Liliane Berton

Plantilla:Infotaula personaLiliane Berton
Biografia
Naixement(fr) Liliane Léone Berton Modifica el valor a Wikidata
11 juliol 1924 Modifica el valor a Wikidata
Bully-les-Mines (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 abril 2009 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
13è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
FormacióRegional Conservatory of Lille (en) Tradueix
Conservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant d'òpera Modifica el valor a Wikidata
VeuSoprano Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1169641
Musicbrainz: 6e424ef4-7f91-4ed0-832c-2d9ec0fac444 Discogs: 1361021 Modifica el valor a Wikidata

Liliane Berton (Bully-les-Mines, 11 de juliol de 1924 - 13è districte de París, 22 d'abril de 2009) va ser una soprano francesa, coneguda principalment als escenaris d'òpera, però també activa en enregistraments radiofònics i com a professora.[1]

Carrera

[modifica]

Encara que considerada una intèrpret dramàtica, després dels estudis vocals en el Conservatori de Lilla i el Conservatori de París, va debutar a l'Òpera de Marsella com a Blonde a Die Entführung aus dem Serail.[2]

Berton va ser contractada per la RTLN, i va fer el seu debut a París a l'Òpera com a Siebel a Faust el 8 de setembre de 1952, abans d'aparèixer en l'estrena de Dolorès de Michel-Maurice Lévy a l'Opéra-Comique el 7 de novembre de 1952.[2][3]

La seva carrera va abastar molts papers de soprano més lleugers en el repertori: l'Amour, Fatime (Les Indes galantes), Sophie (Werther), Poussette (Manon), Xenia (Borís Godunov), Rosina (Il barbiere di Siviglia, en francès), Eurídice. (Orfeu i Eurídice), Sophie (Der Rosenkavalier) i Chérubin i Susanna (Les noces de Fígaro).

El 1957 va crear el paper de Soeur Constance en l'estrena francesa de Dialogues des Carmélites de Francis Poulenc.

A més de París, va cantar amb freqüència a les cases provincials franceses, així com en els festivals d'Ais de Provença, Edimburg, Glyndebourne i els Països Baixos, i a Rio de Janeiro, Buenos Aires, Lisboa i Londres.[2]

Cap a 1966 la seva carrera va passar d'actuar a ensenyar, en el Conservatori de París, amb Gabriel Bacquier, mentre cantava ocasionalment repertori i operetes.[2]

A més de Dialogue des Carmélites va deixar enregistraments d'altres òperes, moltes operetes i melodies de Poulenc.

Es va casar amb René Charrière del grup «Les garçons de la rue» el 1952. Va patir un vessament cerebral El 2005.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Machart R. Obituary: Liliane Berton. Le Monde, 14 Maig 2009.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Gourret J. Dictionnaire des cantatrices de l'Opera de Paris. Editions Albatros, Paris, 1987.
  3. ↑ Wolff S. Un demi-siècle d'Opéra Comique (1900-1950). André Bonne, Paris, 1953.