Biografia | |
---|---|
Naixement | (fr) Marie-Thérèse Badet ![]() 2 juny 1938 ![]() Arrion (França) ![]() |
Mort | 21 desembre 2024 ![]() Arrion (França) ![]() |
Sepultura | cimetière de Rion-des-Landes (avenue Frédéric-Bastiat) (fr) ![]() ![]() |
Activitat | |
Ocupació | locutora de ràdio (1996–1998), actriu (1995–2005), restauradora (1988–2015), presentadora de televisió (1983–1999), actriu de veu ![]() |
Ocupador | Sud Ràdio (1996–1998) France 3 (1983–1999) SNCF (dècada del 1960–dècada del 1980) France Bleu Gascogne (en) ![]() ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Maïté (Arrion, 2 de juny de 1938 - Arrion, 21 de desembre de 2024)[1][2] va ser una restauradora i escriptora francesa que va dirigir programes gastronòmics a France 3, inclòs La Cuisine des Mousquetaires amb Micheline Banzet-Lawton, del 1983 al 1997, i À table, del 1997 al 1999.[3]
Originària d’Arrion, Maïté va treballar com a minyona,[4] i després i durant vint-i-dos anys d'anunciadora a l'SNCF on s'encarrega d'avisar, mitjançant una trompeta, els ferrocarrils abans que arribés un tren a l'estació,[5] als departaments de Landes i Pirineus Atlàntics.[6]
L'any 1983, Maïté va ser descoberta pel director Patrice Bellot durant un reportatge sobre l'equip de rugbi d’Arrion, on acostumava a cuinar per als jugadors.[1] Poc després, va començar a presentar l'espectacle culinari La Cuisine des Mousquetaires amb Micheline Banzet-Lawton.[7]
Les diferents intervencions televisives de Maïté van donar lloc a moments de culte, en particular el seu tast molt sensual d’hortolà el 1984[8] o fins i tot una recepta durant la qual un l'anguila, una mica recalcitrant, s'havia de mostrar amb l’ajuda d’un piló de morter l'any 1992.[9]
Durant la seva carrera als mitjans, Maïté també va ser presentadora a Sud Radio i va aparèixer regularment en altres espectacles, documentals i ficció. Es pot veure notablement en dos episodis del programa C'est pas Sorcerer, tots dos titulats Le cepe à Sorcerer i emesos el 1997[10] i el 2005.[11] Presta la seva imatge a diverses marques en clips publicitaris, per al lleixiu Bonux,[12] on la seva intervenció està marcada per una rèplica que s'ha convertit en culte —«Aquí no diu pas becada!» —, les conserves William Saurin[13] o el formatge Le Rondelé.[14]
El periodista Stéphane Davet veu en l'arribada televisiva de Maïté la prefiguració d'una rehabilitació de la cuina senzilla, local i de proximitat, que posteriorment es plasma en l'auge de la bistronomia i l'èxit mediàtic de Jean-Pierre Coffe, Jean-Luc Petitrenaud, Julie Andrieu o Mory Sacko.[4]
L'any 1988, Maïté va obrir el seu primer restaurant a Arrion, on també es feien les gravacions dels seus espectacles. Acabarà tancant aquest primer establiment abans d'obrir un altre a la mateixa ciutat, Chez Maïté, que es liquidarà l’abril de 2015.[15][16]
El 1995 va protagonitzar la comèdia Le Fabuleux Destin de madame Petlet, dirigida per Camille de Casabianca, que va ser elogiada per la crítica[17] i va rebre una menció especial per la seva actuació a la XVI edició de la Mostra de València.[18]Va publicar una sèrie de llibres, VHS i DVD que giren al voltant de la cuina.
El 1959 es va casar amb Jean-Pierre Ordonez, conegut com a “Pierrot” (1936-2020).[19] El seu únic fill, Serge, va morir el 2013[20] com a conseqüència d'un càncer. Té dues nétes, Perrine (nascuda l'any 2000) i Camille (nascuda l'any 2001).[21] Camille va participar en l'emissió Objectif Top Chef el 2018.[22]