| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Biografia | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | Mike Peterson Maignan 3 de juliol de 1995 Caiena (França) ![]() | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Alçada | 1.91 m[1] | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Pes | 80 kg ![]() | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Ocupació | futbolista ![]() | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Activitat | 2012 ![]() | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Nacionalitat esportiva | França ![]() | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Esport | futbol ![]() | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Posició a l'equip | Porter | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Club actual | AC Milan | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Núm. esportiu | 16 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Llista
|
Medaller | |||
---|---|---|---|
Futbol | |||
Representa: ![]() | |||
Lliga de les Nacions de la UEFA | |||
![]() |
2021 |
Mike Maignan (Caiena, 3 de juliol de 1995) és un futbolista professional francès que juga com a porter a l'AC Milan de Serie A i de la selecció francesa. Considerat com un dels millors porters del món, és conegut pels seus reflexos, col·locació i qualitats de lideratge.[2][3][4]
Maignan va anar ascendint a través dels equips juvenils del Paris Saint-Germain, on sovint va ser com a suplent. El 2015 es va incorporar al Lille OSC per 1 milió d'euros i va esdevenir titular el 2017. Va ser escollit porter de l'any de la Ligue 1 el 2018-19, i hi va guanyar el títol de lliga el 2020-21. Després es va traslladar a l'AC Milan per 15 milions d'euros, guanyant la Sèrie A en la seva primera temporada i sent part de l'Equip de la Temporada.
Després d'aconseguir jugar 37 partits amb França a nivell juvenil, Maignan va fer el seu debut internacional sènior el 2020. Va ser seleccionat a la selecció francesa per a la UEFA Euro 2020 i l'Euro 2024.
Mike Peterson Maignan [5] va néixer el 3 de juliol de 1995 a Caiena, Guayana Francesa, d'una mare haitiana nascuda a Aquin i d'un pare de Guadalupe.[6][7] Va créixer a Villiers-le-Bel, als suburbis del nord de París.[8] Va adquirir la nacionalitat francesa el 20 de desembre de 2001, per efecte col·lectiu de la naturalització de la seva mare.[9]
Maignan va jugar a les categories inferiors del Paris Saint-Germain abans d'ascendir el 2013 al primer equip. Va participar en la UEFA Youth League 2013-14 en la qual el seu equip va arribar als quarts de final, sent eliminat pel Reial Madrid.[10]
El juny de 2013 Maignan va signar el seu primer contracte professional, de tres anys.[11] El 18 de desembre, va participar per primera vegada en una plantilla de la jornada, assegut a la banqueta de Nicolas Douchez en una victòria per 2-1 contra el Saint-Étienne als vuitens de final de la Copa de la Lliga.[12] El 19 de gener de 2014 va ser inclòs en un partit de la Lliga 1 per primera vegada, romanent sense utilitzar-lo, en un partit en què Salvatore Sirigu va jugar en una victòria per 5-0 contra el FC Nantes al Parc dels Prínceps.[13]
L'agost de 2015, Maignan va ser traspassat al club Lille OSC també de la Ligue 1 per 1 milió d'euros amb un contracte de cinc anys.[14] Va fer el seu debut com a professional el 18 de setembre en un empat 1-1 contra el Rennes, com a substitut de Yassine Benzia després que Vincent Enyeama fos expulsat al minut 69. En la seva primera intervenció va salvar el penal de Paul-Georges Ntep; però, en cinc minuts, va encaixar un gol del mateix jugador.[15]
A l'inici de la temporada 2017-18, l'entrenador Marcelo Bielsa va canviar l'experimentat Enyeama per Maignan. En el segon partit de la temporada, en una derrota per 3-0 a Estrasburg, va ser expulsat per llançar la pilota a un rival i el davanter Nicolas de Préville va haver d'ocupar la porteria durant els últims minuts.[16] La temporada següent, va ser un omnipresent, i el Lille va acabar com a subcampió darrere del PSG, i va ser escollit porter de l'any als Trophées UNFP du football. El seu balanç va ser de 30 gols encaixats, 17 partits amb la porteria a zero, 233 aturades i tres penals salvats.[17]
La 2020-21, Maignan va guanyar el títol de la Ligue 1, superant el seu antic club PSG l'última jornada per un punt.[18] Maignan ha acabat la temporada amb 21 partits a zero, un menys del rècord de la lliga.[19]
El 27 de maig de 2021, Maignan va acceptar signar pel club AC Milan de la Sèrie A amb un contracte de cinc anys, efectiu a partir de l'1 de juliol.[20] Va arribar per una quota de 15 milions d'euros, com a reemplaçament de Gianluigi Donnarumma, vinculat al PSG.[21] Va debutar el 23 d'agost, amb una victòria per 1-0 a la Sampdoria.[22]
El 19 de setembre en un partit de lliga contra la Juventus, Maignan va ser víctima d'abús racial verbal per part d'un seguidor de la Juventus; va respondre anomenant-se "negre i orgullós".[23] Posteriorment, l'aficionat va ser identificat i denunciat a la policia, i expulsat del club de fans del Juventus Club Castagnaro.[24]
El 13 d'octubre de 2021, Maignan va ser operat de la lesió del canell esquerre i s'esperava que estigués fora de joc durant deu setmanes,[25] però va tornar al camp després de sis setmanes.[26] Va fer aturades crucials contra l'Inter, per ajudar el seu equip a guanyar un derbi ajustat 2-1 el 5 de febrer.[27][28] Vuit dies després, va assistir al gol de Rafael Leão en una victòria per 1-0 contra la Sampdoria, sent la primera assistència feta per un porter de l'AC Milan a la Sèrie A des de Dida el 2006.[29]
Maignan va rebre el trofeu al millor porter de la Sèrie A abans de l'últim partit de la temporada el 22 de maig de 2022.[30] El Milan va guanyar el partit per 3-0 davant el Sassuolo pel seu primer títol de lliga des del 2011; va ser el seu rècord de 17a porteria sense gols de la temporada.[31]
El 18 d'abril de 2023, va salvar un penal de Khvitxa Kvaratskhèlia durant l'empat 1-1 fora de casa contra el Nàpols al partit de tornada dels quarts de final de la Lliga de Campions de la UEFA 2022-23, que va ajudar el seu equip a classificar-se per a la semifinal, en guanyar 2–1 en conjunt, per primera vegada des de la temporada 2006-07.[32] El 2 de desembre, va assistir al gol de Christian Pulisic en una victòria per 3-1 contra el Frosinone, convertint-lo en l'únic porter de les 5 millors lligues d'Europa que va fer una assistència en cadascuna de les 3 últimes temporades.[33]
El gener del 2024, després que Maignan fos presumptament abusat racialment per part dels aficionats de l'Udinese, ell i els seus companys van sortir del terreny de joc.[34] Després de l'incident, l'Udinese va haver de jugar el seu següent partit a porta tancada.[35] Inicialment un aficionat de l'Udinese va ser prohibit de per vida,[36] abans que altres quatre rebéssin càstigs similars.[37]
Maignan va jugar a França a tots els nivells, des del sub-16 fins al sub-21 . Va ser el capità de l'equip sub-17 al Campionat d'Europa de 2012 a Eslovènia.[38][39] Va rebre la seva primera convocatòria sènior el maig del 2019, abans de les eliminatòries de la UEFA Euro 2020 contra Turquia i Andorra i un amistós amb Bolívia.[40] Va debutar el 7 d'octubre de 2020 com a substitut al mig temps de Steve Mandanda en un amistós contra Ucraïna, que va acabar amb una victòria per 7-1 a l'Estadi de França.[41] El maig de 2021, va ser convocat per a la final de l'Eurocopa 2020.[42]
El 6 de juny de 2022, Maignan va fer el seu debut internacional competitiu en un empat 1-1 de la UEFA Nations League a Croàcia, encaixant un penal al final d'Andrej Kramarić.[43] Les lesions al panxell al setembre i octubre d'aquell any el van descartar de la Copa del Món de la FIFA 2022.[44]
Després de la retirada d'Hugo Lloris del futbol internacional el gener de 2023, Maignan va ser ascendit a porter de primera opció de la selecció francesa.[45][46]
Lille
AC Milan
França
Individual