La femella pon els ous (els quals s'adhereixen entre si i amb el fons) i són fertilitzats per l'esperma del mascle de forma aleatòria dins de l'aigua. Els progenitors no protegeixen ni els ous ni les larves després de la posta.[8][9] Al llac Erie ha aconseguit produir híbrids amb Morone chrysops.[10]
Les larves es nodreixen de zooplàncton i, a mesura que creixen, tendeixen progressivament a menjar preses més grosses (com ara, insectes durant la primavera, larves de peixos, ous,[11]detritus, crustacis, etc., i en alguns altres indrets també gambetes, calamars i crancs). Una vegada ha assolit els 22 cm de llargària només s'alimentarà d'altres peixos.[8]
És apreciat entre els afeccionats a la pesca esportiva i forma part de l'alimentació humana. A Nord-amèrica, la indústria pesquera a l'entorn d'aquesta espècie es concentra des de Massachusetts fins a Carolina del Nord, essent-ne l'epicentre la badia de Chesapeake. La pesca té lloc durant tot l'any i les millors captures es produeixen durant la primavera.[8]
↑Hugg, D.O., 1996. MAPFISH georeferenced mapping database. Freshwater and estuarine fishes of North America. Life Science Software. Dennis O. i Steven Hugg, 1278 Turkey Point Road, Edgewater (Maryland), Estats Units.
↑Robins, C.R. i G.C. Ray, 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 354 p.
↑Schaeffer, J.S. i F.J. Margraf, 1987. Predation on fish eggs by white perch, Morone americana, in western lake Erie. Environ. Biol. Fish. 18(1):77-80.
↑Knight, R.L. i B. Vondracek, 1993. Changes in prey fish populations in western lake Erie, 1969-88, as related to walleye, Stizostedion vitreum, predation. Can. J. Fish. Aquat Sci. 50 :1289-1298.
↑Smith, R.E. i R.J. Kernehan, 1981. Predation by the free-living copepod, Cyclops bicuspidatus thomasi on larvae of the striped bass and white perch. Estuaries 1981 21(4):32-38.