Mariano Ricafort Palacín y Abarca

Mariano Ricafort Palacín y Abarca

Biografia
Naixement	20 febrer 1776 Osca (Espanya)
Mort	16 octubre 1846 (70 anys) Madrid
Capità general d'Aragó
14 novembre 1841 – 24 març 1843
Capità general d'Andalusia
febrer 1841 – 14 novembre 1841 – Josep Carratalà →
Capità general de Canàries
desembre 1840 – febrer 1841 – Miguel Aráoz y Arce →
Senador al Senat espanyol
17 octubre 1837 – desembre 1838 Circumscripció electoral: província d'Osca
Capità general de Galícia
7 desembre 1836 – 18 febrer 1838 ← Pablo Morillo y Morillo – Josep Manso i Solà →
Governador de Cuba
15 maig 1832 – 1r juny 1834 ← Francesc Dionís Vives i Planes – Miguel Tacón y Rosique →
Governador de Filipines
octubre 1825 – desembre 1830 ← Juan Antonio Martínez – Pascual Enrile y Alcedo →
Afiliat Consell d'Índies
President Real Audiencia del Cuzco ^(en)
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític, militar
Carrera militar
Rang militar	mariscal de camp
Conflicte	Guerra del Francès
Premis
Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica

Mariano Ricafort Palacín y Abarca (Osca, Aragó, 20 de febrer de 1776 - Madrid, Castella, 16 d'octubre de 1846) fou un militar espanyol.

Assentà plaça com a soldat distingit d'infanteria el juliol de 1793, passant a la classe de cadet el maig de l'any següent. Restà a la campanya contra els francesos de 1794-95, on guanyà el grau de subtinent, i en l'expedició a Portugal de 1801. En esclatar la guerra de la Independència, prengué en aquesta part molt activa, i aconseguí diversos ascensos, fins a l'octubre de 1811, que va caure presoner, si bé no tardà a assolir la llibertat. Amb les tropes del general Morillo passà més tard a Amèrica, amb el grau de coronel, i allà ascendí a brigadier el 1816; durant uns anys manà el regiment d'Extremadura, al front del qual assistí als principals fets d'armes que hi hagué al Perú. Ferit a Canta, i ensems de la pèrdua de Lima, restà tan mal parat que el donaren per mort.

Tornat a Espanya, fou ascendit a mariscal de camp el 1824 i anomenat de seguida governador i capità general de les Filipines, càrrecs que prengué possessió el 14 d'octubre de 1825, i en els que si va mantenir fins al final del 1830. En aquests acredità, sobretot com a governador, condicions poc comunes, per la seva activitat, intel·ligència i zel. Reprimí a mà dura el bandolerisme, que venia fent estralls en el centre de Luzon; manà una expedició militar a Bohol, que donà com a resultat la reducció i pacificació d'aquella important illa de les Bisayas; dictà encertades disposicions per a regular els serveis de la Hisenda pública, i, en compliment d'ordes del Govern de la metròpoli, va haver de separar del comandament actiu d'aquelles tropes alguns oficials americans, mesura injusta, perquè cap d'ells s'havia significat en contra d'Espanya, però que aconsellaren les circumstàncies polítiques d'aquells temps.

Aquest fet comportaren a Ricafort seriosos problemes, sobretot amb motiu de certa conspiració, anomenada de los Palmeros (1828), en què prengueren part significats indígenes filipins per solidaritat amb els americans. Els tribunals que entengueren en aquest afer demanaren penes duríssimes pels processats; però Ricafort es limità a enviar els principals a Espanya sota partida de registre. En premi als seus serveis a les Filipines fou ascendit, el 1831, a tinent general i al mateix temps anomenat conseller d'Indias, però no arribà a actuar, perquè després fou nomenat capità general de Cuba, on hi va romandre fins al 1836, que tornà a Espanya.

El 1837, capità general de Galícia; el 1840, comandant general de Canaries, i més tard restà al front de les Capitanies generals d'Andalusia, Aragó i Extremadura, fins al 1843, en què restà de quarter, situació en què es trobava en morir.

Entre les seves condecoracions tingué la gran creu de Santa Anna, de brillants, de Rússia.

Bibliografia

• Enciclopèdia Espasa Volum núm 51. pàg. 360 (ISBN 84-239-4551-0)