Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón

Plantilla:Infotaula personaMiguel Herrero y Rodríguez de Miñón
Imatge
(2015) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 juny 1940 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
President del Consell d'Estat
13 febrer 2024 – 28 febrer 2024
← Magdalena Valerio Cordero – Carmen Calvo Poyato →
President del Consell d'Estat
19 octubre 2022 – 10 novembre 2022
← María Teresa Fernández de la Vega Sanz – Magdalena Valerio Cordero →
Conseller d'Estat
22 maig 2009 –
Diputat al Congrés dels Diputats
17 novembre 1989 – 29 juny 1993

Circumscripció electoral: Madrid

Diputat al Congrés dels Diputats
7 juliol 1986 – 21 novembre 1989

Circumscripció electoral: Madrid

Diputat al Congrés dels Diputats
8 novembre 1982 – 15 juliol 1986

Circumscripció electoral: Madrid

Representant de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa
Representa: Espanya

21 abril 1980 – 26 abril 1982
Substitut de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa
Representa: Espanya

22 novembre 1979 – 21 abril 1980
Regidor de l'Ajuntament de Madrid
19 abril 1979 – 31 agost 1982 (dimissió)
Diputat al Congrés dels Diputats
20 març 1979 – 31 agost 1982

Circumscripció electoral: Madrid

Representant de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa
Representa: Espanya

23 gener 1978 – 22 novembre 1979
Diputat al Congrés dels Diputats
29 juny 1977 – 2 gener 1979

Circumscripció electoral: Madrid

Secretario general Técnico de Justicia (es) Tradueix
19 juliol 1976 – 23 abril 1977
← Pedro Aragoneses Alonso – Juan Antonio Ortega y Díaz-Ambrona → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, advocat Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Popular (1989–2004)
Alianza Popular (1982–1989)
Unió de Centre Democràtic (1976–1982) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeCristina Jáuregui (1975–) Modifica el valor a Wikidata
PareMiguel Herrero García Modifica el valor a Wikidata
Premis
Modifica el valor a Wikidata

Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón (Madrid, 18 de juny de 1940) és un polític i jurista espanyol, que va ser un dels set Pares de l'actual Constitució espanyola. Va ser magistrat del Tribunal Constitucional d'Andorra entre 2001 i 2009 a designació del bisbe d'Urgell.[1]

Biografia

[modifica]

Va estudiar dret a Madrid, on, segons diu a les Memorias de estío, va passar per "més estudiós que estudiant". Després de llicenciar-se el 1961, es va doctorar el 1965 amb una tesi sobre el dret constitucional sorgit després de la descolonització. Va completar la seva formació a Oxford, a París i a Lovaina, on es va llicenciar en filosofia el 1968. Lletrat del Consell d'Estat d'Espanya des de 1966, molt aviat va començar a col·laborar en la premsa –Ya, Informaciones-, difonent les seves idees sobre el que hauria de ser la transició democràtica a la mort de Francisco Franco.[2]

Secretari General Tècnic del Ministeri de Justícia, va col·laborar de manera molt activa en la primera amnistia (1976), en la Llei per a la Reforma Política i en la primera normativa electoral de la democràcia. Va participar en l'elaboració de la Constitució de 1978 i va ocupar el càrrec de portaveu en el Congrés dels diputats, tant del partit del Govern (UCD) com de l'oposició (AP). Va ser diputat d'UCD de 1977 a 1981, i d'AP i del PP el 1982, 1986 i 1989. El 1987 va optar a la Presidència d'Aliança Popular, però va ser derrotat per Antonio Hernández Mancha.

La seva dilatada carrera professional inclou els llocs de conseller del Banc Exterior d'Espanya, vicepresident de la Comissió Jurídica, de l'Assemblea Consultiva del Consell d'Europa (1979-1982) i vicepresident de la Comissió Política de l'Assemblea de l'Atlàntic Nord, òrgan del que va formar part de 1983 a 1993. A més, ha estat membre de la Comissió Trilateral. Ha rebut el Premi Blanquerna de la Generalitat de Catalunya i el Premi Sabino Arana de l'any 1998 i el 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi.

En l'actualitat manté certa presència en la vida pública. Assidu col·laborador de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo, és membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques des del 9 d'abril de 1991. Estudiós del dret constitucional i les relacions internacionals, ha publicat nombrosos treballs, col·labora assíduament en premsa i ràdio, i exerceix també com advocat i consultor. Participà, des de 1998 fins a 2009, un cop a la setmana en la Tertulia de sabios junt a Santiago Carrillo, exsecretari general del Partit Comunista d'Espanya i Pere Portabella en el programa La Ventana de la Cadena SER.[3]

Obres

[modifica]
  • El principio monárquico (1971)
  • Idea de los derechos históricos (1991)
  • Memorias de estío (1993)
  • Derechos históricos y Constitución (1998)
  • 20 años después. La constitución cara al siglo XXI (1998)

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Tribunal Constitucional d'Andorra». Arxivat de l'original el 2014-09-05. [Consulta: 24 març 2015].
  2. ↑ Fitxa del COngrés dels Diputats, I Legislatura
  3. ↑ «Miguel Herrero de Miñón se despide de La Ventana en CADENASER.COM». Arxivat de l'original el 2011-11-26. [Consulta: 24 març 2015].

Enllaços externs

[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Joan Josep López Burniol 		Magistrat del Tribunal Constitucional d'Andorra per designació episcopal
2001 — 2009 		Succeït per:
Juan Antonio Ortega y Díaz-Ambrona
Premis i fites
Precedit per:
Manuel García-Pelayo
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 4
1991- 		Succeït per:
'