Leonid Kreutzer

Plantilla:Infotaula personaLeonid Kreutzer

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 març 1884 Modifica el valor a Wikidata
Sant Petersburg (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 octubre 1953 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Tòquio (Japó) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaYahashira Cemetery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatori de Sant Petersburg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópianista, director d'orquestra Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsAleksandr Glazunov i Anna Iéssipova Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeToyoko Kreutzer Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: c472c297-71dc-4e45-b172-14479c3f826e IMSLP: Category:Kreutzer,_Leonid Modifica el valor a Wikidata

Leonid Kreutzer (Sant Petersburg, 13 de març de 1884 - Tòquio, 30 d'octubre de 1953) va ser un pianista rus.

Vida i carrera

[modifica]

Kreutzer va néixer a Sant Petersburg en el si d'una família jueva. Va estudiar composició amb Aleksandr Glazunov i piano amb Anna Iéssipova. Va ser un professor de piano molt influent a l'Acadèmia de Música de Berlín ("Berliner Hochschule für Musik"), juntament amb Egon Petri. Entre els estudiants de Kreutzer hi havia Władysław Szpilman, Hans-Erich Riebensahm, Vladimir Horbowski, Karl-Ulrich Schnabel, Franz Osbor, Boris Berlin, Ignace Strasfogel, Franz Reizenstein i Grete Sultan.

Leonid Kreutzer també va oferir recitals en solitari musicalment i tècnicament exigents, dedicats principalment a compositors o temes específics. En alguns d'aquests, especialment al juny de 1925, va interpretar obres de contemporanis o compositors moderns i avantguardistes del seu temps o del passat recent com César Franck, Claude Debussy, Paul Hindemith i Paul Juon.

Els nazis el van assenyalar com a enemic cultural: juntament amb Frieda Loebenstein, és el de dos pianistes el nom dels quals apareix en una llista de "tasques d'ordenació" ("Aufräumungsarbeiten") compilada per "Kampfbund für deutsche Kultur" de Rosenberg. ("Battle-Union for German Culture"). Va emigrar el 1933 a Tòquio, Japó. També és conegut com a editor de les obres de Chopin a l'"Ullstein-Verlag". Va escriure una de les primeres obres sobre l'ús sistemàtic del pedal del piano ("Das normale Klavierpedal vom akustischen und ästhetischen Standpunkt", 1915). Un dels seus estudiants va ser la pianista sorda Ingrid Fuzjko Hemming,[1] i el director d'orquestra i pianista Heinrich Steiner. Hi ha pianos construïts amb el seu nom al Japó.

Kreutzer es va casar amb una de les seves alumnes;[1] la seva filla és la soprano Ryoko Kreutzer.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 "Fujiko Hemming, pianista sord". Diari de Kyoto. 26 d'octubre de 2011.

Fonts

[modifica]
  • Wolfgang Rathert i Dietmar Schenk (eds.). Pianisten in Berlin: Klavierspiel und Klavierausbildung seit dem 19. Jahrhundert. Hochschule der Künste Berlin Archiv, vol. 3. Berlín, 1999.

Bibliografia

[modifica]
  • Bredow, Moritz von. 2012. "Rebellische Pianistin. Das Leben der Grete Sultan zwischen Berlin und New York". (Biografia). Schott Music, Mainz, Alemanya. ISBN 978-3-7957-0800-9 (Conté una imatge inèdita de Leonid Kreutzer i referències importants al seu treball com a professor de piano a Berlín).