Una metralladora DP reposant sobre el seu bípede | |
Tipus | fusell metrallador |
---|---|
País d'origen | Unió Soviètica |
Història de servei | |
En servei | Des de 1928–Dècada de 1960 (URSS) |
Guerres | Guerra Civil Espanyola Guerra d'Hivern Segona Guerra Mundial Segona Guerra sinojaponesa Guerra de Corea Guerra Civil Xinesa Guerra d'Indoxina Guerra del Vietnam Guerra Civil laosiana Guerra Civil de Cambodja Guerra Cambojana-Vietnamita Guerra Civil de Rhodèsia Guerra sinovietnamita Guerra Civil de Geòrgia[1] Guerres de Iugoslàvia Guerra Civil somalí Guerra Civil de Líbia Guerra Civil siriana[2] |
Història de producció | |
Dissenyada | 1928–Dècada de 1950 (URSS) |
Dissenyador | Vasily Degtyaryov (en) |
Quantitat | 795.000 |
Variants | DP DPT DPM DPA DTM-4 RP-46 Type 53 |
Especificacions | |
Pes | 9,12 kg (descarregada), 11,5 kg (carregada) |
Longitud | 1.270 mm |
Munició | 7,62 x 54 mm R |
Calibre | 7,62 mm |
Sistema de tret | Operada per gas. |
Velocitat de la bala | 840 m/s
|
Abast màxim | 800 metres |
Mires | De ferro |
La Metralladora Degtyaryov (en rus: Пулемёт Дегтярёвa Пехотный, Pulemyot Degtyaryova Pekhotny, en català: Metralladora per a infanteria Degtyaryov) o DP-28, era una metralladora lleugera utilitzada principalment per la Unió Soviètica a partir de 1928, que utilitzava la munició de 7,62 x 54 mm R. La metralladora DP va començar a ser reemplaçada en la dècada de 1950 per la metralladora RPD, i va ser totalment reemplaçada de l'arsenal soviètic per la metralladora de propòsit general PK en la dècada de 1960.
La DP-27 era una versió millorada de l'anterior DP-26, les quals van ser dissenyades també per Vassili Degtiariov. La DP-27 era relatibament fàcil de produir i barata (algunes de les primeres versions només disposaven de 80 peces). La DP era molt capaça de resistir al fang de manera acceptable. En algunes proves, la DP va ser enterrada sota sorra i fang, i va ser capaç de disparar més de 500 trets sense encasquillar-se. Una de les majors desavantatges de les metralladores DP era el bípede; no aguantaba gaireforça, i es trencava fàcilment.[3] Endemés, la molla del retrocés estava situada sota del canó, al costat del pistó de gas; aquest era un altre dels problemes de la DP, ja que la molla a vegades deixava de funcionar o funcionava erroneament per culpa de la calor transmesa pel canó.[4] Endemés, la metralladora DP només disposava d'un tipus nde carregador, un carregador circular de 47 bales carregada en la part superior de l'arma, el que feia que el foc sostingut amb aquesta arma fos molt difícil, per culpa de la limitada munició que aquest carregador podia portar, no com algunes de les seves contemporànies, que utilitzaven cintes de municions. La munició a vegades causava problemes en el foc automàtic. Degtyarov va haver d'utilitzar un carregador pla superior, el que va poder fer que la munició pogués ser alimentada a l'arma de manera funcional i fiable, però això va fer que l'arma fos més pesant, i molt incòmode de portar, a part que es podia fer malbé fàcilment.[4] Per el disseny del carregador, carregar un carregador buit de munició duïa molt de temps (comparat amb els de cintes o altres armes contemporànies). Un gran factor a favor de les DP era la seva baixa cadència de foc, el que feia que el canó no es sobre escalfés tant ràpidament.
A pesar de que hi van haver-hi diversos problemes, la DP disposava una reputació de ser una arma relativament efectiva de suport lleuger. Va ser apodada com el Toca discs (proigryvatel') per les tropes de l'Exèrcit Roig, ja que el carregador en forma de disc, el que era relativament similar a un gramòfon i aquest carregador rotava a la vegada que disparava. Moltes DP van ser capturades per l'Exèrcit Finlandès en la Guerra d'Hivern, i la Guerra de Continuació i va reemplaçar temporalment la Lahti-Saloranta M/26. La DP va rebre el sobrenom d'Emma per part dels finlandesos, per un conegut vals, un alatre vegada, per la seva similitud amb un toca discs. En l'estiu de 1944, l'Exèrcit Finlandès disposava de prop de 3.400 Lahti-Salorantas finlandeses i prop de 9.000 Degtyarevs soviètiques capturades en el front.
Els nacionalistes xinesos van rebre prop de 5.600 DP de l'URSS i les van utilitzar en la Segona Guerra sinojaponesa i la Guerra Civil Xinesa. Els comunistes xinesos van utilitzar les DP en la Guerra de Corea i van copiar la DPM com a Tipus 53.
Totes les variants de les metralladores DP van ser entregades i venudes a Viet Minh en la Guerra d'Indoxina [5] per l'URSS i els comunistes xinesos. I va passar el mateix en la Guerra del Vietnam amb l'Exèrcit de Vietnam del Nord i el Vietcong.[6][7]
Un número de RP-46 variants de les DP han sigut trobades avui en dia a Somàlia, sent utilitzades per les forces militants, i endemés per les forces revels en 2011 a Líbia per a derrocar a Muammar Gaddafi.[8]
Les DP-28 també han sigut utilitzades per els lluitadors talibans a la Província de Helmand, a l'Afganistan en 2014.
DPs o DPM també han sigut trobades en 2014 en el Conflicte al nord del Mali.[9]
Les versions originals de les DP, són més conegudes com a DP-28 (DP-27), a pesar de que hi ha confusió sobre quina és la seva nomenclatura oficial.