Biografia | |
---|---|
Naixement | 29 octubre 1889 Valdepeñas (província de Ciudad Real) |
Mort | 1959 (69/70 anys) Buenos Aires (Argentina) |
Formació | Institución Libre de Enseñanza |
Activitat | |
Ocupació | professor, pedagog, traductor |
Partit | Partit Socialista Obrer Espanyol |
Família | |
Cònjuge | María Luisa Navarro Margati |
Lorenzo Luzuriaga Medina (Valdepeñas, 1889 - Buenos Aires, 1959) va ésser un pedagog i educador espanyol.
Deixeble de Francisco Giner de los Ríos i d'Ortega y Gasset, es va moure en les coordenades de Dilthey, tot i que no acceptà el seu historicisme.
El 1922 fundà la Revista de Pedagogía a Madrid.
Entre altres càrrecs va ser secretari tècnic del ministeri d'Instrucció Pública durant la Segona República Espanyola.
A l'exili fou catedràtic de les universitats de Tucumán i Buenos Aires, i director de l'editorial Losada.
La seua producció bibliogràfica és molt extensa i abraça des de la història de la pedagogia fins a la vulgarització dels nous corrents educatius.[1]