Mir-Hossein Mousavi

Plantilla:Infotaula personaMir-Hossein Mousavi

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(az) Mir Hüseyn Musəvi
(fa) میرحسین موسوی خامنه Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fa) میرحسین بن اسماعیل موسوی خامنه Modifica el valor a Wikidata
29 setembre 1941 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Khamaneh (Iran) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
  Primer Ministre de l'Iran
31 d'octubre del 1981 – 3 d'agost del 1989
Càrrec abolit →
  Ministre d'Afers exteriors
15 d'agost del 1981 – 15 de desembre del 1981
Dades personals
ResidènciaTeheran Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatIranià
ReligióXiisme (Imamisme)
FormacióUniversitat Shahid Beheshti Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, periodista, assagista, arquitecte, pintor, escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Tarbiat Modares Modifica el valor a Wikidata
PartitIndependent
Altres
FamíliaHashemites of Iran (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeZahra Rahnavard Modifica el valor a Wikidata
Condemnat permanifestació Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Lloc webkaleme.org Modifica el valor a Wikidata

Facebook: mousavi X: mousavi1388 Modifica el valor a Wikidata
Llista
Primer ministre de l'Iran
31 octubre 1981 – 3 agost 1989
Ministeri d'Afers Exteriors de l'Iran
15 agost 1981 – 15 desembre 1981
Ministre d'Afers Exteriors de l'Iran
Modifica el valor a Wikidata


Mir-Hossein Mousavi (persa: میرحسین موسوی) (Khamaneh, Azerbaidjan Oriental, 29 de setembre de 1941) és un arquitecte i polític iranià. Està casat amb l'artista Zahra Rahnavard.

Graduat en arquitectura a la Universitat Nacional de Teheran el 1969, és expert en arquitectura islàmica tradicional.

Entre 1981 i 1989, coincidint amb la presidència d'Ali Khamenei, va exercir com a primer ministre de la República Islàmica de l'Iran, però posteriorment es va abolir el càrrec.

Divendres 12 de juny de 2009, es va presentar com a candidat a les eleccions presidencials i va prometre un govern més tecnocràtic i millors relacions amb Occident. Com a resultat de la seva campanya, va arrossegar entusiastes joves, intel·lectuals i alguns líders iranians ja ancians, i va esdevenir un candidat rival del president Mahmud Ahmadinejad, qui va aconseguir la reelecció amb el suport de camperols, militars i clergues conservadors.[1][2]

Referències

[modifica]