Biografia | |
---|---|
Naixement | 24 maig 1914 València |
Mort | 12 març 1984 (69 anys) Madrid |
Causa de mort | malaltia |
Sepultura | Cementiri General de València |
Activitat | |
Ocupació | director de cinema, advocat, guionista |
Activitat | 1942 - 1972 |
Família | |
Pare | Lluís Lúcia i Lúcia |
|
Lluís Lúcia i Mingarro[1] (València, 24 de maig de 1914 - Madrid, 15 de març de 1984) va ser advocat, cap de producció, guionista i director de cinema valencià, fill del polític valencià Lluís Lúcia Lúcia i de María del Pilar Mingarro Roca.
Va estudiar dret i es va doctorar a la universitat de Madrid.[2] El seu pare coneixia la família Casanova, propietària de la productora de cinema CIFESA, i va ser a través d'ells com Luis Lucia Mingarro va entrar en CIFESA com advocat de l'empresa. Al cap de poc temps va decidir canviar el seu vestit d'advocat pel de cap de producció i guionista per a, finalment, passar a dirigir algunes de les pel·lícules més populars de l'època. Va descobrir per al cinema a actrius com Marisol, Rocío Dúrcal o Ana Belén. Va treballar també amb molts dels millors actors i actrius de l'època. Luis Lucia també va ser dibuixant i moltes de les seues caricatures van aparèixer en la premsa valenciana. Quan va començar la moda del destape es va retirar del cinema.
Les pel·lícules en les quals va intervenir i el càrrec que hi va ocupar s'exposen a continuació:
Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
---|---|---|---|
1953 | Millor director | Jeromín | Guanyador |
1960 | Millor director | El príncipe encadenado | Guanyador |
1965 | Millor guió | Zampo y yo | Guanyador |