i nominacions | |
Premis | |
Le Grand Chemin és una pel·lícula francesa dirigida per Jean-Loup Hubert, estrenada el 1987, lliurement inspirada en la infància del seu director.
Durant la 13a cerimònia dels César, la pel·lícula va guanyar el César al millor actor per Richard Bohringer i el del César a la millor actriu per a Anémone.
Estiu 1959. Claire, una jove mare embarassada abandonada pel seu marit, confia el seu fill Louis de 9 anys a la seva amiga d'infància Marcelle que viu a Rouans, un petit poble a l'oest de Nantes, abans de tornar a París per donar a llum.
Al principi reticent i trist, el jove parisenc descobreix ràpidament la vida al camp gràcies a Martine, el seu primer amor, una veïna entremaliada i descarada: junts fan les mil i una. Martine presenta en Louis les seves bromes i jocs.
A poc a poc, en Louis també agafa afició al Pelo, el marit de la Marcelle, però nota tensions en la seva relació: el Pelo beu molt i la Marcelle no sembla gaire contenta. Quan veu aquest darrer visitant una tomba al cementiri, Louis descobreix que Marcelle i Pelo han quedat marcats per la pèrdua del seu fill, Jean-Pierre, que va néixer mort deu anys abans.
Finalment, la presència del jove els permetrà fer un nou començament.[1]
A la 13a cerimònia dels César de 1988[3] fou nominada a les categories de millor pel·lícula, millor director i guionista per Jean- Loup Hubert i millor muntatge per Raymonde Guyot, i va buanyar el César al millor actor (Richard Bohringer) i el César a la millor actriu (Anémone. També fou nominada al Premi del National Board of Review a la millor pel·lícula estrangera[4]