Minois dryas
 Imago a Espiye, Giresun, Turquia ♂ | |
| Dades | |
|---|---|
| Hoste | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 174364  |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Lepidoptera |
| Família | Nymphalidae |
| Tribu | Satyrini |
| Gènere | Minois |
| Espècie | Minois dryas (Scopoli, 1763) |
.svg){kind=icon}
Minois dryas és un lepidòpter ropalòcer de la família Nymphalidae.[1]
Distribució
[modifica]S'estén des de l'extrem nord de la península Ibèrica i per gran part del sud de l'Europa central, incloent França, excepte els extrems nord i nord-oest, Suïssa, nord d'Itàlia, sud d'Alemanya, sud de Polònia i els Balcans fins al nord de Grècia. També és present a Turquia, oest i Àsia central, fins a Mongòlia i el Japó.[2][3] A la península Ibèrica només es troba a la Serralada Cantàbrica i extrem oest dels Pirineus.[3]
Descripció
[modifica]Envergadura alar d'entre 47 i 61 mm. Dimorfisme sexual poc evident per, en el cas de les femelles, tenir un color més pàl·lid, ocels més prominents i mida superior. Anvers de color bru fosc amb dos grans ocels negres amb centre blavós a la part exterior de l'ala anterior, mentre que l'ala posterior només en presenta un de petit. Revers de l'ala anterior similar a l'anvers. L'ala posterior és bru fosc amb una banda blanquinosa i una de fosca a la part exterior, d'intensitat variable.[3][4]
-
Minois dryas ♂ -
Minois dryas ♂ △
_Minois_dryas_-_Foret_de_Bouconne,_France_-_male_dorsal.jpg)
_Minois_dryas_-_Foret_de_Bouconne,_France_-_male_ventral.jpg)
-
Femella anvers -
Femella revers -
Mascle revers
.JPG)
_male_underside_Zarnesti.jpg)
Hàbitat
[modifica]Zones seques, herboses o arbustives; també en camps de conreu.[3] Rang altitudinal des del nivell del mar fins als 1600 m.[3] L'eruga s'alimenta de diverses gramínies i ciperàcies, sobretot Festuca o Bromus, però també Brachypodium pinnatum, Dactylis glomerata, Molina caerulea i Carex, entre d'altres.[3][4]
Període de vol i hibernació
[modifica]Vola en una sola generació entre principi de juny i mitjans de setembre.[3] Hiberna com a eruga.[4]
Espècies ibèriques similars
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Funet» (en anglès). [Consulta: 26 març 2024].
- ↑ «Minois dryas» (en anglès). UICN, 29-01-2009. [Consulta: 26 març 2024].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Collins Field Guide to the Butterflies of Britain and Europe (en anglès). Collins, 2008. ISBN 978-0-00-724234-4.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Moussus, Jean-Pierre; Lorin, Thibault; Cooper, Alan. Guide pratique des papillons de jour (en francès). Delachaux et Niestlé, 2022. ISBN 978-2-603-02915-2.
Enllaços externs
[modifica]
- Asturnatura (castellà)
- Biodiversidad Virtual (castellà)
- European Butterflies (anglès)