Maria Anna Mozart

Maria Anna Mozart

Biografia
Naixement	(de) Maria Anna Walburga Ignatia Mozart 30 juliol 1751 Salzburg (Sacre Imperi Romanogermànic)
Mort	29 octubre 1829 (78 anys) Salzburg (Imperi Austríac)
Sepultura	Petersfriedhof
Altres noms	Nannerl
Religió	Catolicisme
Activitat
Ocupació	pianista, compositora, clavicembalista
Gènere	Música clàssica
Influències en	Wolfgang Amadeus Mozart
Instrument	Clavicordi i violí
Família
Pares	Leopold Mozart   i Anna Maria Mozart
Germans	Wolfgang Amadeus Mozart

Maria Anna Mozart (Salzburg, 30 de juliol de 1751 - 29 d'octubre de 1829) va ser una professora de música, cantant, clavicordista, violinista, pianista i compositora dins del classicisme.^[1][2] Va ser considerada nena prodigi i un geni musical.^[3][4]

En aquesta època els escrits i obres de dones eren ignorats i es perdien. Així, ningú no ha conservat fins avui cap de les seves obres com a tals, tot i que sí les cartes amb el seu germà Wolfgang Amadeus, en les quals mostra que admirava la seva germana. No ha estat fins a l'any 2015 quan s'han publicat estudis forenses que indiquen que és autora de més de vint composicions de la seva llibreta d'apunts, que feia també servir per a ensenyar piano al seu germà, a més de tot l'escrit per la persona fins aleshores coneguda com a «Anònim 1».^[5][6]

Se sap amb seguretat que son germà va tocar peces per a piano escrites per ella i que en les seves primeres composicions hi ha la cal·ligrafia de Maria Anna.^[6]

Biografia

Maria Anna Mozart, 1785

De Maria Anna Mozart es conserva el diari personal i així és possible conèixer-ne dades biogràfiques de primera font.

Maria Anna Mozart era filla de Leopold Mozart i Anna Maria Mozart, i el seu germà petit, Wolfgang Amadeus, va seguir els seus passos. Era ell qui l'anomenava afectuosament Nannerl. Maria Anna Mozart va començar a tocar el violí als vuit anys sota el guiatge de son pare; l'any següent li va comprar un clavicèmbal i ràpidament va demostrar aptituds. Fou considerada una nena prodigi. Als dotze anys tocava amb «increïble precisió i de manera excel·lent» les partitures més difícils i era valorada com una de les persones músiques més hàbils de tota Europa.^[7]

El pare va organitzar una gira de concerts de més de tres anys per vuitanta-vuit ciutats d'Europa, durant la qual va rebre crítiques molt favorables. Se n'elogiava el virtuosisme i se la qualificava de prodigiosa i geni. A Versalles va conèixer el fill del rei francès, Lluís XV, que la va animar a compondre música, i així ho va fer, com consta en una carta del seu germà el 1770. Malgrat l'èxit artístic, la família Mozart travessava una greu crisi econòmica, així que, quan ella tenia divuit anys, son pare va decidir que Mozart era ja elegible per al matrimoni. El pare de Maria Anna va obligar-la a deixar de compondre i de tocar, i que, en canvi, es dediqués a fer classes de música a estudiants de famílies benestants per tal de poder finançar les gires del germà. Va fer-ho, sota una depressió major. Es va distanciar cada vegada més del seu pare i germà, que no la valoraven, fins al punt que, a partir de la mort del pare, la poca correspondència entre els germans parla només d'aspectes tècnics de l'herència.^[7]

Al 1784, amb trenta-tres anys es va casar amb el baró Von Berchtold i van anar a viure a Sankt Gilgen, a la regió de Salzkammergut. El 1785 va tenir un fill: va anar a parir a Salzburg i va ser criat allà pel seu avi, Leopold Mozart. No corresponia gaire poc amb son germà i no se sap gaire de la seva activitat. Tot i que els concerts públics de dones eren una excepció i hi havia una bona quantitat de senyores músics que tocaven en privat i de compositores de gran qualitat. Se sap que Mozart va compondre, però no en tenim cap obra conservada. Sí que es conserven notes i partitures relacionades amb el seu germà, hi apareix la lletra de Maria Anna Mozart però cap no n'està signada per ella. Segons Martin Jarvis, de la Charles Darwin University, «al segle xviii cap nena no gosaria, ni li seria permès, signar res».^[5] De fet, en un concert, un orgullós Wolgang Amadeus va anunciar que l'obra que havia tocat era de la seva germana, i així va despertar la ira del pare, que va ordenar públicament a Maria Anna de no tornar a compondre. En general, els llibres d'història musical han ignorat les intèrprets i compositores femenines, frustrant moltes compositores per manca de reconeixement del seu treball.^[6][8]

El 1791, quan va morir Wolfgang, Maria Anna Mozart es va encarregar de recopilar, endreçar i salvaguardar totes les seves partitures. El 1801 es va quedar vídua i va tornar a viure a Salzburg; hi feia classes. Al segle xix, les grans compositores eren, a tot estirar, únicament valorades com a germanes o esposes d'homes (Clara Schumann, Fanny Mendelssohn, Alma Mahler, etc.) fins que, cap a la fi del segle, van optar per usar pseudònims masculins (Carrie William, Edith Borroff, Jeanine Baganier, etc). El 1820, va perdre la visió, però malgrat això no va parar de ser professora de música fins a la seva mort. Va ser enterrada al cementiri de Sant Pere a Salzburg.^[3][7]

Cultura popular

Maria Anna Mozart va inspirar la pel·lícula francesa Nannerl, la germana de Mozart (2010), dirigida per René Féret i protagonitzada per Marie Féret, que aborda la discriminació i alguns altres dels problemes de gènere en la història de la música a partir de les cartes de la família Mozart .^[9]

L'any 2015 es va estrenar l'espectacle teatral The Other Mozart, de Sylvia Milo, inspirat en Maria Anna.^[10][11]

Al segle xxi s'han publicat novel·les i llibres de divulgació sobre Maria Anna Mozart, alguns d'infantils, com per exemple, For the Love of Music - The Remarkable Story of Maria Anna Mozart d'Elizabeth Rusch.^[12]

Vegeu també

• Ada Lovelace també ha estat ignorada i la seva obra perduda o atribuïda a un home, a excepció d'una suposada traducció.
• Fanny Mendelssohn va haver de publicar part de la seva obra amb el nom del seu germà; avui la resta se n'ha recuperat i forma part del repertori habitual.
• Clara Schumann, nena prodigi, pianista i compositora relegada a tocar les peces del seu marit en casar-se.
• Altres clavicordistes de renom: Eileen Joyce, Charlotta Seuerling, Elizabeth de la Porte, Isolde Ahlgrimm, etc.

Referències

1. «Maria Anna Mozart». Gran Enciclopèdia de la Música. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
2. Ferrer Valero, Sandra. «Un genio silenciado, Maria Anna Mozart (1751 - 1829)». Mujeres en la historia, 17-01-2011. [Consulta: 29 maig 2020].
3. Alicia Rodríguez Blanco, Música II (Català)-LOMCE, editex. ISBN 9788490788264 (català)
4. Rusch, Elizabeth «Maria Anna Mozart: The Family’s First Prodigy» (en anglès). Smithsonian Magazin, 27-03-2011.
5. «Mozart’s sister may have helped compose her brother’s works, scholar suggests» (en anglès). The Strad, 09-09-2015. [Consulta: 24 octubre 2023].
6. Pearlman, Jonathan «Mozart's sister composed works used by younger brother. Australian researcher claims to have discovered the "musical handwriting" of Mozart's sister Maria Anna in works used by her younger brother to learn piano» (en anglès). The Telegraph, 07-09-2015.
7. History and Women, 2010. (anglès)
8. Cook, Nicholas. Una breve introducción a la música (en castellà). Alianza editorial, 2005. ISBN 9788420672076. 
9. Nannerl, la germana de Mozart (francès)
10. The Other Mozart (anglès)
11. Luca, Lauren «By The Way, Mozart Had An Equally Talented Sister» (en anglès). The Huffington Post, 02-11-2015.
12. Rusch, Elizabeth. For the Love of Music: The Remarkable Story of Maria Anna Mozart (en anglès). National Geographic Books, 2011-02-08. ISBN 978-1-58246-326-1. 

Bibliografia

• Pérez, Mariano. Diccionario de la Música y los Músicos. Madrid: Ediciones ISTMO, 1985. ISBN 84-7090-141-9. 
• López, Noemí. «Nannerl, la hermana de Mozart» (en castellà). Reeducativa musical i Instituto Nacional de Tecnologías Educativas y Formación del Estado del Ministeri d'Educació, Cultura y Deporte, 23-10-2011.. Inclou una descripció de com han estat tractades les dones músiques per musicòlegs i historiadors.