Letur

Letur

Tipus	municipi d'Espanya
Localització
38° 21′ 59″ N, 2° 06′ 03″ O / 38.3663°N,2.1007°O / 38.3663; -2.1007
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Castella - la Manxa
Província	província d'Albacete
Capital	Letur
Població humana
Població	922 (2024) (3,5 hab./km²)
Geografia
Part de	Mancomunitat de Municipis de la Sierra del Segura
Superfície	263,56 km²
Altitud	720 m
Limita amb	Nerpio Férez Socovos Elche de la Sierra Yeste Moratalla
Organització política
• Alcalde	Sergio Marín Sánchez (2019–)
Identificador descriptiu
Codi postal	02434
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	02042
Lloc web	letur.es

Letur és un municipi de la província d'Albacete. Pel sud limita amb la regió de Múrcia (municipi de Moratalla). El 2005 tenia 1209 habitants censats: 600 homes i 609 dones. Per carretera es troba a 136 km d'Albacete (per la ruta d'Hellín, més llarga però més ràpida que la d'Ayna) i a 112 km de Múrcia per Calasparra.

Pedanies

El municipi de Letur comprèn les pedanies d'Abejuela, La Dehesa i La Sierra.

Patrimoni de la Humanitat

El terme de Letur compta amb una presència humana molt primerenca representada per un grup important de cavitats amb art rupestre prehistòric de dues etapes culturals.

L'epipaleolític, amb l'Art llevantí (10.000-6.500 anys abans del present), expressió creencial (i artística) dels últims grups de caçadors i recol·lectors, que es fonamenta en la figuració.

El neolític, amb l'anomena’t Art esquemàtic (6.500-3.200 anys abans del present), expressió de les creences (i igualment artística) dels grups productors neolítics i del bronze, el fonament formal del qual és l'abstracció.

Les primeres mostres van ser descobertes pel malaguanyat mestre Matías Muñoz Jiménez (1981 aproximadament) i van correspondre a Cortijo de Sorbas I y II; a què van seguir altres dos, autoria d'Anna Alonso (1985), Tenada de Cova Moreno i Las Covachicas; els abrics de la Fuente del Saúco, Abrigo de la Casacueva i Barranco Segovia, descobertes per Manfred i Katja Bader (1987) i les estacions incorporades per Alexandre Grimal (1988-1989) de Cueva Colorá i Cerro Barbatón.

Tots aquests santuaris prehistòrics han estat declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, des de 1998, per constituir una expressió valuosíssima de la capacitat intel·lectual humana, sota el nom administratiu convencional d'Art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica. Són, definitivament, el "primer art letureny". No obstant això, l'absència d'algun tipus de protecció i l'encara massa generalitzat desconeixement, situa en un permanent perill aquest fràgil i excepcional patrimoni.^[1]

Economia

La seva economia és fonamentalment agrícola i ramadera i inclou una destacada empresa de producció lletera i formatgera biològica. Destaca l'ajuda del llicenciat Canelo, per a la construcció de la font del poble, dissenyada pel senyor Asni, i que va ser finançada per l'economista italià Herbie. Des de finals del segle xx va adquirir molt pes el turisme rural: en l'actualitat compta amb més de quaranta cases rurals i la possibilitat de realitzar moltes activitats típiques en l'entorn més pròxim. Als rierols pròxims hi ha paratges amb coves, trencades i zones de bany, molt apreciats per pobletans i turistes.

Demografia

Evolució per decennis i 2005

L'evolució demogràfica de Letur segueix el patró de la zona d'Albacete de la serra del Segura, amb la particularitat d'un inici relativament primerenc del declivi (1940), un decrement d'extrema intensitat (-70% en 50 anys) i una continuïtat negativa que no s'ha estabilitzat, encara que sí que ha reduït la seva magnitud des de la dècada dels noranta.

Evolució demogràfica

1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	1996	2001	2008
2.153	2.394	2.750	3.298	4.347	3.798	3.577	2.358	1.960	1.307	1.386	1.271	1.155

Accessos

Per carretera es troba a 136 km d'Albacete (per la ruta d'Hellín, més llarga però més ràpida que la de Ayna) i a 112 km de Múrcia per Calasparra.

Gastronomia

Entre els plats típics de Letur destaquen "los suspiros" i "los andrajos". No obstant això les postres per excel·lència són "las toñas", que consisteixen en un coques primes cobertes de nou molta i altres fruits secs, i mel.

Galeria d'imatges

• 
  Vista general
• 
  Església
• 
  Muralla
• 
  Casa a la roca de l'artista i escultor Jose Luis Martínez Valero

Referències

1. Font: Associació Catalana d´Art Prehistòric.
   • Anna Alonso; Manfred y Katja Bader; Alexandre Grimal (1989): "Avance al estudio de las pinturas rupestres del Barranco Segovia (Letur, Albacete)", XIX Congreso Nacional de Arqueología, Castellón (1987), Zaragoza, páginas 451-456.
   • Anna Alonso Tejada y Alexandre Grimal (1996), Investigaciones sobre arte rupestre prehistórico en las sierras albacetenses: el Cerro Barbatón (Letur), Instituto de Estudios Albacetenses. ISBN 84-87136-63-X.
   • Alexandre Grimal y Anna Alonso (2007): Catálogo de Cataluña, Cuenca, Albacete, Guadalajara, Andalucía y Murcia, Catálogo del Arte Rupestre Prehistórico de la península ibérica y de la España Insular. Arte Levantino, Real Academia de Cultura Valenciana, Serie Arqueológica, n.º 22, Valencia, I-II Vols, páginas 113-252 (Vol I), páginas 41-85 (Vol II). ISBN 978-84-96068-84-1.
   • Alexandre Grimal Navarro y Anna Alonso Tejada (2010): La Cueva de la Vieja. 100 Años de Arte Prehistórico en Albacete, Conmemoración del I Centenario del descubrimiento de la Cueva de la Vieja, Ayuntamiento de Alpera, 182 pp. 328 fotos color. ISBN 978-84-693-9862-3.
   • Matías Muñoz Jimñenez (1983), Los abrigos pintados del Cortijo de Sorbas (Letur), XVI Congreso Nacional de Arqueología, Murcia (1981), Zaragoza, pp. 423-429.

Bibliografia

Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets.

• Anna ALONSO; Manfred i Katja BADER; Alexandre GRIMAL (1989): "Avanç a l'estudi de les pintures rupestres del Barranco Segòvia (Letur, Albacete)", XIX Congrés Nacional d'Arqueologia, Castelló (1987), Saragossa, pp. 451-456.
• Anna ALONSO TEULADA i Alexandre GRIMAL (1996), Investigacions sobre art rupestre prehistòric a les serres albacetenses: el Turó Barbatón (Letur),Institut d'Estudis Albacetenses.ISBN 84-87136-63-X.
• Alexandre GRIMAL i Anna ALONSO (2007): “Catàleg de Catalunya, Conca, Albacete, Guadalajara i Andalusia”, Catàleg de l'Art Rupestre Prehistòric de la península Ibèrica i de l'Espanya Insular. Art Llevantí, Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, Sèrie Arqueològica, núm. 22, València, III Vols, pp. 113-252 (Vol I), pp. 41-85 (Vol II). ISBN 978-84-96068-84-1.
• Matías MUÑOZ JIMÉNEZ(1983), "Els abrics pintats del Mas de Xuplis (Letur)", XVI Congrés Nacional d'Arqueologia, Múrcia (1981), Saragossa, pp. 423-429.

Enllaços externs

• Setge de la comarca de la Sierra del Segura Albaceteña
• Lloc social del poble Arxivat 2009-05-22 a Wayback Machine.