Maria Schneider

Maria Schneider
Biografia
Naixement	(fr) Maria Hélène Schneider ; 27 març 1952 ; 15è districte de París (França)
Mort	3 febrer 2011 (58 anys); 15è districte de París (França)
Causa de mort	càncer
Activitat
Ocupació	actriu de televisió, actriu de cinema, model
Activitat	1969 - 2008
Obra
Obres destacables	Obres destacables (1972) L'últim tango a París; (1975) Professione: reporter ;
Família
Pare	Daniel Gélin
Germans	Xavier Gélin; Fiona Gélin; Manuel Gélin; Pascal Gélin
Parents	Vanessa Schneider, cosina germana; Michel Schneider, oncle matern
Cronologia
	funeral (Església de Sant Roc)
Premis
	(1r juny 2010) Cavaller de les Arts i les Lletres ;

Marie Christine Gélin, coneguda artísticament com a Maria Schneider (París, 27 de març de 1952 - 3 de febrer de 2011), va ser una actriu francesa, coneguda mundialment pel seu paper al costat de Marlon Brando a la pel·lícula franco-italiana de 1972, L'últim tango a París, dirigida per Bernardo Bertolucci.^[1]^[2]

Biografia

Era filla de la model Marie-Christine Schneider i de l'actor Daniel Gélin, el qual mai no la va reconèixer com a filla. En aquest sentit, Maria Schneider havia dit: «Estic cansada que em presentin com la filla de Daniel Gélin, quan ell mai no m'ha reconegut. L'he vist tres vegades a la vida».

Carrera cinematogràfica

Maria Schneider va fer el seu debut a l'escenari amb només 15 anys, sense haver rebut classes d'interpretació. Dos anys més tard, va obtenir el primer paper de protagonista en el cinema, amb la pel·lícula L'arbre de Nadal de Terence Young. Poc després va fer una petita aparició a la pel·lícula Madly, al costat d'Alain Delon.

Ràpidament, Maria va multiplicar les interpretacions en produccions franceses, així com alemanyes i italianes, per la qual cosa es va presentar a un càsting per a un projecte de Bernardo Bertolucci. Seleccionada entre centenars de candidates, l'actriu va protagonitzar al costat de Marlon Brando la pel·lícula que la va portar a la consagració: L'últim tango a París. La darrera escena, on l'actriu és violada (sodomitzada amb mantega), no va ser consentida, tal com va afirmar Bertolucci posteriorment en una entrevista.^[3]

Durant els anys 70 gaudí de prestigiosos companys a les seves pel·lícules, com ara Jack Nicholson a Professione: reporter, David Bowie i Marlene Dietrich a Just a gigoló, o Gérard Depardieu a Violante. Va abandonar el rodatge de Calígula per ingressar en una clínica psiquiàtrica.

Va ser nomenada per al Premi César a la millor actriu secundària el 1980 pel seu paper com a prostituta violenta i malsana a la pel·lícula La Dérobade (Memòries d'una puta francesa).

Va continuar la seva carrera a Europa durant els anys 80, però en interpretacions menys significatives i principalment per a televisió. Durant els anys 90 va fer algunes aparicions en el cinema, en Les nuits fauves i Jane Eyre. En Les acteurs (any 2000) apareix amb un paper semiautobiogràfic d'actriu maleïda.

La seva última aparició en el cinema va ser l'any 2009, quan va tenir un paper a la pel·lícula La client, de Josiane Balasko.^[4]

Va morir de càncer, a París, el 3 de febrer de 2011.^[5]