|
|||||
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Nom curt | MPA ![]() | ||||
Tipus | associació sectorial organització cinematogràfica organització sense ànim de lucre organització 501(c)(6) ![]() | ||||
Indústria | business and professional associations, unions (en) ![]() ![]() | ||||
Forma jurídica | organització 501(c)(6) ![]() | ||||
Història | |||||
Creació | 1922 11 març 1922 | ||||
Fundador | William Hays ![]() | ||||
Localització dels arxius | |||||
Activitat | |||||
Membre de | Clearingstelle Urheberrecht im Internet (en) ![]() Copyright Alliance (en) ![]() ![]() | ||||
Membres | 7 ![]() | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu | |||||
Executiu en cap | Charles Rivkin (2017–) ![]() | ||||
Format per | Paramount Pictures (1922–) Universal Pictures (1922–) Warner Bros. Discovery (1923–) Buena Vista Distribution (1979–) Sony Pictures (1989–) Netflix (2019–) Amazon MGM Studios (2024–) ![]() | ||||
Denominació anterior | |||||
Indicador econòmic | |||||
Ingressos totals | 74.542.703 $ (2022) ![]() | ||||
Actius totals | 78.141.908 $ (2022) ![]() | ||||
Lloc web | motionpictures.org ![]() | ||||
La Motion Picture Association (MPA, Associació Cinematogràfica), anomenada anteriorment Motion Picture Association of America (MPPA) (Associació Cinematogràfica d'Amèrica) i originalment Motion Picture Producers and Distributors Association of America (MPPDA) (Associació de Productors i Distribuïdors Cinematogràfics d'Amèrica), és una associació industrial fundada en 1922. És una organització sense ànim de lucre amb seu als Estats Units, que es va constituir per a vetllar pels interessos dels estudis cinematogràfics. Els seus membres són Netflix i els cinc majors estudis de Hollywood: Paramount Pictures (National Amusements), Sony Pictures (Sony), Universal Pictures (Comcast), Walt Disney Studios (The Walt Disney Company) i Warner Bros. (Warner Bros. Discovery).[1] La MPAA realitza la coneguda i més aplicada classificació per edats de pel·lícules, d'acord al contingut d'aquestes.
El 1968, la MPA va establir la Code and Rating Administration, o CARA (més tard rebatejada com a Classification and Rating Administration), que va començar a emetre valoracions per a les pel·lícules exposades i comercialment als Estats Units per ajudar els pares a determinar quines pel·lícules són adequades per als seus fills.
Atès que el sistema de classificació per edats es va introduir per primera vegada al novembre de 1968, va passar per diversos canvis, inclosa l'addició d'una qualificació PG-13.[2][3] El sistema de classificació és completament voluntari i les qualificacions no tenen capacitat legal.[4][5] En lloc d'això, els propietaris de cinemes imposen les qualificacions MPAA de la pel·lícula després d'haver estat assignades,[6] i molts cinemes que es neguen a exhibir pel·lícules no classificades.[7] Una pel·lícula no classificada és sovint denotada per "NR", com als diaris, encara que això no és una classificació formal de al MPAA.[8]
En 2006 la pel·lícula This Film Is Not Yet Rated va al·legar que la MPAA donava un tracte preferent als estudis membres durant el procés d'assignació de qualificacions,[9] a més de criticar el procés de qualificació per la seva falta de transparència. Com a resposta, la MPAA va publicar les seves regles, polítiques i procediments de qualificació, així com el seu procés d'apel·lació, online.[10]
Segons un estudi de 2015 encarregat per CARA, el 93 % dels pares dels Estats Units troben que el sistema de qualificació és una eina útil.[11]
Les qualificacions utilitzades actualment pel sistema voluntari de la MPA són:[12]