Marvin Frederick Hamlisch (Nova York, 2 de juny de 1944 − Los Angeles, 6 d'agost de 2012)[1]fou un compositor estatunidenc.[2]
És un dels onze que ha obtingut un Emmy, un Grammy, un Oscar i un Tony, els quatre premis americans majors en l'àmbit de la diversió en el transcurs de la seva carrera: Oscar, Emmy, Grammy i Tony.[3]
Marvin Hamlish neix a Nova York el 2 de juny de 1944. El seu pare, Max Hamlisch, era acordionista i director d'orquestra. Comença al piano als cinc anys i és admès l'any següent a la Julliard School. Debuta a Broadway el 1964 com a pianista repetidor per a la creació de Funny Girl amb Barbra Streisand. Realitza després els arranjaments de ball de diverses comèdies musicals. El productor Sam Spiegel el contracta per animar les seves vesprades, cosa que li permet lligar relacions en el medi cinematogràfic i compondre la seva primera música original el 1968 per a El Capbussó de Frank Perry. El 1974, guanya tres Oscars, dos dels quals per a les composicions originals de Els nostres anys més bonics i un per a l'adaptació de les obres de Scott Joplin a The Sting.
Acompanya i dona la rèplica a Groucho Marx en una gira el 1974-1975, després supervisa i realitza els arranjaments dels espectacles de Liza Minnelli: Liza (1974), Minnelli on Minnelli (1999) i Liza's at the Palace (2008)
Marvin Hamlisch mor el 6 d'agost de 2012 a Los Angeles (Califòrnia) de problemes respiratoris conseqüència d'una encefalopatia hipertensiva.[4] És enterrat el 14 d'agost al cementiri jueu de Mount Zion Cemetery (Nova York), després d'una cerimònia al temple Emanu-El de Nova York.