La ingestió d'aquestes papallones resulta tòxica per als ocells i altres animals, ja que s'alimenten en part de plantes asclepiàcies que són verinoses per als depredadors i això els permet de sobreviure en gran nombre en les migracions que fan. Les papallones monarca són excepcionals per la llarga migració anual: a l'hivern van cap al sud i a la primavera tornen al nord. En aquest cicle anual s'esdevenen diverses generacions i, a més a més, són dels pocs insectes capaços de travessar el Golf de Mèxic.
A l'Amèrica del Nord les papallones monarca fan una massiva migració cap al sud que comença a l'agost i fineix quan hi ha les primeres glaçades. Després a la primavera tornen cap al nord. Les monarques són les úniques papallones que migren tant cap al nord com cap al sud, tal com fan els ocells. Les femelles dipositen ous a les plantes durant la migració.[7]
La duració d'aquests viatges excedeix la vida de la majoria d'aquestes papallones, que és d'uns dos mesos en les nascudes a principi d'estiu. La darrera generació de papallones de l'estiu entren en la fase no reproductiva de diapausa i així poden viure set mesos o més i durant aquest estadi volen als llocs d'hibernació.
↑ [1934] The Generic Names of British Insects. Royal Entomological Society of London Committee on Generic Nomenclature, Committee on Generic Nomenclature. British Museum (Natural History). Dept. of Entomology, 2007-05-23, p. 20.