Maria Lluïsa d'Orleans
| |||
| Nom original | (es) María Luisa de Orleans  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 26 març 1662 Palau Reial (França) | ||
| Mort | 12 febrer 1689 (26 anys) Madrid | ||
| Causa de mort | síndrome de disfunció multiorgànica | ||
| Sepultura | Monestir de l'Escorial Panteó d'Infants | ||
| Reina consort d'Espanya | |||
| | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | reina consort | ||
| Altres | |||
| Títol | Reina consort d'Espanya (1679–1689) Princesa Duc de Borgonya | ||
| Família | Casa d'Orleans | ||
| Cònjuge | Carles II de Castella (1679–) | ||
| Pares | Felip IV de Valois i Enriqueta d'Anglaterra | ||
| Germans | Anna Maria d'Orleans Elisabet Carlota d'Orleans Philippe-Charles d'Orléans Felip III d'Orleans | ||
 | |||
 | |||
Maria Lluïsa de Borbó-Orleans[1][2] (París 1662 - Madrid 1689) fou una princesa francesa pertanyent a la Casa de Borbó-Orleans. Esdevingué monarca consort d'Espanya pel seu casament amb el rei Carles II de Castella el 1679. Morí jove sense descendència.
Orígens familiars
[modifica]Nasqué el 27 de març de 1662 al Palau Reial de París. Filla del duc Felip d'Orleans, germà petit del rei Lluís XIV de França, i de la princesa Enriqueta d'Anglaterra.[1] Era neta per línia paterna del rei Lluís XIII de França i de la infanta Anna d'Espanya, i per línia materna del rei Carles I d'Anglaterra i de la princesa Enriqueta Maria de França.
Matrimoni
[modifica]Quan es signà la Pau de Nimega el 1678 entre França i Espanya, ambdues corones van formalitzar un matrimoni entre el rei Carles II de Castella i Maria Lluïsa. L'encarregat de les negociacions fou Pablo Spínolla Doria, enviat a París des de Brussel·les com a ambaixador extraordinari, rebut a la cort francesa el 7 de juny de 1679. Ben aviat s'anuncià la notícia de l'acord matrimonial, que arribà a Madrid el 15 de juliol. A Madrid es realitzaren celebracions per la notícia; es tenien grans esperances pel matrimoni pel fet de la seva joventut i llur fama de pietosa, de formosa i gràcil en els moviments.[3][4]
La parella es casà de presència el 19 de novembre de 1679 a Quintanapalla (Burgos).[5]
Regnat
[modifica]Maria Lluïsa no fou ben rebuda a Madrid,[1] primerament a causa de qui era neboda, i segon per llur impossibilitat de quedar-se embarassada.[6] El retard en l'arribada d'hereus provocà la desesperació dels membres de la cort, que la varen sotmetre a uns mètodes molt perillosos per intentar curar la seva, suposada, infertilitat i ho feren a través de pocions i beuratges preparats per metges, astròlegs i nigromants. Durant segles es va considerar que l'esterilitat no era cosa d'homes sinó ben al contrari, la culpa requeia en les reines i en resultà aquesta situació.[6] D'altra banda, també corria una cobla per la ciutat:[7]
| « | (castellà) Paríd bella Flor de Lis En afliccion tan estraña: Si parís, parís à España; Si no parís, à París. |
(català) Pariu bella Flor de Lis En aflicció tan estranya: Si pariu, pariu a Espanya; Si no pariu, a París. |
» |
| — Anònim | |||
Finalment, la reina morí el 12 de febrer de 1689 sense haver proporcionat descendència a la monarquia. S'afirma que a causa d'una apendicitis, encara que no es descarta tampoc que morís d'indigestió a causa de tots els beuratges que li arribaren a subministrar per tal que aconseguís quedar-se embarassada.[6]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 DD. AA. «Maria Lluïsa d'Orleans». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 25 juliol 2013].
- ↑ Flórez, 1790, p. 970.
- ↑ Flórez, 1790, p. 971.
- ↑ Flórez, 1790, p. 972.
- ↑ Pericot García, Luis (dir.); DD. AA. Ediciones Océano. Historia de España: La Casa de Austria. Barcelona: Instituto Gallach de Librería y Ediciones, 1983, p. 257. ISBN 84-7505-725-X.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 MATA, Jordi; ALCOVERRO, Augstí «Totes les malalties de Carles II». Sàpiens. GrupCultura03 [Barcelona], 4-2010, pàg. 30-34. ISSN: 1695-2014.
- ↑ Flórez, 1790, p. 982.
Bibliografia
[modifica]- Flórez, Enrique. Memorias de las reynas catholicas (en castellà). Tom II. Madrid: Oficina de la viuda Marín, 1790.
| Precedit per: Marianna d'Àustria |
Monarca consort d'Espanya 1669-1679
|
Succeït per: Marianna de Neuburg |
