Tipus | família lingüística |
---|---|
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües paleosiberianes | |
Distribució geogràfica | |
Codis | |
Codi Glottolog | yeni1252 |
Les llengües ienisseianes formen una família lingüística hipotètica que pertany al conjunt de les llengües paleosiberianes. Les llengües d'aquesta família es parlen a Sibèria Occidental, al llarg del curs del riu Ienissei, al krai de Krasnoiarsk.
L'antic nom de la família, derivat de l'antic nom de la llengua quet, era ienissei-ostiak. Aquest nom pot provocar confusió, atès que l'ostiak és l'antic nom per a l'khanti, llengua que pertany a la família ugrofinesa, i per tant, uraliana.
Només han sobreviscut les llengües quet, amb aproximadament 500 parlants el 1989, i el iug, amb menys de 5 parlants.
Es té coneixement de cinc llengües que actualment s'adscriuen a la família ienisseiana, de les quals avui dia només es parla una: les altres quatre desaparegueren entre els segles XVIII i xix, tot i que se n'han conservat alguns testimonis que permeten classificar-les:
Pertanyen a les llengües ienisseianes meridionals:
Pertanyen a les llengües ienisseianes septentrionals:
Els parlants d'aquestes llengües canviaren al rus, com és el cas dels arin, o a les llengües turqueses, com els kots.
El quet (els parlants l'anomenen ostigan) és una llengua tonal, amb cinc tons diferents i una estructura fonètica poc comuna. El 1930, 1988 i 1991 es crearen alfabets per a aquesta llengua, l'últim basat en l'escriptura ciríl·lica. S'han realitzat esforços per introduir la llengua a les llars d'infants i als col·legis. Tanmateix, l'estatus social de la llengua és força baix, i això fa que no se'n creïn nous parlants, cosa que fa que sigui una llengua en perill d'extinció.
El març del 2008, Edward Vajda, de la Universitat Western Washington, publicà un treball en què plantejà l'evidència lèxica i morfològica que apuntaria a una relació entre les llengües ienisseianes amb la família na-dené d'Amèrica del Nord. Tot i que aquest treball comptà amb una bona recepció entre alguns especialistes, Lyle Campbell ha fet una crítica sobre la proposta de Vajda i mostra que l'evidència no és gens sòlida, per tant cal que es continuï estudiant abans de considerar la relació entre aquestes dues famílies lingüístiques.[1]
Els numerals en diferents llengües ienisseianes són:[2][3]
GLOSA | Ienissei septentrional | Ienissei meridional | |||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Quet | Iug | Pumpokol | PROTO- YENISEI N. |
Kott | Arin | PROTO- YENISEI S. | |
'1' | qɔˀk (an.) qūsʲ (in.) |
χɔˀk (an.) χus̝~qusʲ (in.) |
χúta | *qūča (*qūša) |
huːča | qúsej | *qūča (*qūšaj) |
'2' | ɨ̄n | ɨ̄n | híneaŋ | *hin- | iːna | kína | *xina |
'3' | dɔˀŋ | dɔˀŋ | dóŋa | *doŋa | toːŋa | toŋa | *toŋa |
'4' | sʲīk | sik | cía-ŋ | *šiga | šégaŋ | šaja | *šaj-ga |
'5' | qāk | χak | χej-laŋ | *qal-ga | χeːgä | qala | *qaj-ga *qala |
'6' | ā ~ à | aʰː / aˑ | ággiaŋ | *ag- | χel-uːča | ögga | *5+1 *ög-ga |
'7' | ɔˀn | ɔˀn | ón'aŋ | *on- | χel-iːna (= 5 + 2) |
in'a | |
'8' | ɨnam bənʲsʲaŋ qō (= 10 - 2) |
(bɔsim) | hinbásiaŋ | *10-2 | χal-toːŋa (= 5 + 3) |
kinamančau (= 10 - 2) |
|
'9' | qusʲam bənʲsʲaŋ qō (= 10 - 1) |
(dɛbet) | χúta hamósa χajáŋ |
*10-1 | čumu-aːga | kusamančau | *10-1 |
'10' | qō | χo | χajáŋ | *qo- | haːga | qoa | *qo-ga |
Les diferències en el numeral '1' es refereixen a la diferència de gènere: animat/inanimat. Els termes entre parèntesis per al iug indiquen que es tracta de préstecs lèxics procedents del rus.